MADRID, 1 des. (EUROPA PRESS) -
La Comissió d'Educació del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous 1 de desembre la creació de la Subcomissió per al Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació amb el vot de PP, PSOE i Ciutadans i l'abstenció d'Units Podem, PNB, ERC, l'antiga Convergència i Bildu.
La formació morada ha canviat la seva posició durant el debat després que les tres forces signants de la proposta --PP, PSOE i Ciutadans-- rebutgessin la seva esmena en la qual sol·licitava retirar la part del text que es refereix a l'Estratègia Europea 2020, que considera que defensa un concepte "mercantilista" de les educació.
Els portaveus de PP, PSOE i Ciutadans han retret Units Podem que no participés en les negociacions del text i arribés al debat d'aquest dijous amb aquesta reclamació "d'última hora".
A LA RECERCA D'UN LLEGAT PER A LES PRÒXIMES GENERACIONS
Abans de la votació, els portaveus parlamentaris signants, que van registrar al Congrés una proposta conjunta divendres passat 25 de novembre per a la posada en marxa d'aquest nou fòrum a la cambra baixa, han manifestat el seu desig que en els pròxims mesos acordin un text que doni estabilitat al sistema educatiu espanyol.
La diputada del PP Sandra Moneo, ha assenyalat que "la societat espera d'aquest òrgan un gran pacte d'Estat" i ha mostrat la seva disponibilitat al diàleg amb tots els partits, mentre que el portaveu d'Educació del PSOE, Manuel Cruz, ha defensat la recuperació del "sentit constitucional del dret a l'educació" i a un accés a ella "igualitari" amb "beques que ho garanteixin" i amb "equitativa distribució d'oportunitats".
Per la seva banda, la representant de Ciutadans Marta Martín, ha assenyalat que la subcomissió creada aquest dijous serà el termòmetre "de l'èxit o el fracàs de la nova etapa política en la qual es troba Espanya". La diputada de la formació taronja ha advocat per fer de la subcomissió una ponència "útil" a les futures generacions i deixar "un llegat" en el pas d'aquesta legislatura per la Cambra.
UN PACTE QUE AMAGA UN "LÍFTING" POLÍTIC
En contrast amb els discursos optimistes dels signants, Units Podem s'ha mostrat crític amb el text registrat per PP, PSOE i Ciutadans i sospita que busca "un rentat de cara" de les polítiques del Govern popular. "No acceptem un lífting de l'educació pública", ha declarat el portaveu de la formació, Joan Mena.
Després de recordar les retallades portats a terme en la matèria els últims anys, Mena ha advocat perquè la subcomissió sigui "un fòrum dels agents polítics i socials" i ha insistit en la necessitat que la comunitat educativa participi en les negociacions per elaborar la nova llei. Segons la seva opinió, si l'acord es fa només amb els agents presents entre les quatre parets del Congrés es correrà el risc de fer una Lomce 2.
Precisament, la comunitat educativa és també protagonista en l'esmena presentada per la formació morada. En ella demanen la retirada d'una part del text en la qual es fa referència a l'Estratègia Europea 2020, un marc que, segons ha apuntat Mena, no accepta aquest col·lectiu "en el seu conjunt".
UNA COMUNITAT EDUCATIVA "SENSE PROPIETARIS"
"No els acceptem perquè ens marquen una educació mercantilitzada on l'objectiu no és el dret a la formació de les persones i el seu pensament crític, sinó donar sortida formativa a les necessitat que té el mercat", ha declarat en el debat.
El rebuig d'aquesta esmena per part de PP, PSOE i Ciutadans ha estat unànime, de la mateixa manera que la seva petició que Units Podem "no s'apoderi" de la comunitat educativa. Els portaveus han assenyalat que ells també es reuneixen amb el col·lectiu i no tots s'han mostrat en contra de l'Estratègia 2020.
DESCONFIANÇA DELS NACIONALISTES
L'abstenció d'Units Podem s'ha unit a la dels partits nacionalistes, que han basat el seu vot en la desconfiança cap als partits signants a l'hora de respectar les competències que tenen en matèria d'Educació les comunitats autònomes.
El portaveu de Bildu, Óscar Matute, s'ha mostrat crític amb la "figura centralitzadora" del document registrat i ha assenyalat que la seva formació el que vol és "la derogació de la Lomce". Aquest últim argument ha estat compartit pel representant d'ERC, Joan Olòriz, qui ha rebutjat que derogar la norma estigui "al final del camí".
El nacionalista català també ha assenyalat que estaran "molt vigilants" perquè durant la subcomissió es respectin les competències de les comunitats autònomes. De fet, ha demanat que, quan s'iniciïn les compareixences, els consellers de Catalunya i País Basc, estiguin a la llista.
L'antiga Convergència i PNB tampoc creuen que els signants "estiguin disposats a ser respectuosos" amb les competències de Catalunya i País Basc, respectivament.
