BARCELONA, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
El degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comeron, ha demanat "més polítiques" que ajudin el sector de la construcció a tornar a nivells normals en comparació amb els països de l'entorn europeu, ja que ha assegurat que actualment està molt per sota i que això és un llast per a la recuperació de l'economia i l'ocupació.
En una roda de premsa aquest dilluns per fer balanç dels visats del 2015, ha advocat per polítiques "més decidides, més valentes i més ambicioses", amb especial potencial en la millora de l'eficiència energètica en les llars catalanes i en l'impuls de la rehabilitació perquè tingui un pes en el sector superior al de l'obra nova, com passa en altres països europeus.
La superfície de projectes d'execució d'obra --obligatoris per començar obres noves i rehabilitació-- a Catalunya el 2015 ha estat de 2.881.076 metres quadrats, un 26% més que el 2014, i s'han visat 6.351 vivendes, un 47% més, tot i que Comeron ha indicat que ha estat un creixement influït per grans projectes --de més de 10.000 metres quadrats-- que es van parar per la crisi i que s'han reprès ara, i desigual entre províncies, amb Barcelona al capdavant i una millora en forma de taca d'oli.
Ha alertat que, eliminant els grans projectes (que han crescut un 61% interanual en superfície, respecte del 18,7% de la resta de projectes), l'edificació té un ritme de creixement "massa lent, insuficient perquè el sector pugui recuperar-se i l'economia pugui normalitzar-se i reduir l'atur", i s'ha mostrat convençut que, amb millors estratègies públiques, s'acceleraria el creixement del sector i l'economia.
Ha indicat que, tant els projectes d'execució d'obres en general com el sector concret residencial estan en nivells de fa 30 anys, i que la construcció hauria de suposar entre tres i quatre punts més del PIB català actual per considerar que ha tornat a nivells normals.
HABITATGE
En el cas de les vivendes, ha apuntat que el ritme de construcció normal a Catalunya, tenint en compte la demografia i els països de l'entorn, hauria de ser d'entre 20.000 i 22.000 pisos anuals, el triple respecte a les dades del 2015, i que amb polítiques adequades es podria aconseguir en entre tres i cinc anys.
El sector comercial també ha crescut per grans projectes desencallats, però la resta segueixen estancats o amb lleus decrements o increments: "Ara, qualsevol projecte anecdòtic desvia les estadístiques", ha puntualitzat Comeron, que ha afegit que, després de les grans caigudes de la crisi, ara és fàcil veure creixements grans en percentatge però que representen xifres absolutes petites.
Preguntat per la queixa dels promotors catalans que hi ha un coll d'ampolla en les administracions per atorgar llicències d'obres, ha lamentat que els municipis no poden augmentar el personal per a això per impediment de la normativa estatal: "Això no altera que es produeixi més o menys, però sí que complica i endarrereix la tasca dels professionals."
Ha afegit que, malgrat que el sector ha tocat fons i comença a remuntar, encara seguiran tancant despatxos d'arquitectes perquè "la situació segueix sent dolenta" i segueixen oberts perquè utilitzen els seus patrimonis personals.
Comeron també ha valorat el canvi del Departament d'Habitatge en la nova Generalitat, que ha passat de Territori i Sostenibilitat a Governació: "Ens preocupa, perquè les polítiques d'habitatge requereixen coordinació amb urbanisme i amb el planejament com a país, per a la renovació dels teixits urbans i el creixement del país."
CONGRÉS
Amb tot, s'ha mostrat convençut que el sector "formarà part de les prioritats" del nou Govern, i també ha anunciat que els arquitectes contribuiran a definir els reptes i objectius amb un congrés aquest any en el qual caldrà fer propostes col·lectives.
El Col·legi d'Arquitectes no organitzava un congrés des del 1996, i el d'aquest any començarà a final de maig i tindrà un calendari d'activitats per tot Catalunya que se succeiran fins al novembre, amb un acte central l'octubre a Barcelona.
