Hi haurà 1.255 punts de votació en totes les comarques
BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)
La Generalitat habilitarà 6.430 punts de votació per al procés participatiu del 9N que estaran situades en 938 dels 947 municipis catalans, ha informat aquest dimecres en roda de premsa la vicepresidenta, Joana Ortega.
Durant la jornada del 9 de novembre hi haurà 1.255 locals de votació repartits en totes les comarques, als quals caldrà sumar els que s'habilitin a l'estranger: en delegacions del Govern o oficines d'Acció.
VOLUNTARIS
S'han registrat per ser voluntaris 30.231 persones --fins a les 10.30 d'aquest dimecres-- i poden seguir inscrivint-se en la pàgina web participa2014.cat i al telèfon d'informació ciutadana del Govern 012.
De tots els voluntaris que s'han apuntat fins a aquest dimecres, 6.210 són treballadors públics, i els qui desitgin ser-ho tindran de termini fins al dilluns a les 12.00 hores per registrar-se, i a partir de llavors es definiran quins són les seves tasques: president de taula, vocal o prestar assistència als membres de les taules.
UNIVERS DE 5,4 MILIONS
Estaran cridades a les urnes 5,4 milions de persones més grans de 16 anys que resideixin a Catalunya o bé que s'hagin inscrit en el registre de catalans a l'estranger de la Generalitat.
Com no es pot utilitzar el cens electoral ni altres bases de dades de la Generalitat, tot votant haurà de tenir un DNI o document d'estrangeria on es concreti que tenen domicili a Catalunya, i queden fora de la votació els qui viuen a Catalunya però en el seu DNI consta com a residència una població no catalana.
Per saber on cal anar a votar, la Generalitat habilitarà un apartat específic a Internet, i els ciutadans també podran trucar al telèfon 012 perquè els facilitin aquestes dades.
CALENDARI
El Govern no preveu que els resultats es difonguin durant la nit del dia 9: el seu objectiu és poder-ho fer dilluns 10, tot i que aquestes dades seran provisionals, ja que hi ha un termini per poder votar de manera anticipada.
Entre el 30 d'octubre i el 8 de novembre, hi haurà un període de "deliberació", en què les administracions públiques i la CCMA hauran de facilitar espais per fomentar el debat, hi haurà una campanya institucional.
Preguntada per què farà el Govern si l'Estat recorre al Tribunal Constitucional (TC) aquest procés participatiu, Ortega ha dit que la votació està emparada per l'Estatut, que el Govern ha organitzat l'operatiu amb "molta il·lusió i ganes", i que l'Alt Tribunal no pot impedir que els catalans pensin i s'expressin sobre una cosa que els preocupa: el futur de Catalunya.
També ha concretat que el Govern no descarta crear un òrgan que substitueixi a la Comissió de Control de la consulta --de la qual la seva constitució finalment es va desestimar després de la suspensió del TC-- sempre que així es consideri oportú "fruit del diàleg entre les forces polítiques".
El cost de la consulta no s'ha fet públic, tot i que serà "una mica inferior" a l'estimació inicial de gairebé 9 milions d'euros que havia fet el Govern després de signar el decret de convocatòria del 9N, perquè al final en la votació no caldrà mobilitzar a personal de la Generalitat ni dels ajuntaments i només es farà amb voluntaris.
99,9% DE LA POBLACIÓ
Ortega ha dit que el 99,9% de la població podrà votar en la seva mateixa població de residència i ha posat en valor que hi haurà urnes al 99,04% de municipis.
La vicepresidenta no ha volgut revelar sobre els motius que han portat que a nou municipis no es posin urnes: "Per respecte a l'autonomia local, el que no faré serà jutjar", ha dit, i ha relativitzat la dada perquè són localitats poc poblades --la que té més habitants és Horta de Sant Joan, amb 1.200--.
Ha dit que, en qualsevol cas, els seus habitants podran votar, que s'habilitaran mecanismes alternatius perquè la gent pugui desplaçar-se a una població veïna i que confia en el bon fer dels voluntaris.
L'assessor de la Conselleria Joan Cañada ha dit que aquests nou municipis "o ben no han aportat la documentació per oferir locals o bé era insuficient": són Horta de Sant Joan, Vespella de Gaià (Tarragona), Arres, Bausen, Almatret, Canejan (Lleida), Sant Cugat Sesgarrigues, Pontons i Castellví de Rosanes (Barcelona).
Aquests municipis estan governats per diferents partits: PP (Pontons, Horta de Sant Joan, Almatret); PSC (Vespella de Gaià, Sant Cugat Sesgarrigues); Convergència Democràtica Aranesa, vinculada a CDC (Arres, Bausen); Unitat d'Aran, vinculada a PSC (Canejan), i independent (Castellví de Rosanes).
DISPOSITIU A BARCELONA
La ciutat de Barcelona tindrà finalment 89 punts de votació, decisió que ha adoptat la Conselleria de Governació després que l'Ajuntament li oferís 166 punts, cap d'ells de titularitat municipal.
L'objectiu que es va marcar el Govern era que els municipis enviessin a la Conselleria propostes de punts de votació, i després la Generalitat els ha estudiat i ha procedit a fer una selecció, allà on ho ha considerat oportú, segons han informat a Europa Press fonts de Governació.
