La relació entre territoris de parla catalana baixaria amb la secessió, segons alcaldes
PRADA DE CONFLENT (FRANÇA), 22 ago. (EUROPA PRESS) -
La cònsol (alcaldessa) d'Andorra la Vella, Maria Rosa Ferrer, ha expressat aquest divendres que dóna suport a la demanda d'una majoria de partits catalans de fer una consulta sobiranista el 9 de novembre: "Estem al segle XXI i, de la mateixa manera que Escòcia, qualsevol poble ha de poder-se manifestar a través de les urnes".
"Si Catalunya fos independent, mitjançant un procés normal i reconegut de la mateixa manera que el nostre, seria un Estat més amb el qual Andorra es relacionaria", ha declarat als periodistes, després de participar en un debat de la XLVI Universitat Catalana d'Estiu (UCE) amb alcaldes de diversos territoris de parla catalana.
Ferrer ha dit que les decisions d'aquest calat han de prendre's de manera democràtica en ple segle XXI, i, sobre la independència, ha dit que ella no entra a valorar el que vulgui una majoria de la població catalana, però sí que veu bé una votació.
La taula rodona en què participat abans de les declaracions també incloïa a l'alcalde d'Alcoi (Alacant), Antoni Francés; el de Santa Margalida (Mallorca), Antoni Reus; el d'Alcampell (Osca), Josep Anton Chauvell; Claudi Ferrer (Prats de Molló, França); Francesc Manent (Sant Andreu de Sureda, França), i Carles Puigdemont (Girona).
La cònsol ha destacat que els últims anys la capital andorrana ha reforçat els seus vincles amb altres ciutats on es parla català, i prova d'això és que lidera una candidatura conjunta amb altres municipis pirinencs per aconseguir que la Unesco protegeixi els 'focs' --falles-- que es fan al Pirineu per Sant Joan, coincidint amb el solstici d'estiu.
ROUSSILLON
El primer edil de Prats de Molló ha assegurat que el seu municipi de 1.000 habitants prioritza les relacions amb els seus veïns catalans, i que aquest any tancarà un conveni de cooperació cultural, esportiva i econòmica amb l'Ajuntament de Barcelona, i ha llançat un missatge al Principat si és independent: "No heu de descuidar els catalans del nord", en al·lusió als quals viuen al Roussillon.
Manent ha assegurat que, tot i els intents de l'administració francesa de "matar" el català, encara se segueix conservant, tot i que s'està lluny que estigui en igualtat de condicions respecte al francès, i prova d'això és que hi ha molts pocs edils que oficiïn un casament civil en català.
BALEARS I VALÈNCIA
Els alcaldes d'Alcoi, Santa Margalida i Alcampell han posat de manifest que, si Catalunya s'independitzés, la seva relació amb altres territoris de parla catalana es reduiria, pel que veuen amb certa preocupació una secessió.
Francès (PSPV) ha assegurat que la Comunitat Valenciana està en un "procés de desconstrucció nacional", com proven el tancament de RTVV a la tardor, el dèficit de finançament i la integració de les caixes d'estalvis Bancaja i CAM en altres entitats.
"Als valencians no ens interessa la independència de Catalunya perquè els valencians necessitem Catalunya per al nostre procés de reconstrucció nacional", i ha pronosticat que un relleu del PP en la Generalitat Valenciana contribuiria a millorar la relació entre els dos territoris.
LA FRANJA I LLEIDA
Una tesi semblant ha expressat l'alcalde d'Alcampell (PSOE-Aragó), ja que una secessió podria reduir la històrica "relació estreta" que han tingut els municipis de la Franja de Ponent amb Catalunya, especialment amb la ciutat de Lleida.
Chauvell ha assegurat que es pretén acabar amb aquests vincles amb decisions com la segregació de les parròquies de la Franja de la diòcesi de Lleida i la nova llei de llengües que en aquesta legislatura aragonesa han impulsat PP i PAR, i també ha lamentat que els veïns cada vegada tinguin més dificultats per ser atesos a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, el seu "històric" centre sanitari de referència.
Antoni Reus (independent) ha destacat que, per a Balears, el fet que Catalunya formi part d'Espanya és un "motor" al reivindicar la seva llengua i cultura pròpies, i ha lamentat les polítiques contra el català que segons la seva opinió ha posat en marxa el Govern autonòmic del popular José Ramon Bauzá.
