Defensa sinergies "molt positives" entre reformes estructurals i política monetària
SITGES (BARCELONA), 30 maig (EUROPA PRESS) -
El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha defensat la compra en grans quantitats de deute sobirà, també anomenada expansió quantitativa ('Quantitative easing', en anglès) per part del Banc Central Europeu per ajustar la inflació.
"Amb l'experiència d'uns pocs mesos, podem afirmar que la compra d'actius ha contribuït, de manera clara, al reancoratge de les expectatives d'inflació, en línia amb l'objectiu a mitjà termini, frenant i revertint l'augment en els tipus d'interès reals", ha dit Linde en una conferència amb el títol 'Moneda, banca, crèdit i preus a l'eurozona', en el marc de la XXXI Reunió del Cercle d'Economia.
Linde ha compartit taula amb el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Vítor Constâncio, i amb el conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, que ha moderat la sessió.
El governador del Banc d'Espanya ha argumentat que la compra de deute per valor de 60.000 milions d'euros mensuals des del març fins al setembre de 2016 per part del BCE també incidirà en canvis en la composició de les carteres dels inversors, estimulant un major pes des dels valors lliures de risc, o amb molt poc risc, cap a valors amb un risc més alt i reduint el cost del finançament per a consumidors i inversors.
Continuant amb els riscos sobre el desancoratge de les expectatives d'inflació des dels nivells compatibles amb l'estabilitat de preus, que el BCE situa en una expectativa d'una taxa d'inflació pròxima però per sota del 2% en el mitjà termini, ha indicat que la proximitat a una dinàmica de deflació pot arribar a estimular l'ajornament de decisions de despesa per llars i empreses.
"A més, tot i que els tipus d'interès nominals se situïn ja en nivells molt baixos, si la inflació segueix baixant, els tipus d'interès reals tendiran a l'alça, contribuint a reduir el consum i la inversió", ha advertit.
LES REFORMES A ESPANYA
Linde també s'ha referit a les sinergies entre la política monetària i les reformes estructurals que, alguns països com Espanya, s'han vist obligats a emprendre per superar la crisi: "L'economia espanyola és un bon exemple d'una interacció positiva i que, com a mínim, a vegades, les dues vies d'actuació es reforcen positivament".
"No hi ha dubte que algunes reformes posades en marxa el 2012-2013 van contribuir a alleujar les tensions en els mercats financers a causa de, sobretot, de la seva contribució a millorar la confiança", ha dit Linde, que ha afegit que aquesta millora de la confiança va jugar un paper important en la millora de la governança en matèria de finances públiques a la zona euro.
Com a síntesi, Linde ha basat la seva intervenció a defensar que el desancoratge de les expectatives d'inflació a mitjà termini comporta "seriosos riscos" per a l'estabilitat financera i de creixement, que poden veure's agreujats en països que han de seguir un procés d'ajust macroeconòmic i desendeutament, i que la política monetària i les reformes estructurals, quan s'apliquen alhora, es reforcen mútuament i poden conduir a sinergies molt positives.
La XXXI Reunió del Cercle d'Economia, patrocinada per Indra, CaixaBank i KPMG, s'ha celebrat des de dijous fins a aquest dissabte a Sitges amb el lema 'Per consolidar la recuperació. Dimensions polítiques, econòmiques i empresarials'.
