BARCELONA, 12 ago. (EUROPA PRESS) -
La Cambra de Comerç de Barcelona ha alertat que la falta d'inversions en infraestructures de mobilitat de l'àrea metropolitana de Barcelona compromet l'eficiència i la sostenibilitat dels desplaçaments quotidians de connexió, a causa de la consolidació del creixement de l'activitat econòmica i les intensitats del trànsit.
En un comunicat aquest divendres, ha constatat que els accessos viaris a la comarca del Barcelonès registren taxes quadrimestrales de variació interanual positives de manera ininterrompuda des del tercer quadrimestre del 2013.
En el cas de la ciutat de Barcelona, l'evolució al llarg de l'última dècada de la mobilitat de connexió mostra que, en termes absoluts, ja s'ha recuperat gairebé el volum de desplaçaments diaris previ a la crisi, segons reflecteix l'Enquesta de Mobilitat en Dia Laborable que elaboren l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (Amtu) i l'Idescat.
Com a novetat, el transport públic ha superat el privat en la mobilitat de connexió de la ciutat de Barcelona, però la Cambra ha alertat que des de finals del 2013 s'està registrant un augment significatiu dels desplaçaments en vehicle privat i un cert estancament amb tendència a la baixa dels desplaçaments en transport públic.
Ha indicat que les ampliacions de la xarxa de metro dels últims anys dins de l'àmbit metropolità i les millores en el servei d'autobús han permès absorbir part de la mobilitat entre Barcelona i l'exterior, però ha ressaltat que la contribució de la rodalia ha estat "nul·la" i el transport privat està captant la nova demanda.
Entre 2006 i 2015, el Metro ha incrementat el nombre de passatgers i els autobusos urbans i interurbans i les línies de FGC els han mantingut, mentre que la xarxa de Rodalies gestionada per Renfe ha registrat un descens acumulat d'usuaris del 12,9%.
PROBLEMES PELS VOLTANTS
La Cambra ha conclòs que el sistema de transport públic respon bé a les necessitats de desplaçaments interns de Barcelona, però presenta "greus carències" per als desplaçaments de connexió amb l'exterior, especialment pels voltants.
La institució ha exigit que es corregeixi aquesta situació amb una planificació "previsible, raonada i raonable" d'inversions en infraestructures de mobilitat per evitar que les obres prioritàries s'eternitzin i que les actuacions pendents continuïn frenant la competitivitat territorial a causa de la congestió i la contaminació.
Ha sostingut que cal afrontar millores estructurals pels voltants de Barcelona, ja que han de ser la principal solució per combatre la creixent congestió en els accessos metropolitans, i cal afrontar les deficiències de funcionalitat i també de connectivitat de la xarxa viària metropolitana, tant amb noves connexions entre les vies d'alta capacitat i la xarxa local i urbana com amb actuacions d'emmallat que ajudin a superar l'actual esquema eminentment radial.
En aquest sentit, ha citat l'enllaç de la A-2 i la AP-7/B-30 a Castellbisbal; l'autovia orbital B-40, el desdoblament dels túnels de Vallvidrera, els nous túnels d'Horta (viari i ferroviari) i l'eix de la Conreria.
