Els preus a Barcelona ciutat s'incrementen un 11%
BARCELONA/MADRID, 30 des. (EUROPA PRESS) -
Catalunya ha liderat la pujada de l'habitatge a Espanya al 2016 amb un augment de preus del 7,2%, seguida de Madrid (5,2%) i el País Basc (4,3%), segons l'índex Tinsa publicat aquest divendres.
També s'han revalorat per sobre de la mitja espanyola les Illes Canàries (2,8%) i Andalusia (2%), mentre que les caigudes interanuals en l'últim trimestre han estat Múrcia (-4,8%), Castella i Lleó (-3,9%) i les Illes Balears (-3,1%).
El director del Servei d'Estudis de Tinsa, Jorge Ripoll, ha explicat que aquesta evolució interanual és un reflex de les diferents velocitats a les quals es mou el mercat residencial, en què conviuen localitzacions molt dinàmiques amb altres d'escassa demanda, que continuen ajustant els seus preus.
Per províncies, l'evolució més gran a l'alça de preus l'han mostrat Barcelona (8,4%), Palència (7,8%) i Guipúscoa (7,4%), i en la banda oposada s'hi han situat Huelva i Lleida, amb caigudes del 6,9% i del 6,5%, respectivament, mentre que Girona s'ha mostrat estable (0,1%) i Tarragona ha vist créixer els preus un 2,1%.
Hi ha tres capitals que destaquen per haver registrat un increment de preu superior al 10% en el període que s'ha analitzat: Sant Sebastià (12,1%), Bilbao (11,6%) i Barcelona (11%).
Tot i això, entre les capitals que encara no han finalitzat l'ajust de preus a la baixa ressalten Lleó (-11,1%), Múrcia (-7,3%) i Valladolid (-6,6%).
DADES TRIMESTRALS
L'evolució del mercat residencial a Espanya ha estat "positiu però amb tocs moderats" en el quart trimestre de l'any, on els preus han augmentat un 0,8% respecte al mateix període del 2015. A més, es preveu que al 2017 mantingui la tònica estable, amb una lleugera tendència mitjana a l'alça i creixements moderats.
D'altra banda, l'informe assenyala que un comprador necessitava en el tercer trimestre del 2016 destinar sis anys de salari per afrontar la compra d'un habitatge a Espanya, dos menys que durant el 'boom' immobiliari.
A més, una família espanyola hauria de destinar un 21,5% del seu sou a la compra de l'habitatge, segons l'anàlisi de l'esforç financer des de la perspectiva del percentatge d'ingressos bruts necessaris per afrontar el pagament del primer any d'hipoteca.
ES REDUEIX EL TERMINI DE VENDA
L'informe Tinsa també apunta a una reducció generalitzada dels terminis mitjans de venda, en passar dels 10 mesos als 9,9 mesos.
Els terminis mitjans de venda més breus els han presentat Ceuta-Melilla, amb una mitjana de 2,8 i de 4,9 mesos, respectivament. Les segueixen les províncies de Madrid, amb 5,7 mesos, Las Palmas, amb 6,8 mesos, i Santa Cruz de Tenerife, amb 6,8 mesos.
Les reduccions més notables en aquests terminis des del trimestre passat han tingut lloc a Còrdova, on vendre un habitatge ha passat de 12,6 a 10,2 mesos de mitjana, i a Lleida, que ha retallat el termini de 13 a 10,6 mesos.
Per la seva banda, Cantàbria (18,6 mesos), Segòvia (16,2 mesos) i Àvila (15,4 mesos) són les províncies que han registrat els terminis més grans en el quart trimestre. Tan sols a Segòvia (16,2), Múrcia (11,6), Terol (9,2) i Sòria (8,3) s'ha incrementat el temps mitjà de venda respecte al trimestre anterior.
Els terminis són molt més reduïts en les dues grans capitals espanyoles, on amb prou feines se superen els quatre mesos. Mentre que a Madrid es triga 4,3 mesos de mitjana a vendre un habitatge, a Barcelona el temps mitjà és de 4,4 mesos. València és l'única de les cinc ciutats espanyoles més grans que supera l'any de termini mitjà de venda, amb 12,9 mesos.
