Actualitzat 22/08/2014 17:14

Els vots particulars del dictamen coincideixen en l'ambigüitat entre consulta i referèndum

Los miembros del Consell de Garanties Estatutàries
Foto: EUROPA PRESS

BARCELONA, 22 Ago. (EUROPA PRESS)

Els vots particulars emesos aquest divendres per quatre dels nou membres del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre la constitucionalitat de la nova llei de consultes que el Parlament preveu aprovar el setembre coincideixen a assenyalar l'ambigüitat creada entre el terme 'consulta' i 'referèndum' en aquest text.

   Tot i que el dictamen del CGE creu que no es vulnera la Constitució ni l'Estatut i ha avalat la llei, els vots particulars de Pere Jover i Eliseo Aja --nomenats a proposició del PSC--, Marc Carrillo --ICV-- i Carles Jaume Fernández --PP-- coincideixen a assenyalar que no s'aprecia diferència entre els dos termes.

PERE JOVER

   Pere Jover ha discrepat de l'opinió majoritària a l'apreciar que la denominació 'consultes populars no refrendàries' del text presenta les característiques substancials del referèndum "tal com deriven de la Constitució i de la jurisprudència constitucional".

   Tot i reconèixer que la Generalitat és competent per convocar consultes per la via del referèndum, ha apuntat la necessitat de fer-ho respectant el marc establert per la Constitució i l'Estatut, i conclou que la proposició de llei de consultes "no respecta aquests límits constitucionals".

   Sobre les persones legitimades per votar en la consulta --com els catalans majors de 16 anys--, afirma que el que caracteritza un referèndum és el cos electoral en la seva integritat, i el fet d'ampliar aquest subjecte a altres col·lectius d'importància menor "no introdueix canvis substancials en aquesta consideració ni transforma la naturalesa real de la institució", i ha pronosticat un escàs efecte d'aquestes incorporacions en la dimensió quantitativa del cos electoral.

   Sobre el pronunciament per la doble pregunta del 9N --de la qual el CGE no ha opinat--, Jover comparteix la posició majoritària de l'òrgan consultiu perquè considera que no és una matèria a tractar en aquest moment.

ELISEO AJA

   També per part d'un magistrat proposat pel PSC --Eliseo Aja--, el seu vot particular abunda que aquesta proposició de llei és "un tipus de referèndum simulat, que manca d'habilitació i de les garanties exigides per la Constitució i l'Estatut".

   "No es pot considerar com una simple consulta no refrendària", segons ell, i insisteix que, quan una consulta popular no refrendària es dirigeix a tots els ciutadans de Catalunya, és materialment un referèndum, de manera que exigeix les garanties democràtiques previstes en la Constitució i l'Estatut, que no figuren en la proposició de llei, subratlla.

MARC CARRILLO

   Un altre vot particular, formulat per Marc Carrillo, incideix que la proposició de llei conté una vulneració parcial de la Constitució i l'Estatut en tres dels seus preceptes "derivat de l'aplicació de les categories jurídiques que són pròpies del referèndum a una forma de participació ciutadana que la proposició de llei prescriu que no ho és".

   Segons aquest, "la Constitució certament impedeix una consulta no refrendària de les previstes en la proposició de llei, de manera indiscriminada i sense distinció per raó de l'objecte de la competència, que afecti competències de l'Estat o decisions del constituent".

   Tot i que apunta que la Constitució admetria, per exemple, una consulta popular refrendària per avaluar el suport de la ciutadania de Catalunya a una futura reforma de la Constitució, rasa: "En aquest cas és evident que aquest referèndum sempre demandaria l'autorització de l'Estat".

   Carrillo aprecia una vulneració dels dos marcs legals per "la regulació que el text fa" a través d'una crida explícita a l'electorat a fi que, a través del dret de sufragi, els ciutadans expressin la seva opinió sobre un tema d'interès general.

CARLES JAUME FERNÁNDEZ

   L'altre dels vots particulars, formulat per Carles Jaume Fernández, assegura que aquesta proposició "no té cabuda en el marc constitucional vigent tal com està formulat el text actual".

   "La proposició de llei regula una simulació de referèndum, o, si es prefereix, un referèndum encobert sota una fórmula que denomina 'consulta popular no refrendària", ja que el text incorpora els elements propis del referèndum, el que invalida la proposició de llei en el seu ajust a la Constitució i a l'Estatut.

   Pel que fa a la sol·licitud de pronunciament sobre la doble pregunta, Fernández ha discrepat de la majoria del consell considerant que existeix una relació causal entre la proposició de llei i l'existència de la pregunta del 9N: "Aquesta circumstància, que no podem eludir, condiciona enormement la regulació de l'objecte i de l'àmbit material de la consulta no refrendària regulada per la proposició".

   Fernández també ha incidit en l'extensió del cens als més grans de 16 anys, que, tot i que és una opció a mans del legislador, s'estableix en funció de certes especificitats derivades de l'ordenament jurídic mateix, com succeeix a l'àmbit penal o laboral, unes circumstàncies que no considera que "concorrin en aquest cas".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés