Publicat 29/05/2015 11:39

Wolf ('Financial Times') diu que Espanya ha fet els deures i tornarà a la situació precrisi el 2017

Editor asociado del Financial Times, Martin Wolf
EUROPA PRESS

Espera una solució "satisfactòria i sensata" sobre l'encaix de Catalunya a Espanya

SITGES (BARCELONA), 29 maig (EUROPA PRESS) -

L'editor associat i director d'Economia del Financial Times, Martin Wolf, ha afirmat aquest divendres que Espanya s'està recuperant de la crisi perquè "està fent el que ha de fer" per recuperar la productivitat, i ha augurat que el seu PIB afegit tornarà a la situació precrisi aproximadament en 2017.

"Espanya ho ha fet molt bé i haurà de seguir treballant en el que ha fet", ha manifestat Wolf en la seva intervenció en la XXXI Reunió del Cercle d'Economia a Sitges, on ha alertat que la resta de països de l'eurozona segueixen estant molt lluny dels nivells precrisi.

Ha augurat que el PIB afegit de l'eurozona arribarà a aquests nivells el 2016, que ha subratllat que suposa haver perdut vuit anys, mentre que pel que fa al PIB per càpita d'abans de la crisi no s'arribarà fins al 2017 o 2018.

Wolf ha constatat que Espanya és l'únic país de l'eurozona que ha augmentat la productivitat, i ha assegurat que "és una història totalment diferent, un cas a part, i amb unes previsions molt interessants".

Alhora, ha augurat que els pròxims anys hi haurà una recuperació progressiva de l'economia mundial més marcada als Estats Units i el Regne Unit que a l'eurozona, i ha assegurat que Espanya serà el país que destacarà en positiu, ja que és l'única economia de l'Europa continental que s'espera que creixi al mateix ritme que aquests dos països que lideraran.

"L'única economia que millora enormement les seves previsions és Espanya. Esteu sols en aquest sentit", ha manifestat Wolf, que ha alertat que l'evolució positiva d'Espanya no és suficient perquè l'eurozona millori.

Ha manifestat que Espanya té les previsions d'una economia "molt equilibrada", tot i que ha alertat que cal augmentar els ingressos en el sector privat de manera sostenible per tenir un creixement estable en el futur.

"El futur d'una economia estable a Espanya depèn del creixement de la demanda, de l'oferta i de la productivitat a llarg termini", ha assenyalat Wolf, que ha afegit que també caldrà augmentar el crèdit privat, sense arribar a una altra bombolla creditícia.

LA INDEPENDÈNCIA "NO SIGNIFICA MASSA"

Després de preguntar-li pel president de Banc Sabadell, Josep Oliu --que ha moderat la sessió--, sobre l'encaix de Catalunya a Espanya, ha opinat que es tracta d'una qüestió interna entre Catalunya i Espanya, tot i que ha confiat que arribaran a una solució "satisfactòria i sensata".

Ha explicat que, en el cas de la possible independència d'Escòcia del Regne Unit, els va argumentar que "la independència en un context modern per a una nació petitona no significa massa", per la qual cosa cal pensar acuradament sobre si val la pena o no, i al final els escocesos van estar d'acord amb ell, ha ironitzat.

TIPUS D'INTERÈS AL 2%

Wolf ha alertat que l'eurozona seguirà en crisi durant anys, i ha considerat que no s'arribarà a una situació de normalitat fins que els tipus d'interès dels bancs centrals no estiguin a un 2% aproximadament.

"No estem al voltant d'aquesta situació de normalitat i no sabem quan arribarem, però no ho farem en molts anys", ha sostingut, i ha argumentat que l'alentiment en la productivitat i la demanda han afectat molt el món desenvolupat.

Ha constatat que les polítiques monetàries actuals dels bancs centrals no tenen precedents, i ha manifestat que, tot i que hi ha polítiques monetàries "increïblement agressives, les economies són increïblement febles".

RISC DE 'JAPONITZACIÓ' DE L'EUROZONA

Martin Wolf ha alertat que l'envelliment de la població i la debilitat de la demanda i el creixement en l'eurozona fa que s'estigui convertint en un "grandíssim Japó", que porta dècades amb estancament econòmic, i a això ha atribuït que el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, demani reformes estructurals.

"No tornarem a la normalitat si s'entén aquesta com quan s'estava abans de la crisi, perquè és molt difícil imaginar un conjunt de tipus d'interès i condicions monetàries en el món desenvolupat que s'assemblin, si no és que hi hagi un creixement sobtat al creixement mundial", fet que no ha previst, per la qual cosa aquesta és la nova normalitat.

Ha argumentat que fins i tot la Xina ha generat el seu creixement amb "una de les bombolles creditícies més grans de la història mundial" i una bombolla immobiliària.

Ha explicat que els moments de demanda forta també a Europa han estat durant les bombolles de crèdit, que són les que han generat la demanda.

En canvi, després d'aquesta crisi, el creixement potencial baix redueix l'interès de les empreses per invertir, i el sector productiu no invertirà en el món desenvolupat, sinó emergent, perquè és on s'està generant la demanda.

GRÈCIA I EL REGNE UNIT A LA UE

Preguntat sobre la possible sortida de Grècia i el Regne Unit de la UE per motius diferents, ha descartat aventurar si es produirà o no, però ha advocat per la seva continuïtat en els dos casos, ja que de no ser així les conseqüències serien negatives.

En el cas de Grècia, ho ha atribuït que la seva sortida significaria que la unió monetària no és irrevocable, i per tant, cada vegada que un país tingués problemes hi hauria especulacions sobre la seva sortida i això empitjoraria la crisi i obligaria a solucions doloroses.

En tot cas, ha assegurat que Grècia no pot pagar els seus deutes i els diners que ha rebut fins ara cal donar per perdut, ja que no requereix només reformes estructurals, sinó modificar "un sistema polític disfuncional i una organització econòmica informal", cosa que no s'aconseguirà en un o dos anys sinó més a llarg termini.

En el cas del Regne Unit, ha considerat que es tracta d'un membre infeliç de la UE perquè no vol cedir sobirania: "Volem formar part del sistema sense que el sistema ens molesti massa".

Per aquesta raó ha augurat que mai s'unirà a l'eurozona, però sí que seguirà a la UE: "Crec que al final del procés, al referèndum la majoria donarà el seu suport a romandre, perquè l'electorat britànic no està boig i no optarà per donar un salt al buit. Mai serem la raó per la qual fracassi la UE, això ho han de fer vostès".

La XXXI Reunió del Cercle d'Economia, patrocinada per Indra, CaixaBank i KPMG, se celebra des de dijous fins a aquest dissabte amb el lema 'Per consolidar la recuperació. Dimensions polítiques, econòmiques i empresarials'.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés