Publicat 22/06/2016 12:51

El Brexit obriria un territori desconegut que amenaça amb anys de negociacions

Papeleta para el referéndum en Reino Unido sobre Brexit
COMISIÓN ELECTORAL DE REINO UNIDO

El nou encaix comercial britànic, el futur de Cameron i la destinació de tres milions de comunitaris està en joc

LONDRES, 22 juny (EUROPA PRESS) -

El referèndum sobre la continuïtat del Regne Unit a la Unió Europea exposa el projecte comunitari a un escenari sense precedents en el qual l'única certitud és que, en cas de vèncer la sortida, la decisió seria "irreversible", segons ha reiterat insistentment el primer ministre, David Cameron, que ha avançat ja que el procés formal de retirada dels vint-i-vuit començaria immediatament.

Encara que el Tractat de Lisboa estableix les pautes d'aquest procediment en l'article 50, el primer moviment ha de partir de l'estat membre, que ha de notificar a la UE el seu desig d'abandonar. De fet, Londres no està obligat a procedir imminentment, és més, els partidaris de trencar amb Brussel·les han manifestat ja la seva preferència per esperar, ja que, malgrat mesos de campanya, la fórmula que regiria segueix sent una incògnita.

Per si no fos poc, tampoc està clar qui capitanejaria la partida, ja que encara que Cameron ha reiterat que no dimitirà si demà perd la batalla, la seva legitimitat quedaria molt danyada, no només perquè s'ha jugat la seva credibilitat a la carta de la continuïtat, sinó pel desgast sofert després d'una aferrissada campanya i les divisions internes d'un partit, el conservador, que coqueteja amb la guerra civil.

Els terminis, a priori, estan marcats, si bé els dos anys establerts en la normativa comunitària podrien ampliar-se sempre que ho autoritzin els altres vint-i-set socis. Experts en dret europeu creuen que, donada la complexitat, les negociacions podrien portar fins a una dècada i els propis defensors del divorci assumeixen que, com a mínim, serien necessaris quatre anys.

FLEXIBILITAT DE LA UE

Molt dependrà de la disposició dels líders de la UE, però si l'opinió del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, és significativa, el Regne Unit pot preparar-se: Juncker ha avisat ja que "els desertors no seran tractats amablement" i, per complicar encara més l'equació, l'Eurocambra té dret a veto.

Si transcorregut el bienni establert no hi hagués acord per ampliar terminis, Londres passaria a dependre de les regles de l'Organització Mundial de Comerç (OMC), la qual cosa dificultaria la seva posició, ja que serien necessaris pactes en paral·lel amb els altres 161 integrants de l'OMC i les empreses britàniques quedarien exposades a costoses tarifes de les quals actualment estan exemptes per formar part de la UE.

Mentrestant, les lleis de la UE continuarien en vigor, ja que el Regne Unit seguiria sent considerat membre, si bé un sector del bàndol pro-Brexit ha anunciat la seva intenció d'ignorar immediatament la Llei de Comunitats Europees, el text que estableix la supremacia de la normativa comunitària, un desafiament que polaritzaria encara més les posicions de les parts negociadores.

ENCAIX COMERCIAL

Un dels factors més complexos serà el potencial encaix britànic en el mercat comú, arma i inquietud de referència del front de favor de la continuïtat, ja que tres cambres del Parlament donen suport a la permanència, s'obriria un delicat dilema sobri fins a on estarien disposats a arribar els diputats britànics per protegir la permanència en un mercat que dóna accés a més de 500 milions de persones i al qual el Regne Unit exporta actualment gairebé la meitat de les seves vendes a l'exterior.

La pressió, per tant, serà notable per trobar una solució que implicarà delicats compromisos de les parts, un esforç que podria necessitar anys abans que es pugui garantir el suport d'una majoria qualificada dels ministres del ram per, posteriorment, aconseguir que la proposta sigui ratificada pels altres estats membre i, a continuació, pels parlaments europeu i britànic.

