La resolució llegida per Elena Valenciano no concreta si el grup socialista ha d'abstenir-se amb els mínims diputats o en bloc
MADRID, 23 oct. (EUROPA PRESS) -
El Comitè Federal del PSOE ha escoltat aquest diumenge dues resolucions en les quals s'han ofert arguments per a, d'una banda, canviar la posició de votar en contra d'una eventual investidura de Mariano Rajoy, i, d'altra banda, mantenir el vot en contra a qualsevol candidat del PP. Els 219 membres del màxim òrgan socialista entre congressos votaran aquestes resolucions al terme del debat de les mateixes.
L'eurodiputada Elena Valenciano ha estat l'encarregada de defensar l'opció que el grup socialista al Congrés voti en contra de Rajoy en la primera votació de la investidura i s'abstingui en la segona, mentre que el diputat basc Txarli Prieto ha defensant el 'no'.
Valenciano proposa que en la primera votació el grup socialista mostri el "rebuig frontal a les polítiques del PP" i que voti 'no' a Rajoy i, després, "amb l'objectiu de desenvolupar els continguts d'aquesta resolució i desbloquejar l'excepcional situació institucional que pateix el país", que els socialistes s'abstinguin a segona votació.
NO CONCRETA COM ABSTENIR-SE
Tot i això, la resolució no inclou com s'articularia l'esmentada abstenció o si aquesta hauria de ser en bloc o tècnica, amb un número mínim de diputats que optin per abstenir-se en la votació. Amb tot, els afins a la Gestora socialista entenen que la posició és una abstenció en bloc.
La resolució de Valenciano es deu a que la situació és "excepcional", després de dues eleccions generals, dos investidures fallides i la prolongació d'un Govern central que porta més de 300 dies en funcions. A més, adverteix que si no es desbloqueja l'escenari, en vuit dies es procediria a una nova convocatòria d'eleccions i s'obriria pas la conclusió que la democràcia espanyola, "després d'una trajectòria exemplar, hauria entrat en un procés seriosament anòmal".
Després d'exposar que les últimes eleccions van deparar al PSOE els "pitjors resultats" de la història recent, considera "inqüestionable" que sol hi ha dues alternatives o noves eleccions o que el PSOE contribueixi a desbloquejar la situació del país.
Valenciano recull que "a ningú se li oculta que no és una decisió fàcil", però que el PSOE no pot preveure l'exercici de responsabilitat política "com una càrrega que ens resulti aliena o incompatible amb el paper que hem vingut desenvolupant en la nostra democràcia constitucional".
ELECCIONS, L'ÚLTIMA OPCIÓ
Conscient que el 28 de desembre el Comitè Federal va resoldre que les eleccions han de ser l'última opció perquè suposaria un fracàs col·lectiu que --segons afegeix-- es va consumar quan els espanyols van tornar a ser cridats a les urnes, la resolució dels partidaris de l'abstenció recull que la nova repetició de les eleccions és "el pitjor desenllaç possible" en "els tres plans que més ens importen".
Aquests tres aspectes són, d'una banda, que la repetició és "greument perjudicial per a la salut de la democràcia" perquè la societat "ha de tenir la seguretat que el vot popular és decisori" sense que "ningú tingui dret a obligar als ciutadans a votar per tercera vegada pel fet que les dues anteriors no hagin satisfet les seves expectatives".
A més, considera que és "perjudicial per a l'interès d'Espanya" perquè prolongaria durant diversos mesos "el bloqueig polític i la situació de desgovern" i endarreriria encara més la presa de decisions urgents per a l'economia i el benestar dels ciutadans a més de dificultar una resposta eficaç des de l'Estat al desafiament secessionista.
En tercer lloc, repetir els comicis pot tenir també efectes "molt negatius" per al PSOE, perquè apareixeria davant de la societat com el principal responsable del bloqueig. "Un nou reculada electoral ens faria perdre la capacitat que ara tenim de liderar l'oposició i condicionar des de la nostra acció parlamentària l'acció del govern", ha afirmat.
OBJECTIUS INAJORNABLES
Valenciano també ha anunciat una sèrie d'objectius polítics "inajornables" que pretenen defensar davant del Govern central i la resta de forces polítiques. Així, reclamen derogar la reforma laboral, convocar de manera "urgent" el diàleg social, el Pacte de Toledo i la "completa derogació" de la Lomce.
En definitiva, es tracta d'assumir la "responsabilitat amb la societat espanyola" en una situació "difícil però carregada d'oportunitats" en què el PSOE es compromet a fer des del primer dia "una oposició tan ferm com constructiva" i a liderar la mateixa.
LLASTAR EL FUTUR DEL PSOE I HI HAURÀ ELECCIONS
Per la seva banda, la resolució que ha defensat Txarli Prieto insisteix a mantenir el 'no' davant de la investidura de Mariano Rajoy, perquè l'abstenció "suposarà llastar el futur" del partit i, a més, només "endarreriria uns mesos la repetició electoral".
Prieto basa la seva argumentació que els socialistes han estat a les eleccions generals de desembre i de juny "dient-los-hi als ciutadans que ni un sol vot socialista serviria per investir a Rajoy" perquè PP i PSOE representen "projectes polítics contraposats".
Però a més, asseguren que l'abstenció davant de Rajoy només "endarreriria uns mesos la repetició electoral". Perquè, o bé el PSOE es compromet amb donar estabilitat a aquest Govern de la dreta, començant pels Pressupostos per a 2017 i seguint després amb una successió de lleis i decrets incompatibles amb els nostres principis, o el més segur és que a la primavera ens trobéssim davant d'una nova cita electoral que alguns intenten evitar ara", expliquen.
Així doncs, Prieto ha subratllat que la "disjuntiva" entre abstenció i pèrdua d'escons en unes terceres eleccions el desembre és "falsa", ja que "tard o d'hora aquest partit haurà d'enfrontar-se a unes noves eleccions" i ha de fer-ho "fidel" als seus principis i "amb un projecte progressista, d'esquerres, clar i reconeixible per la ciutadania".
RESPONSABILITAT AMB ELS VOTANTS
Els defensors del 'no' admeten que els resultats del PSOE en les dues últimes eleccions generals, no han estat els "esperats", però consideren que aquests cinc milions i mig d'espanyols els "van atorgar la seva confiança", la qual cosa els confereix una "responsabilitat".
Però creuen també que el PSOE ha de respondre davant d'aquests altres milions de ciutadans que ens els van votar però que volen "un govern diferent del de la dreta.
Segons ha remarcat Prieto, des que les reunions del Comitè Federal el desembre i el juny van decidir votar en contra d'una investidura de Rajoy, "res ha canviat", i és que "ni el PP ha deixat d'estar sota l'ombra de la corrupció ni Rajoy ha mostrat intenció de rectificar.
Per tot això considera que el PSOE no pot "permetre que la responsabilitat que Rajoy sigui president recaigui sobre els socialistes".
RAJOY, UN PRESIDENT QUE NO CREU EN L'ESTAT AUTONÒMIC
La resolució que ha defensat el diputat basc no preveu permetre "quatre anys més d'un govern de la dreta que segueixi elevant" el deute i el dèficit públics, que "intenti esquivar amb subterfugis les demandes de Brussel·les mentre càrrega sobre les esquenes" de l'Estat del Benestar "tot l'esforç de la retallada".
Tampoc vol "mantenir a La Moncloa a un president que no cregui en l'Estat de les Autonomies, que persisteixi en les polítiques recentralitzadores i que, davant del desafiament independentista català, lluny de buscar solucions dialogades i consensuades, es tanqui en banda a tota possible reforma constitucional".
