MADRID, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
La sisena Conferència de Presidents que té previst convocar en les pròximes setmanes el cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, serà la segona que organitzi el líder del PP i la primera amb l'absència ja anunciada d'una comunitat autònoma, Catalunya, que el seu president, Carles Puigdemont, no participarà.
Els seus antecessors en el càrrec, com la resta de presidents de totes les autonomies --inclòs el País Basc--, han participat en les cinc conferències organitzades des que el president José Luis Rodríguez Zapatero va crear el 2004 aquest fòrum.
Ho va fer el 2004 i 2005 el socialista Pasqual Maragall, va agafar el testimoni el 2007 i 2009 el seu company del PSC José Montilla i en 2012, també va participar el llavors convergent Artur Mas.
La convocatòria d'una altra Conferència de Presidents ha estat un dels anuncis de Rajoy en el seu discurs d'investidura al Congrés la setmana passada: ha assegurat que ordenarà de manera immediata la seva organització al Senat i que vol "fer un diagnòstic compartit" amb els presidents autonòmics sobre la reforma del sistema de finançament.
Segons ha precisat, es tracta de "posar al dia" els principis de solidaritat i cooperació entre territoris i de crear una fórmula de repartiment de fons "estable i suficient", que no es vegi afectada pels vaivens dels cicles electorals, les crisis o les bones èpoques econòmiques.
Però des de la Generalitat s'ha assegurat que Puigdemont no acudirà a la trobada precisament perquè aquest nou sistema de finançament havia d'estar en vigor des de gener de 2014 i que Rajoy no pot oferir com un pacte "el que és una obligació des de fa gairebé tres anys": "Voreja el cinisme", afegeixen les mateixes fonts.
UN COP L'ANY
Zapatero va posar en marxa la Conferència de Presidents el 2004, tot i que no ha estat reconeguda en una llei fins a l'any passat, quan la seva existència es va incloure en la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic com un dels òrgans de cooperació multilateral.
El seu funcionament es regeix per un reglament intern del 2009, publicat pel Ministeri de Política Territorial (avui Administracions Públiques) que dirigia Manuel Chaves.
En ell s'assenyala que la Conferència es reunirà un cop l'any, amb seu al Senat, i que el seu objectiu és debatre "les grans directrius de les polítiques públiques, sectorials i territorials d'àmbit estatal", les actuacions "de caràcter estratègic" i els assumptes rellevants per a l'Estat de les Autonomies.
La Conferència es va convocar el 2004 per primera vegada i un altre cop el 2005, en els dos casos amb el finançament de la sanitat com assumpte central.
El 2007, els debats es van dedicar al finançament de la R+D+I i al repartiment de l'aigua, que generava en aquell moment una gran polèmica entre comunitats.
Dos anys després, s'ha aprovat un acord de lluita contra la violència de gènere i es va discutir sobre feina, agricultura, ramaderia i pesca i un altre cop sobre la política hidràulica.
I en 2012, última Conferència celebrada, es va redactar un document general de compromís amb la consolidació fiscal i el compliment de la sendera d'estabilitat fixada per Brussel·les.
UN ALTRE SISTEMA DE FINANÇAMENT
El sistema de finançament autonòmic havia d'haver-se reformat i estar en vigor des de l'1 de gener de 2014, quan expirava la vigència de la fórmula pactada en 2009.
S'ha actualitzat automàticament però no s'ha abordat una modificació per la crisi econòmica dels últims anys, segons ha argumentat el Ministeri d'Hisenda.
El departament de Cristóbal Montoro va crear l'any passat dins del Consell de Política Fiscal i Financera un grup de treball per analitzar com ha funcionat el sistema, però el Govern central ha seguit en funcions més del previst i no s'han donat altres passos.
El nou ministre, que es coneixerà aquest dijous, haurà de buscar un acord amb les 15 comunitats del règim comú acollides al sistema.
Totes les autonomies volen una reforma, però la queixa procedeix especialment de dos costats; un, els governs més perjudicats per rebre menys fons en relació amb la seva població, com el País Valencià, que calcula que aquest any, per exemple, li falten 1.300 milions d'euros.
D'un altre, les regions més riques i que més aporten al sistema, però que queden després en pitjor situació de finançament que les que reben fons per ser més pobres.
Entre aquestes es troba Catalunya, amb la qual el debat, tot i això, té un altre rerefons perquè la Generalitat reclama un sistema fiscal propi com el basc o el navarrès.
També es troba en aquest grup la Comunitat de Madrid, que la seva presidenta, Cristina Cifuentes, portarà a aquesta Conferència de Presidents els seus comptes fetes: el Govern regional calcula que deixa de rebre mil milions anuals que creu que li corresponen.
