El jutge veu raons suficients per condemnar-lo tot i que es basi en una prova "indirecta"
BARCELONA, 10 oct. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 13 anys i mig de presó l'acusat d'ofegar una menor de 15 anys a la platja de la Mar Bella de Barcelona l'any 2013 com a autor responsable d'un delicte consumat d'homicidi.
Segons la sentència, recollida per Europa Press, el tribunal el condemna a no acostar-se a menys d'un quilòmetre de la mare i el germà de la víctima, i a indemnitzar-los amb 200.000 euros.
Segons els fets provats recollits en la sentència, la matinada del 28 d'abril del 2013 Gilson C.M. va submergir al mar la víctima, de 15 anys, en un espigó de la platja de la Mar Bella, on hi van anar junts, "amb el propòsit d'acabar amb la vida" de la menor si més no assumint o acceptant que aquest resultat podria ser conseqüència de la seva acció.
La jove va morir d'una obstrucció bronquial que al seu torn va causar una insuficiència respiratòria aguda, i a continuació l'acusat va ocultar-ne el cos en un forat de les roques de l'espigó, que va ser descobert a les 13.54 hores del 6 de maig del mateix any.
Per cometre el crim, Gilson C.M. "va aprofitar que la menor tenia parcialment atenuats els seus reflexos com a conseqüència de la ingesta de les begudes alcohòliques" que ell mateix li havia ofert" així com de la diferència d'edat, complexió, i que aquesta zona, de matinada, era un paratge solitari.
El magistrat president constata que ha existit prova de càrrec contra l'acusat, aportada en el judici amb totes les garanties legals, i que les conclusions del Jurat es funden en una prova "existent, lícita i de contingut incriminatori suficient per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència".
MOTIVACIÓ "COMPLEXA"
Considera que la motivació del Jurat, tot i que "de difícil i complexa decisió, en basar-se de prova indirecta o indiciària, i a més fundada en els escassos indicis que les acusacions han pogut aportar, la conclusió obtinguda pel Jurat no s'escapa a les regles de la lògica i l'experiència comuna ni deixa obert un ampli marge d''alternatives, que, més enllà de metafísicament possibles, siguin raonables".
Entre els elements que els han portat a aquesta conclusió hi ha les contradiccions de l'acusat, que es descarta el suïcidi o accident --tenia les mans lligades amb el seu sostenidor-- i que ell mateix va declarar finalment que era present a la platja de la Mar Bella.
En el seu interrogatori com a acusat en el judici, Gilson C.M. va negar ser l'autor del crim, però va reconèixer que en un primer moment va mentir als Mossos d'Esquadra en ocultar-los que aquella nit havia estat amb ella a la platja fent-los creure que s'havien acomiadat a la parada de metro de Virrei Amat, molt lluny del sorral.
Malgrat el veredicte de culpabilitat, el jutge va decidir que Gilson C.M. no ingressi a la presó fins que la sentència sigui ferma, en considerar suficients de moment les mesures cautelars que ja li estaven sent aplicades --com la retirada del passaport i l'obligació de presentar-se en seu judicial periòdicament--, en creure que no existeix risc de fuga.
