JEREZ DE LA FRONTERA (CADIS), 28 oct. (EUROPA PRESS) -
La Secció Vuitena de l'Audiència Provincial de Cadis, amb seu a Jerez de la Frontera, ha condemnat a 45 anys i sis mesos de presó l'home considerat culpable per un jurat popular d'assassinar els seus dos fills al seu domicili familiar d'Ubrique (Cadis), per dos delictes d'assassinat amb l'agreujant de parentesc i un altre d'abandonament de menor.
L'acusat ha estat condemnat a la pena de 25 anys per l'assassinat de la filla i a 20 anys per l'assassinat del fill, després d'una sentència d'aclariment en haver-se produït un "error de transcripció" en la primera sentència emesa, que elevava la pena a 50.
La sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, considera provat que "l'acusat va matar els seus dos fills de manera freda", havent-se acreditat que "es va aixecar del llit a la matinada, es va treure el pijama, es va vestir i va agafar el ganivet que tenia guardat en el seu dormitori, i que amb ell es va dirigir al dormitori on estava dormint la filla, va començar a apunyalar-la, i va atacar el seu fill amb l'arma quan es va despertar".
A més, considera com a fet motivador d'aquests actes "que l'acusat estava emprenyat amb els seus fills perquè no acceptaven la seva nova relació sentimental i perquè no volien acceptar el repartiment de l'herència materna que els proposava".
En aquest sentit, la sentència recull en els fets provats que l'acusat, després de quedar vidu el novembre del 2013, vivia al domicili familiar amb el seu fill, mentre que la filla ho feia a Sevilla cursant els seus estudis. Alhora, considera provat que als mesos de la mort de la seva dona, l'acusat va iniciar una relació sentimental amb una altra dona, la qual es va instal·lar en el domicili familiar, i va conviure amb l'acusat i amb el seu fill.
Tot i això, segons recull la sentència, aquesta dona va haver d'abandonar el mes de març del 2014 el domicili després del retorn de la filla a Ubrique, que en assabentar-se de la situació que s'estava produint no la va acceptar.
Aquesta nova circumstància va fer que la parella sentimental de l'acusat passés a residir en un nou habitatge en règim de lloguer, al qual l'acusat, que se n'havia fet càrrec de les despeses, es traslladava per dormir-hi els caps de setmana. A més, la sentència recull que l'acusat "va arribar a sol·licitar un préstec per pagar a la seva parella una operació de cirurgia estètica per valor de 4.500 euros".
L'abril del 2014, segons relaten els fets provats de la sentència, l'acusat va deixar d'atendre les despeses de manutenció del seu fill menor i les despeses de l'habitatge familiar on residia, així com els que generava la seva filla a Sevilla, "malgrat que l'acusat tenia possibilitat de fer-ho per tenir capacitat econòmica per a això".
En el punt vuitè dels fets provats, la sentència assenyala que la filla, davant d'aquesta situació, va haver d'abandonar els seus estudis a Sevilla i tornar a Ubrique, el setembre del 2014, per tenir cura del seu germà al domicili familiar.
A més, afegeix, va haver d'acudir, fins i tot, als Serveis Socials Comunitaris de l'Ajuntament d'Ubrique, que li van concedir una ajuda de 480 euros per afrontar deutes i poder comprar aliments i productes de primera necessitat, i va haver de buscar també una feina per "procurar-se l'aliment i el del seu germà". Finalment, el 6 d'octubre d'aquest mateix any, l'acusat va apunyalar els seus fills fins a causar-los la mort.
"VOLIA MATAR ELS SEUS FILLS"
Per la seva banda, la sentència considera que l'acusat "sabia i volia matar els seus fills" i no considera que patís una alteració psíquica en el moment dels fets, ja que, segons recull, "no consta acreditada la presència d'una alteració psíquica de brusca aparició, breu durada, que desaparegués sense deixar seqüeles i li produís un efecte de pèrdua total o molt intensa de la raó i/o de la voluntat amb abolició total o parcial dels frens inhibitoris de la seva conducta".
Per contra, està provat, segons la sentència, que l'acusat "estava determinat a causar la mort de Laura i que per aquesta raó va procedir a executar fredament el seu propòsit i que també va tenir la ferma intenció de matar el seu fill quan intentava defensar a la seva germana".
VA ACUSAR ELS SEUS FILLS DE MATAR-SE ENTRE ELLS
L'acusat durant la seva declaració en el judici va assegurar que els seus fills "es van matar entre ells" i a ell se li "va caure el món", motiu pel qual després dels fets va anar al camp a "penjar-se".
En la segona sessió del judici, va sostenir que la nit dels fets se'n va anar a dormir i de matinada, cap a les 4:30 hores, va sentir els seus fills discutint a crits, de manera que es va vestir i hi va anar per saber què estava passant, moment en el qual el seu fill li va dir que la seva germana havia "venut tot l'or". Així, va assegurar davant el jurat que va anar a comprovar-ho i quan va tornar al dormitori dels seus fills "s'estaven matant".
Segons la seva versió dels fets, la seva filla tenia el ganivet de la matança de 22,5 centímetres que guardava a un armari, mentre que el fill tenia un ganivet de cuina més petit, sent el primer cop que es parla d'aquest segon ganivet i que, a més, no s'ha trobat mai. Els fets provats de la sentència recullen ara que "l'acusat va matar els seus dos fills de manera freda", a més que "sabia i volia matar els seus fills".
