MADRID, 18 set. (EUROPA PRESS) -
El Govern central es troba a l'espera que demà s'aprovi la llei catalana de consultes i del moment que elegeixi el president de la Generalitat, Artur Mas, per signar la convocatòria de la consulta sobre la independència, per reunir-se d'urgència i iniciar els tràmits perquè el Tribunal Constitucional paralitzi el procés.
L'executiu ha previst diferents escenaris i en funció dels mateixos està preparant les respostes jurídiques. En aquest sentit, les fonts consultades per Europa Press, expliquen que tot i que es coneixen els fets que van a anar succeint, no tenen la certesa de quin és el calendari que usarà Artur Mas. Per això, atenent al mateix, l'executiu convocarà una reunió extraordinària del Consell de Ministres per instar a l'Advocacia de l'Estat a recórrer.
El primer pas tindrà lloc demà al Parlament: l'aprovació de la llei de consultes i el seu consegüent publicació. A partir d'aquest moment, el Govern ja ha anunciat que recorrerà la norma al Tribunal Constitucional per entendre que el legislatiu autonòmic s'arroga competències que no li corresponen. Per presentar el recurs, necessitarà un informe del Consell d'Estat, que pot estar redactat en qüestió d'hores si així ho sol·licita un Consell de Ministres.
El president de la Generalitat es recolzarà en aquesta llei del Parlament per signar un decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre, tot i que no se sap quan ho farà. També aquest acte serà recorregut davant del Tribunal Constitucional.
L'executiu podria sol·licitar els informes i autoritzar la interposició dels dos recursos en un mateix Consell de Ministres, una sessió que podria ser extraordinària i celebrar-se aquest mateix cap de setmana. Tot dependrà de quan es publiqui oficialment la llei catalana i quan ferm Mas el decret de convocatòria de la consulta.
RECURS I SUSPENSIÓ
El Govern ha recordat als últims dies que els seus recursos davant de l'Alt Tribunal aniran acompanyats de la petició de suspensió, que té efectes retroactius, és a dir, impedeix l'entrada en vigor de l'acte recorregut, segons l'article 161.2 de la Constitució. La suspensió serà efectiva en el mateix moment en què el Tribunal Constitucional admeti a tràmit el recurs del Govern. La setmana que ve, l'Alt Tribunal farà sessions plenàries de dimarts a dijous.
El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce ha explicat també que a l'admetre els recursos i dictar la suspensió, el Constitucional pot fer un requeriment perquè es compleixi la seva autoritat, "de manera que tots aquells que hagin de complir-lo ho sàpiguen amb claredat". És a dir, apuntaria el risc de cometre un delicte de desobediència si Artur mas segueix amb els preparatius de la consulta del 9 de novembre.
Tot i això, altres experts constitucionalistes consultats per Europa Press interpreten que no cal que l'Alt Tribunal faci cap d'aquestes indicacions perquè la suspensió s'executi i tingui les conseqüències penals previstes en cas de desobediència.
Aquesta primera suspensió en qualsevol cas té una vigència de quatre mesos i el Tribunal deu renovar-la periòdicament fins a dictar sentència, per a la qual cosa poden passar anys.
ARGUMENTS PREVISTOS
Per armar la seva defensa, el Govern compte ja amb un informe del Consell d'Estat i un altre de l'Advocacia de l'Estat sobre la declaració sobiranista aprovada pel Parlament català en 2012. A més, i com s'ha encarregat de recordar en públic la vicepresidenta, l'executiu ha estudiat l'informe del Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei catalana de consultes: ha estat favorable, però amb el vot en contra de quatre dels seus nou membres.
Els signants d'aquests quatre vots particulars, entre els quals hi ha el vicepresident del Consell de Garanties, Pere Jover, van coincidir a l'entendre que en la norma es plantegen les consultes com si fossin un referèndum i, per a això últim, la Generalitat no té competències. Es tractaria d'un referèndum "simulat", assenyalen, que no té les garanties exigides per la Constitució ni per l'Estatut d'Autonomia català.
Pel que fa al Consell d'Estat i l'Advocacia de l'Estat, van realitzar sengles dictàmens per al Govern després de la declaració de sobirania de Catalunya aprovada pel Parlament el 23 de gener de 2013. L'òrgan consultiu ja parlava llavors que no existeix un subjecte institucional titular d'un dret a decidir que no sigui el poble espanyol en el seu conjunt; l'única possibilitat és que es produeixi una reforma de la Constitució per les vies previstes en la pròpia Carta Magna.
