La consellera al·lega que no se la pot investigar per urnes que ni s'han comprat
BARCELONA, 26 juny (EUROPA PRESS) -
La defensa de la consellera de Governació de la Generalitat, Meritxell Borràs, ha presentat aquest dilluns un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què acusa la Fiscalia d'haver-se querellat contra ella "amb finalitats clarament intimidatòries".
"No pretén esclarir ni castigar actes ja comesos, sinó conductes que encara haurien de realitzar-se", sostenen els lletrats de Borràs en el seu recurs de súplica, al qual ha tingut accés Europa Press, i en què al·leguen que no se la pot investigar per unes urnes que ni s'han comprat.
Acusen la Fiscalia de fer un ús preventiu del dret penal que vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans i la Carta de Drets Fonamentals de la UE, "on s'estableix clarament que una persona només pot ser castigada per accions o omissions ja comeses".
Consideren que aquest suposat ús preventiu del dret penal, encaminat a impedir el que suposadament algú farà en un futur, "és incompatible amb les premisses bàsiques del dret penal" que impedeixen castigar algú per les seves idees, pensaments o suposades intencions.
"El procediment penal s'ha d'investigar i eventualment castigar fets passats i no és legítim atribuir-li finalitats policials de prevenció del delicte basades en judicis d'intencions", al·leguen els lletrats de la defensa.
Insisteixen que resulta "absolutament prematura i precipitada" l'admissió de la querella, encara que fossin certes les responsabilitats que la Fiscalia atribueix a Borràs i al ja ex-secretari general de la Conselleria de Governació, Francesc Esteve.
El TSJC va obrir la setmana passada una investigació a Borràs i a Esteve per la licitació de compres d'urnes, que suposadament s'usaran per al referèndum independentista de l'1 d'octubre.
"INDICIS SUFICIENTS"
El tribunal va considerar que hi ha "indicis suficients" per admetre a tràmit la querella que la Fiscalia va presentar contra ells pels suposats delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de fons públics.
La Fiscalia recorda que Borràs, amb la intenció de celebrar un referèndum, va dictar un acord marc per al subministrament d'urnes, que va ser signat per Esteve: la licitació, amb un valor estimat del contracte de 200.000 euros, era per a dues classes d'urnes --unes transparents i unes altres de cartró--.
Encara que aquest acord marc no contempla la immediata disposició de fons públics per a les urnes, sí al·ludeix el fet que el "pagament a les empreses contractistes s'efectuarà contra prestació de factura" a la Conselleria de Governació.
La querella sosté que cap llei en què s'empara aquest acord marc per al subministrament d'urnes pot servir de suport a la intenció de fer un referèndum, que la Fiscalia sosté que és el motiu que els ha portat a licitar les urnes.
