Defensa un acord més ampli a Catalunya i amb l'Estat abans de fer un referèndum
BARCELONA, 11 des. (EUROPA PRESS) -
El president sortint del Cercle d'Economia, Antón Costas, creu que els canvis fiscals aprovats en Consell de Ministres fa una setmana són defensables des de la racionalitat econòmica, mentre que als plantejats per la Generalitat per a 2017 els "falta coherència" des del punt de vista d'anàlisis del cost-benefici de cada mesura.
En una entrevista d'Europa Press, ha sostingut que, a l'àmbit estatal, fins ara la càrrega de l'ajust dels comptes públics "havia recaigut fonamentalment sobre els impostos que graven la renda disponible de les famílies", tant per mecanismes impositius com per austeritat en la despesa.
"Que en aquesta fase d'aquest any l'ajust vagi per impostos a beneficis de les empreses o certs consums --alcohol i tabac-- no ho veig malament", ha afegit, considerant que el sistema empresarial espanyol en el seu conjunt pot suportar un increment de la fiscalitat.
En el cas de l'augment del salari mínim, ho ha celebrat perquè "dóna un senyal de canvi en una direcció que les nostres economies han d'emprendre" per fomentar l'equitat i el consum.
"Hi ha una necessitat econòmica i social d'augment dels salaris. El discurs ja no ha de ser crear feina a seques, sinó crear feina amb salaris que permetin una vida digna i permetin consumir", ha asseverat, repassant que ho estan fent totes les societats d'economia liberal, com Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units.
Ha recordat que les dades històriques mostren que pujades prudents del salari mínim no tenen impacte en la pèrdua de feina, sinó al contrari, ja que per la via de l'augment del consum generen dinamisme econòmic.
INNOVACIÓ FISCAL PER NECESSITAT
Respecte als impostos plantejats per la Generalitat, ha exposat que, al llarg de la història, hi ha fases en les quals les finances públiques han de fer front a noves necessitats i en un primer moment ho fan "creant impostos arbitraris en alguns casos, discrecionals en altres, sense molt fonament econòmic".
"El que veig és que falta coherència darrere d'aquestes decisions puntuals, que en molts casos crec que es trobaran amb bloqueig legal. Són més decisions mogudes per una necessitat d'ingressos i d'acord polític que per la racionalitat impositiva", ha argumentat.
Ha indicat que es tracta d'"innovacions fiscals que tenen d'una banda molt poca racionalitat econòmica i molt poca empara jurídic-competencial", i ha afegit que alguns dels impostos són a més tècnicament complicats d'operar, com l'anunciat sobre els actius empresarials no productius.
"Crec que és més una concessió retòrica a la CUP que una figura impositiva nova i eficaç des del punt de vista fiscal i de correcció del capitalisme. Aquest tipus d'actius han de pagar com a patrimoni, i en cas d'abús és una qüestió d'inspecció", ha apuntat.
GOVERN ESPANYOL EN MINORIA
El catedràtic és optimista respecte a la legislatura espanyola en minoria perquè considera que propiciarà més diàleg: "Contra els qui creuen que serà una legislatura curta, conflictiva i poc productiva, crec que serà possibilista".
Ha assegurat: "Aquesta legislatura obre per primera vegada, després de diverses legislatures de majoria absoluta, camins per posar-nos d'acord en la identificació dels problemes i en la recerca de solucions".
I és que ha defensat que els governs de majoria absoluta tenen molt que perdre i poc que guanyar quan es fiquen en una negociació per al canvi en el model d'Estat, mentre que les grans reformes es produeixen amb governs en minoria, com va passar a Espanya amb Adolfo Suárez.
RELACIÓ CATALUNYA-ESPANYA
Costes ha celebrada que la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, hagi decidit tenir un despatx en la Delegació del Govern a Barcelona per reunir-se amb representants polítics, econòmics i socials catalans.
"Això hauria de ser el normal. El Govern d'Espanya hauria d'estar més en el territori, i que ho faci la vicepresidenta de manera particular amb Catalunya em sembla bé perquè crec que hi ha un reconeixement ampli a Espanya que Catalunya és el principal problema polític d'Espanya i que cal buscar una sortida", ha assenyalat.
"Desitjaria que no es quedés en un despatx i una presència ocasional de tipus formal, sinó amb una dimensió més real, més activa", ha postil·lat.
Després de preguntar-li pel referèndum sobre la independència de Catalunya, ha insistit que el Cercle d'Economia no és partidari de mecanismes unilaterals, sinó d'una seqüència basada en el diàleg i l'acord.
Ha repassat que cal buscar un acord més ampli sobre el que volem i com volem que sigui l'autogovern dins de la pròpia Catalunya, després diàleg, negociació i pacte amb l'Estat, i en tercer lloc una consulta --del tipus que es decideixi-- sobre el que s'hagi acordat.
"No ens oposem a una consulta, la Constitució ho admet, però ha de ser legal, pactada i ben informada", precedida d'un debat democràtic molt ampli que sigui capaç d'explicar als ciutadans què és el que s'està decidint.
"Crec que caldria anar amb cura. La idea que els referèndums o la reforma de la Constitució és la solució als nostres problemes cal posar-la en quarantena. No necessitem tantes reformes, necessitem polítiques. Menys reformes i més bones polítiques", ha asseverat.
