Accepta, a més, pronunciar-se sobre un recurs presentat pel Parlament català contra la Llei de Seguretat Ciutadana
MADRID, 27 Jul. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit dos recursos presentats contra la presó permanent revisable, inclosa en la reforma del Codi Penal que va entrar en vigor el passat dia 1 de juliol, i la Llei de Seguretat Ciutadana.
En el cas de la presó permanent, el tribunal ha acceptat valorar el recurs que van presentar el PSOE, Convergència i Unió, IU, ICV-EUiA, CHA, Esquerra Plural, UPyD, el Grup Parlamentari Basc i el Mixt. La majoria de l'oposició al·legava que la presó permanent revisable vulnera quatre articles de la Constitució, en concret el 15.1, que prohibeix penes inhumanes; el 17, que regula el principi de proporcionalitat; el 25.1, ja que no és una pena determinada sinó que es prolonga en el temps, fins i tot, fins a la mort del reu, i el 25.2, perquè restringeix la possibilitat de reinserció.
La nova pena podrà ser imposada en casos d'excepcional gravetat, com l'homicidi del Rei o el seu hereu, de caps d'Estat estrangers, genocidi, assassinats en sèrie, comesos en el si d'una organització criminal o contra menors de 16 anys o persones especialment vulnerables.
Les condemnes seran revisades, després del compliment de 25 a 35 anys, per verificar si el pronòstic és favorable a la reinserció social. Els jutges examinaran si ha de mantenir-se la presó cada dos anys d'ofici o a petició del reclús, si bé pot no donar curs a noves sol·licituds durant un any.
RECURS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Pel que fa a la Llei de Seguretat Ciutadana, que l'oposició qualifica com a 'Llei Mordassa', el recurs admès és el presentat pel Parlament de Catalunya. L'alt tribunal ja va admetre a tràmit el mes de juny passat un altre recurs que va registrar a l'alt tribunal la majoria de l'oposició i en què es considerava que la norma vulnera una dotzena d'articles de la Constitució.
La llei regula com a sancions administratives una sèrie de conductes que, en la seva majoria abans eren faltes incloses al Codi Penal. Així, sanciona qui causi desordres al carrer o l'obstaculitzi amb barricades i per a aquells que es neguin a identificar-se. Es multaran aquells que emetin o publiquin fotos dels agents de policia que "posin en perill la seva seguretat personal o familiar". Les multes més altes, d'entre 30.000 i 600.000 euros, són per als qui es manifestin davant d'"infraestructures crítiques".
El ple ha acordat donar trasllat de les demandes al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern espanyol que disposen ara d'un termini de 15 dies per personar-se en el procediment i formular al·legacions. L'admissió a tràmit no suposa cap pronunciament sobre el fons dels dos assumptes, sobre els quals el tribunal es pronunciarà en pròximes dates.
