Va assegurar que l'assumpte de les targetes B "sempre va ser pacífic" a Caja Madrid i que "mai va plantejar problemes" en les auditories
MADRID, 22 Oct. (EUROPA PRESS)
L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa va afirmar en la seva declaració de dijous passat davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que "hi ha coses que al Banc d'Espanya no se li expliquen amb detall a menys que pregunti" --referint-se a les retribucions dels consellers de l'entitat-- i que l'existència de les targetes B "és un assumpte que sempre va ser pacífic i mai va plantejar problemes" en auditories internes ni externes.
Segons la declaració íntegra de l'expresident de Caja Madrid, a la qual ha tingut accés Europa Press, el fiscal li va preguntar si Caja Madrid informava al Banc d'Espanya de la totalitat de les retribucions dels consellers, al que ell va respondre que la inspecció del Banc d'Espanya "tenia permanentment un despatx" a l'entitat i, per tant "té coneixement o pot tenir coneixement de tot".
El fiscal va replicar que la pregunta no era si el Banc d'Espanya tenia accés a aquesta informació, sinó si Caja Madrid li va donar o no. "Crec que hi ha coses que al Banc d'Espanya no se li expliquen amb detall a menys que pregunti", va contestar Blesa, afegint que "segur" que l'organisme regulador coneixia les retribucions dels consellers i que en aquestes estarien incloses les targetes B.
L'expresident de Caja Madrid també va indicar que la concessió d'aquestes targetes era "una pràctica habitual, consuetudinària i institucionalitzada" a l'entitat des del 1988, abans que ell entrés com a conseller el 1994. "Quan jo arribo allà, no pregunto pel fonament normatiu o els acords que ratifiquen totes i cadascuna de les activitats que hi ha a la Caixa. Un admet que aquestes coses tenen un fonament", va declarar.
TARGETES "PER GASTAR"
Mostrant una actitud esquiva davant de les preguntes, Blesa dóna unes explicacions que fan que el fiscal l'insti constantment a precisar. Per exemple, quan va senyalar que les targetes suposaven un "complement retributiu" i que es podia "disposar lliurement d'elles per a despeses", el fiscal el va corregir --"per a despeses no, per gastar"--, després de la qual cosa Blesa va admetre: "sí, per gastar".
Al parlar de qui fixava els límits de despesa de les targetes i amb quin criteri, l'expresident va afirmar que els criteris s'actualitzaven periòdicament a partir d'una proposta del departament de recursos humans que ell "donava per bona" i que era elevada al Comitè de Mitjans, que era "el que emetia definitivament" les targetes. Quan el fiscal va demanar que l'aclarís si el Comitè executava una ordre seva, Blesa va manifestar que, més que per una ordre, era "a iniciativa" seva, i que ell simplement deia "trameteu".
Pel que fa a la declaració d'aquest "complement retributiu" per part dels consellers en la seva declaració de la renda, Blesa va afirmar que ningú li va donar "cap explicació" sobre si s'havia de declarar o no. El fiscal li va etzibar que, ja que era el president de la Caixa, és ell qui ha de donar les explicacions. En qualsevol cas, Blesa va assegurar que és ara quan s'ha assabentat que "sembla que no es practicava cap retenció", i que, segons la seva opinió, cap dels titulars de les targetes sabia que no es practicava.
Blesa, durant la seva declaració, va afirmar que el cas de la targetes B de Caja Madrid "sempre va ser pacífic" i "mai va plantejar problemes ni a l'auditoria interna ni a l'auditoria externa ni va plantejar problemes amb Hisenda. Alhora, va assegurar desconèixer com es comptabilitzaven les operacions realitzades en aquelles targetes. "No conec l'origen d'aquesta decisió ni el fonament de la decisió de fonamentar-ho d'aquesta manera", va subratllar.
L'expresident de Caja Madrid va recalcar que la manera amb la que es comptabilitzaven les despeses en la targetes B estava "sotmès al control del Comitè d'Auditories" ja que aquest departament "està tot l'any revisant partides i decisions" a l'entitat. "Estic convençut que el Comitè d'Auditories coneixia aquestes qüestions i tots els pagaments. És que estant dedicat a revisar totes les operacions de la caixa, aquesta no anava a ser una excepció", va afirmar sobre aquesta qüestió.
COMPLEMENT RETRIBUTIU
De fet, va sostenir que "si hi hagués alguna irregularitat en aquesta forma de comptabilitzar" les despeses, l'auditoria ho hauria posat de manifest en els seus informes. Blesa va precisar que les targetes eren un "complement retributiu", que aquest tipus de retribució dels consellers estava "institucionalitzada" i que durant la seva presidència "es va mantenir la inèrcia" d'aquest "règim".
Preguntat sobre els "punts de foscor" que existeixen en relació amb les targetes, va confessar que la seva "peculiaritat" i "particularitat" sí crida la seva atenció però va matisar que aquest fet "no vol dir que el compte sigui opac". "Tots els comptes són transparents", va puntualitzar sobre aquesta qüestió.
Sobre l'origen de les operacions, Blesa va assenyalar que "hi hauria despeses que realment s'estarien fent" com a despeses de representació de la caixa i, tot i això, "altres no".
