Demanen al Parlament acceptar les al·legacions per gestionar ocupacions i evitar lloguers abusius
BARCELONA, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els primers edils de les altres cinc ciutats més poblades de l'entorn de la capital catalana han exigit aquest dimecres més recursos per abordar l'emergència habitacional i que el Parlament sigui "el màxim ambiciós possible" i tingui en compte els municipis a l'últim tràmit per aprovar la nova llei d'habitatge, acceptant al·legacions presentades pels ajuntaments.
"Ara estan previstos 14 milions d'euros, dels quals el 50% recauen en la Generalitat i el 50% en els ajuntaments, i és claríssimament insuficient", ha asseverat Colau en roda de premsa amb els alcaldes de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín; Badalona, Dolors Sabater; Terrassa, Jordi Ballart; Sabadell, Juli Fernández, i Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, després de reunir-se a l'Ajuntament de Barcelona.
Colau ha destacat que, en el tràmit inicial, es van acceptar diverses al·legacions que ha presentat l'Ajuntament de la capital catalana, però que no es van acceptar altres com la regulació dels lloguers abusius de pisos buits de grans forquilles, ni l'obligació que aquests grans forquilles deguin reallotjar a famílies que ocupen els seus pisos en situació precària per ser vulnerables.
Han demanat que grups parlamentaris facin seves les al·legacions desestimades dels municipis, perquè estan "al límit", segons Colau, que ha exigit aprofitar aquesta nova eina per combatre l'emergència habitacional, després que el Tribunal Constitucional (TC) suspengués articles relatius a l'assumpte de la Llei 24/2015 després d'un recurs del Govern espanyol.
SOLS I AL LÍMIT
Marín ha coincidit a destacar que els recursos previstos per a l'emergència habitacional en els Pressupostos --presentats aquest dimarts pel conseller Oriol Junqueras-- són insuficients, i ha lamentat que els municipis s'han sentit "molt sols davant d'aquesta problemàtica i davant de les conseqüències de la crisi econòmica, que han hagut d'assumir gairebé en solitari els ajuntaments".
Han exigit uns Pressupostos que siguin conseqüents amb la magnitud d'aquesta problemàtica, en paraules de l'alcaldessa de Badalona, que ha destacat que la situació és canviant i que la normativa ha d'adaptar-se a ella, i ha asseverat: "Veiem impotents com els grans beneficiats de la gestió d'aquesta crisi, que en realitat és una estafa, són els bancs que furs rescatats amb diners públics i no ho han hagut de revertir en el bé comú".
Ballart ha destacat la importància de la imatge d'unitat de l'àmbit local per reclamar "la màxima valentia i ambició de tots els partits del Parlament", i ha demanat també que s'inclogui a la llei l'obligació de les grans forquilles de reallotjar a famílies que ocupen o estan en precari per no tenir recursos i per la negativa de les entitats de formalitzar contractes.
L'alcalde de Sabadell ha coincidit a exigir que la nova llei aspiri al màxim, després que "el Govern del PP decidís igualar la misèria recorrent una llei del Parlament que havia decidit igualar en dignitat amb una llei que no ho resolia tot però que era una eina per als ajuntaments".
Parlon també ha titllat d'insuficient el pressupost previst, però ha destacat que, més enllà d'aquest tràmit parlamentari, calen recursos per fer un abordatge integral del "cercle de la pobresa" mitjançant la coordinació entre administracions, perquè no pot resoldre's l'emergència habitacional només des d'aquest àmbit quan el problema part de la precarietat laboral, ha exemplificat.
102 DESNONAMENTS EN CINC DIES
Colau ha explicat que fa dues setmanes l'Ajuntament tenia coneixement que la setmana passada eren previstos 102 desnonaments en cinc dies, el 70% dels quals per impagament de lloguer, i prop del 20% per ocupacions.
La primera edil ha explicat que, dels 102, finalment van tenir lloc sis després del treball del consistori, que va reallotjar les famílies afectades, situació que assegura que il·lustra la problemàtica als municipis i per la qual ha insistit a fer una "interpel·lació a la Generalitat i al Parlament perquè tinguin en compte la veu dels ajuntaments i aprofitin la llei per anar al màxim i no al mínim".
