L'Advocacia diu que la Llei de Consultes "plagia la regulació d'un genuí referèndum"
MADRID, 29 set. (EUROPA PRESS) -
Els recursos del Govern espanyol contra la Llei de Consultes i la consulta sostenen que l'executiu d'Artur Mas ha convocat un referèndum d'indendependència sense tenir competències en aquesta matèria i sense la "necessària autorització" de l'Estat per a la seva convocatòria.
Així consta en els recursos presentats aquest dilluns davant del Tribunal Constitucional, als quals ha tingut accés Europa Press, en els que l'Advocacia de l'Estat sosté que la Generalitat "ha convocat un referèndum que té per objecte que el poble de Catalunya es pronunciï sobre si vol que sigui un estat independent".
Això "afecta directament a la unitat de la Nació Espanyola" i "vulnera directament la Constitució", s'aferma.
Els recursos sol·liciten la publicació de la suspensió en els diaris oficials autonòmic i estatal a fi que abasten "eficàcia general respecte a qualssevol tercers" i la comunicació de la mateixa al Parlament i a la Generalitat.
En els recursos el Govern espanyol invoca l'article 161.2 de la Constitució, que estableix la seva potestat per "impugnar davant del Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats".
El recurs contra la Llei de Consultes sosté com a primer argument que aquesta disposició és inconstitucional perquè "sota la denominació de consultes populars no refrendàries, el Parlament de Catalunya ha regulat en realitat una matèria sobre la qual manca manifestament de competència", referint-se a les consultes refrendàries.
En segon lloc, apunta que l'objectiu últim de la llei és "la dotació de cobertura jurídica necessària per a la convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, segons es dedueix notòria, explícita i clarament del context jurídic i polític en el qual es promulga la llei, dels antecedents històrics de la norma, de la tramitació parlamentària i de la pròpia promulgació del decret" de convocatòria de la consulta.
"La norma imita, mimetitza, reprodueix i plagia la regulació d'un verdader i genuí referèndum, incloent tots els elements que, segons la jurisprudència del TC, han d'estar presents en aquesta institució", assenyala el recurs dels serveis jurídics de l'Estat, que recorda que l'objecte de la consulta (la constitució de Catalunya com un Estat i si aquest ha de ser o no independent) es refereix a "decisions polítiques d'especial transcendència" reservades als referèndums.
"CATALUNYA NO TÉ COMPETÈNCIA"
Així, l'Advocacia de l'Estat impugna la totalitat dels preceptes continguts en el Títol II de la llei per "la seva íntima connexió entre els quals hi ha, en la mesura que contenen una regulació sistemàtica i completa d'un verdader referèndum, de manera que el legislador autonòmic pretén una regulació plena, ordenada, coherent i sistemàtica de la consulta refrendària".
"Això implica que tots els preceptes d'aquest Títol II encaixen perfectament en la regulació d'un verdader referèndum inconstitucional per al que Catalunya no té competència; i els seus preceptes només obtenen sentit i coherència en una interpretació conjunta i harmònica de la llei. En conseqüència, la insconstitucionalitat s'estén a tots ells per la necessària connexió de tots els seus preceptes", assenyala.
"L'ÚLTIM PAS D'UN PROCÉS"
Després de recordar que l'Estat té la competència exclusiva per convocar consultes referendàries, el recurs repassa els antecedents històrics d'aquesta norma per concloure que la llei impugnada és "l'última de les cinc vies legals" i "l'últim pas d'un procés mitjançant el que es pretén la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya".
També analitza el context en el qual s'ha impulsat la norma per recordar que la consulta ha estat inclosa en els programes electorals de CiU, ERC, ICV, EUiA i CUP, i que ha estat esmentada pel president Artur Mas, en el seu discurs d'investidura i altres representants de partits i moviments socials.
A més, assenyala que els convocants han realitzat una "crida encoberta al cos electoral" mitjançant la creació d'"un registre paral·lel al cens electoral", després de dotar d'"inconcreció" al grup de ciutadans cridats a la participació" i després d'atorgar "la titularitat del dret de participació" a persones que no estan previstes per la Constitució i la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG).