Una de les disjuntives manejades passaria per emprar la seva aclaparadora majoria a la Cambra dels Comuns per evitar trencar l'acord comercial, però els partidaris del Brexit han considerat ja aquesta alternativa un desafiament obert a la voluntat popular: si un dels catalitzadors de la millora en els sondejos de la sortida és el control dels fluxos migratoris i el mercat comú implica necessàriament la llibertat de moviment, permetre-la a través d'una aliança a Westminster suposaria, al·leguen, ignorar el veredicte de les urnes.

No obstant això, els qui emparen la ruptura amb Brussel·les tampoc no han especificat una fórmula específica, és més, el bàndol es troba dividit. No en va, una de les més immediates reaccions a tenir en compte divendres serà la dels mercats. El veredicte es coneixerà ja en la seva obertura i, a la vista de l'evolució de les últimes setmanes, és improbable que una potencial sortida sigui benvinguda. Els analistes han advertit, a més, d'una acusada depreciació de la lliura.

REACCIÓ EN EL CONTINENT

Al costat de la City i Downing Street, l'atenció estarà en el continent, on s'espera que els altres líders, que han mantingut en secret el seu pla d'acció en cas de Brexit, es reuneixin a la màxima urgència i exigeixin al Regne Unit clarificacions sobre les àrees més delicades, com el futur dels gairebé tres milions de ciutadans comunitaris que resideixen al nord del canal de la Manxa. Fins a tres cambres d'aquestes no respondrien als criteris de visat que actualment pesen sobre els treballadors de fora de la UE, si bé és improbable que les restriccions afectin als qui ja resideixen en sòl britànic.

Aquest ajust, amb tot, constitueix tan sols una peça més del complex puzle legislatiu d'un procés que obligaria a revisar fins a 80.000 pàgines d'acords comunitaris, amb l'objectiu de decidir descarts, quines àrees esmenar i quines mantenir, un sumari que, inevitablement, voldrà supervisar el Parlament britànic i la durada del qual constitueix un enigma.

L'elecció de la brigada negociadora constitueix un altre dels trencaclosques, ja que els ministres de major rang en el Govern --Tresor, Exteriors i Interior_donant suport a la permanència, la qual cosa, com en el cas del 'premier', podria qüestionar la seva capacitació per pilotar una travessia a la qual s'havien oposat.

En qualsevol cas, els qui defensen trencar no han manifestat, de moment, cap oposició al fet que Cameron estigui al capdavant, sobretot perquè, en cas de continuar, es dóna per fet una remodelació de govern que permeti reconciliar a les parts i, crucialment, promocionar els qui van donar suport al Brexit, des del titular de Justícia, Michael Gove, qui podria convertir-se en el número dos de l'executiu, a l'exalcalde de Londres, Boris Johnson, actualment present en els Consells de Ministres, encara que sense cartera.

PROCÉS SENSE PRECEDENTS

En conseqüència, al costat de la resolució d'una profunda crisi política a casa, aquesta potencial nova administració hauria de resoldre un procés sobre el qual no hi ha precedents, tan sols la sortida de Groenlàndia, ni tan sols un estat, sinó un territori que formava part de Dinamarca, fa més de 30 anys, quan la UE no era tampoc la unió política en la qual s'ha convertit avui dia.

Aquest nou capítol hauria d'acordar-se amb socis que difícilment mostraran empatia cap a qui ha decidit abandonar, malgrat els compromisos que tant van costar al febrer i que garantirien per al Regne Unit l'anhelat estatus de vers lliure d'una Europa cada vegada més cohesionada.

No en va, a escala europea, el temor és que la partida britànica generi un efecte dominó entre altres integrants dels vint-i-vuit i, sobretot, que desencadeni un perillós auge del populisme. A casa, mentrestant, la sortida incrementaria el risc d'una crisi constitucional per a la unió britànica, ja que territoris com Escòcia, protagonista d'un plebiscit d'independència fa menys de dos anys, donen suport majoritàriament a la continuïtat en la UE.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés