JxSí en tindrà quatre, i C's, PSC, SíQueEsPot i PP, un cadascun
BARCELONA, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
La CUP ha apostat aquest dilluns per configurar el repartiment de senadors de designació autonòmica en base al sistema de restes majors, un model que fa perdre un dels cinc representants als quals optava JxSí, per la qual cosa finalment en tindrà quatre, mentre que C's, PSC, SíQueEsPot i PP en tindran un cadascun.
La decisió s'ha pres a la Junta de Portaveus amb els vots favorables de tots els grups menys de JxSí, que apostava per aplicar la llei D'Hondt: amb aquesta llei hagués tingut cinc senadors --dos de CDC, dos d'ERC i un d'independent--, C's n'hauria tingut dos i el PSC un.
A més de per a JxSí, la llei D'Hondt era més beneficiosa per a C's --que perd un senador amb el sistema finalment elegit--, però l''Acord pel pluralisme' que va rubricar C's amb PSC, SíQueEsPot i PP després de les eleccions catalanes preveia aprovar tots els òrgans de representació mitjançant el mètode de càlcul de restes majors.
Els grups disposen d'una setmana per proposar el total de vuit candidats al Senat que procedeixen de Catalunya, tot i que fonts parlamentàries han indicat que el període podria prorrogar-se en espera dels resultats de les eleccions generals.
DIPUTACIÓ PERMANENT
La Junta de Portaveus també ha acordat, amb els vots de tots els grups menys de JxSí, aplicar el sistema de restes majors a la configuració de la Diputació Permanent i de les comissions parlamentàries --que no podran activar-se en la seva totalitat fins que no es desencalli la investidura--.
En el cas de la Diputació Permanent, que té 23 diputats i s'activa en els períodes entre sessions, s'ha acordat que JxSí tingui 10 representants, C's quatre, PSC tres, i SíQueEsPot, PP i la CUP dos cadascun.
També s'aplicarà el model de restes majors en les comissions del Parlament, que comptaran amb 21 diputats: 10 de JxSí, quatre de C's, dos de PSC, dos de SíQueEsPot, dos del PP i un de la CUP.
NO HI HA ACORD PER A LES PRESIDÈNCIES
Tot i que s'ha aprovat el repartiment de diputats en les comissions, la Junta de Portaveus no s'ha posat d'acord en la designació de les presidències de les comissions legislatives, que són les que estan subjectes a la investidura d'un president.
Tampoc ho han fet en el cas de les set comissions no legislatives que existeixen, tot i que el reglament estableix de manera predeterminada que dues d'aquestes --la de Matèries Secretes i la de l'Estatut dels Diputats-- ha de presidir-les la presidenta del Parlament, per la qual cosa no hi haurà debat en ambdós casos.
