Actualitzat 31/03/2017 05:34

El Congrés dóna via lliure al Suprem per investigar a Homs per la consulta del 9N

MADRID, 22 nov. (EUROPA PRESS) -

El Ple del Congrés ha aprovat aquest dimarts el suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem per a poder investigar al portaveu de l'antiga Convergència, Francesc Homs, per l'organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014, quan era conseller de Presidència de la Generalitat.

La sol·licitud ha sortit endavant per 248 vots a favor, 91 en contra i cap abstenció, segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries. Tant el debat com el resultat de la votació han tingut lloc a porta tancada.

Això sí, PP, PSOE, Ciutadans, UPN i Fòrum Astúries havien anunciat el seu vot a favor, mentre que Units Podem, Esquerra (ERC), PNB, PDECAT i EH Bildu tenien decidit votar en contra perquè considera que el que es vol obrir a Homs és un "judici polític" pel mer fet de treure les urnes al carrer perquè els catalans votessin.

En el debat a porta tancada, el president de la Comissió de l'Estatut del Diputat, el diputat del PP Leopoldo Barreda, ha defensat la proposta oficial de concedir el suplicatori que demana el Tribunal Suprem, com ve fent en tots els casos dels últims 25 anys, doncs així s'assegura que no hi ha ni impunitat, ni indefensió.

En defensa seva, Francesc Homs ha assegurat que tornaria a fer el que va fer perquè segons la seva opinió posar urnes no pot ser mai un delicte i ha avisat que avalar el procés judicial serà un "acte de debilitat" del Congrés. La seva intervenció ha recollit els aplaudiments d'ERC, PNB i EnComú, entre d'altres.

Segons han donat a conèixer alguns diputats en les xarxes socials, el portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, ha negat que sigui un judici polític i que, tot i que no s'alegra de la situació d'Homs, no desitja un país que la gent no pugui ser jutjada.

I SI FORA UN DELICTE SEXUAL

Des d'EnComú asseguren que, en un moment donat, Girauta ha arribat a dir que si algú comet un delicte sexual, la immunitat no es pot convertir en impunitat, una comparació que ha estat considerada "un insult" pel portaveu d'EnComú, Xavier Domènech.

El polític català d'Units Podem-En Comú ha demanat també crear al Congrés una comissió específica per tractar el problema català i on tots puguin posar les seves propostes sobre la taula obertament per solucionar-lo mitjançant la política i no amb enginyeria jurídica.

El PP i el PSOE, per part seva, han preferit evitar el debat polític i s'han centrat en discurs jurídics i procedimentals per justificar el suport al suplicatori.

Una vegada que el ple ha avalat desposseir del fur parlamentari a Homs, s'obre un termini de vuit dies perquè la presidenta del Congrés, Ana Pastor, comuniqui aquesta decisió al president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes.

A partir d'aquí, el Suprem podrà investigar al diputat independentista que, segons l'instructor del Suprem, Andrés Palomo, podria haver incorregut en delictes de desobediència i de prevaricació amb l'organització de la consulta sobiranista i pels que podria ser condemnat a penes d'inhabilitació per a feina o càrrec públic.

UNA TRENTENA DE SUPLICATORIS

Amb el d'Homs, el Congrés ha aprovat 31 suplicatoris i ha rebutjat 14 (dos d'ells sobre el mateix diputat). L'última negativa del Congrés data de 1988 i es refereix a un contenciós per dret a l'honor que tenia com protagonista a l'exministre socialista José Barrionuevo i el germà d'un etarra (l'ara penedit Soares Gamboa) per incloure les seves fotos en cartells d'Interior.

Els tres anteriors suplicatoris que van sortir endavant van permetre jutjar a tres diputats del PP --Vicente Ferrer, Arsenio Pacheco i Nacho Uriarte-- que havien donat positiu al volant i l'anterior ha estat el que va donar via lliure a investigar al també popular Jesús Merino pel 'cas Gürtel'. El de l'exconseller socialista José Antonio Viera, investigat pels ERO, no va arribar a completar la tramitació per dimissió de l'afectat.

A més, entre els concedits destaquen els de l'exministre socialista José Barrionuevo pel 'cas GAL' o els dels diputats d'Herri Batasuna Jon Idígoras, Francisco Letamendia i Antxon Ibarguren pels incidents produïts en 1981 a la Casa de Juntes de Guernica, on diversos membres d'aquesta coalició van protagonitzar protestes en un acte que presidien els Reis.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés