Actualitzat 11/05/2016 15:55

Constituïm planteja a Forcadell una Constitució presidencialista i unicameral

Jordi Domingo (portavoz de Constituïm) Carme Forcadell (pta.Parlament)
EUROPA PRESS

La República permetria la doble nacionalitat i l'elecció directa de càrrecs judicials

   BARCELONA, 11 Maig (EUROPA PRESS) -

L'entitat Constituïm ha plantejat aquest dimecres a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, un esborrany de Constitució catalana que preveu una República unicameral i amb un president de la Generalitat que sigui cap d'estat i de govern.

   També proposa elegir el president per designació directa en unes eleccions cada cinc anys en circumscripció única, amb la possibilitat de renovar una sola vegada; que el català sigui la llengua oficial juntament amb l'aranès, i que el castellà tingui un règim especial, que haurà de regular-se després.

   Constituïm és una plataforma integrada per una vintena de professionals de diferents àmbits per redactar un avantprojecte de Constitució i va sorgir després de les propostes prèvies realitzades pel jutge Santiago Vidal, l'ANC i el grup de juristes, economistes i professionals de Constitució.cat.

   Segons l'esborrany, Catalunya es constituirà en un estat lliure, sobirà, democràtic, social, ecològic i de drets, en què els ciutadans d'altres estats amb vincles culturals i lingüístics poden optar per la nacionalitat catalana sense renunciar a la seva tot i que el principi de reciprocitat no es reconegui en el seu estat.

ELECCIONS, ECONOMIA I SEGURETAT

   També recull que el sistema electoral serà de representació directa, de llistes obertes i d'una sola volta, i la circumscripció electoral serà la comarca excepte Barcelona, on serà el districte.

   A més, preveuen que la República s'estructuri en municipis i comarques, i que la vegueria sigui la divisió territorial que adopti la Generalitat per a l'organització dels seus serveis; i el Govern s'organitzaria en conselleries.

   Sobre defensa i seguretat, proposen una agència com a principal garant i un Institut Internacional de Pau i Treva de Catalunya, dotat amb un cos professional especialitzat i que es dediqui a la recerca i aplicació de mètodes no violents d'intervenció i resolució de conflictes armats.

   Un altre títol aborda els principis econòmics: preveu un sistema econòmic basat en el lliure mercat, que les institucions públiques es regeixin pel principi d'estabilitat econòmica, i la creació d'un banc central de Catalunya.

AMB TRIBUNAL SUPREM I SENSE TC

   La Constitució també preveu l'arquitectura judicial de la República catalana i estableix un Tribunal Suprem com a "òrgan jurisdiccional superior en tots els àmbits jurídics" i amb la tasca de fixar jurisprudència i unificar doctrina jurídica.

   També es fixa un Consell Superior de Justícia com el màxim òrgan responsable de la funció judicial, i un Consell de Garanties Constitucionals com la institució encarregada de vetllar perquè les lleis i decrets del Govern s'adeqüin a la constitució --l'equivalent a un Tribunal Constitucional, però amb rang més baix--.

   Sobre els jutges, estableix que "en cap cas es podrà limitar el seu dret a la llibertat d'expressió, opinió i de creació intel·lectual", després que el jutge Santiago Vidal fos suspès pel Consell General del Poder Judicial precisament per participar en els treballs d'una constitució per a Catalunya.

SUFRAGI UNIVERSAL

   El text destaca que càrrecs tan importants com el de president del Tribunal Suprem o el de fiscal superior serien elegits per tots els ciutadans, i crea cinc sindicatures: la de Greuges --defensor del poble--, la Sindicatura de Comptes, l'Electoral i la d'Ecologia.

   Un altre tema polèmic que aborda la Constitució són els sous públics i les dietes: només es podria rebre un salari públic a jornada completa, tot i que es tinguin diversos càrrecs, i les dietes no podrien superar el 50% del sou.

CATALANS D'ORIGEN

   Entre les disposicions que tanquen el text destaca la següent: "Queda derogada la Constitució espanyola del 27 de desembre del 1978 i les altres normes anàlogues que poguessin quedar vigents en tot el territori de la República de Catalunya".

   A més, serien "catalans d'origen amb caràcter general" aquells que en el moment de la declaració d'independència tinguin la nacionalitat espanyola i veïnatge administratiu català o acreditin com a mínim residència legal a Catalunya de 5 anys, i s'avala la doble nacionalitat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés