Intentarà que no es redueixin més els 3.850 milions pactats amb el Govern espanyol per als PGE, però Villegas admet que no hi ha "garanties"
MADRID, 8 des. (EUROPA PRESS) -
Ciutadans estima que el complement salarial garantit, una de les mesures incloses a l'acord d'investidura que va signar amb el PP l'agost passat, tindrà un finançament d'uns 500 milions d'euros en 2017, és a dir, 800 milions menys que allò previst inicialment en l'esmentat acord.
Així ho ha afirmat el vicesecretari general de la formació taronja, José Manuel Villegas, en una entrevista amb Europa Press. "Caldrà veure com queda al final, però crec que per a 2017 estem estimant poder dedicar a aquesta prestació al voltant de 500 milions", ha manifestat.
Aquesta xifra representa al voltant d'un 40% de la quantitat amb la qual el PP s'havia compromès originalment per a l'any que ve en el pacte d'agost. De les tretze mesures socials i econòmiques que havien d'anar acompanyades de dotació pressupostària, el complement salarial, amb 1.300 milions d'euros, era la partida més quantiosa.
Tot i això, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va anunciar dilluns passat un acord amb el Govern central pel qual la quantitat que quedarà reflectida en els pròxims pressupostos generals de l'Estat (PGE) per començar a aplicar en 2017 les reformes acordades serà de 3.850 milions d'euros, en comptes dels 5.000 milions que va signar el PP inicialment.
TOTES LES PARTIDES TINDRAN MENYS FINANÇAMENT
Villegas ha indicat que seguiran negociant amb l'Executiu per concretar de quina manera quedarà afectada cadascuna de les partides, tot i que ha admès que en principi totes es veuran reduïdes, amb més o menys intensitat.
"S'intentarà que la majoria de les partides que estan en aquesta taula, que eren les nostres prioritats per a la política econòmica i social del Govern, puguin estar en els pressupostos, però segurament amb menys intensitat del que està reflectit en la taula", ha manifestat.
A més, ha detallat que la que es veurà més afectada serà la corresponent al complement salarial. Aquesta era una de les propostes estrella de Ciutadans, destinada als treballadors els ingressos anuals dels quals són molt baixos per estar contínuament entrant i sortint del mercat laboral, però el partit és conscient que no serà fàcil aplicar-lo per l'escassetat de fons i perquè és un mecanisme que no acaba de convèncer ni al PSOE ni als sindicats.
Per aquest motiu, el vicesecretari general creu que també podria canviar la fórmula amb la qual s'aplicarà el complement salarial, i que "almenys aquest primer any" serà segurament "en forma de prestació".
Tot i així, C's espera aconseguir que s'assembli al disseny original, com impost negatiu sobre la renda, i que la prestació sigui creixent al començament, després es mantingui i després es redueixi progressivament, en funció dels ingressos familiars, "perquè no surti més a compte no treballar que treballar".
PRESTACIÓ ENFOCADA ALS JOVES
La retallada de la quantia suposarà, segons Villegas, "una limitació de les persones a les quals es pot dirigir aquesta prestació", que estaria "segurament dirigida prioritàriament a joves".
De fet, dels 500 milions d'euros que servirien per finançar el complement salarial, Ciutadans espera que una part pugui obtenir-se de fons que la Comissió Europea destina a "la inserció laboral de joves".
En canvi, els d'Albert Rivera consideren que hi ha dues reformes que el seu finançament està més assegurat: la quota reduïda per als nous treballadors autònoms, que pagaran només 50 euros al mes durant el primer any, i l'ampliació del permís de paternitat en dues setmanes per anar equiparant-lo progressivament a la baixa de maternitat.
"En aquestes partides ja s'ha parlat d'unes xifres més concretes i, per tant, d'allà ja no hauríem de reduir d'aquí fins que es tanqués en el projecte de Pressupostos", ha assegurat, després d'assenyalar que per a la primera s'han calculat més de 400 milions d'euros i per a la segona, uns 230 milions.
Tot i això, el vicesecretari general ha dit que caldrà veure com es reflecteixen finalment en el projecte dels PGE tots aquests compromisos del Govern espanyol i si després es podria negociar quelcom més. "Si estan i es compleixen aquests compromisos, nosaltres votaríem a favor dels Pressupostos", i si no és així, "votarem en contra", ha conclòs.
Villegas ha admès que no hi pot haver "garanties" que l'Executiu de Mariano Rajoy respectarà el finançament pactada diumenge passat, els 3.850 milions d'euros, perquè el que tenen és un acord polític, "no un contracte mercantil". Per aquesta raó, pressionaran perquè es compleixi, però sabent també que el PP i C's no sumen majoria absoluta i que "han d'entrar tercers (partits) en la negociació".
EN PRINCIPI REBUTGEN UNA PRESSIÓ FISCAL MÉS GRAN
Pel que fa als impostos, Ciutadans ja ha dit que s'abstindrà en la votació del decret llei que inclou la reforma de l'Impost de Societats i la pujada dels tributs especials que graven l'alcohol i el tabac, perquè rebutja les dues últimes mesures.
Sobre la possibilitat que el Govern proposi seguir augmentant la pressió fiscal, el portaveu adjunt de C's al Congrés ha dit que el seu partit és "contrari a que es pugin impostos", sobretot quan "no s'ha fet tot l'esforç que es podia haver fet en la lluita contra el frau o en la reforma de l'Administració".
Per això, la "posició d'inici" de Ciutadans serà estar "en contra" d'impostos com el que gravaria les begudes ensucrades o el que afectaria als hidrocarburs, tot i que esperaran que es presenti cada proposta per valorar-la.
Per portar a terme la reforma de l'Administració, l'objectiu de la qual seria reduir els càrrecs que es nomenen 'a dit' i acabar amb els "xiringuitos polítics", el Govern central ha acceptat que un organisme independent realitzi una auditoria per identificar "on està el greix". Segons Villegas, "es posarà en marxa aquest any" perquè és una mesura que ja ha estat traslladada a Brussel·les.
El dirigent del partit taronja espera que totes aquestes mesures permetin als espanyols entendre els "canvis tangibles" que, segons la seva opinió, està aconseguint Ciutadans, tant en els pressupostos com en la tasca legislativa, proposant millores per als autònoms o impulsant els treballs per forjar un pacte nacional per l'educació.
