PALMA DE MALLORCA, 9 Febr. (EUROPA PRESS) -
José Luis 'Pepote' Ballester, director general d'Esports del Govern en l'última legislatura de Jaume Matas (2003-2007), ha afirmat durant la declaració que està portant a terme a preguntes del fiscal anticorrupció Pedro Horrach que era l'exmandatari autonòmic qui donava les "directrius" per "vestir el sant" i manipular les actes de la Fundación Illesport, un dels òrgans que va contractar amb l'Institut Nóos sota el mandat de l'expresident del PP.
L'acusat, un dels principals penedits en el marc del cas Nóos, ha obert la ronda d'interrogatoris en el judici que se celebra per un presumpte desviament de fins a 6,2 milions d'euros de les Balears, Comunitat Valenciana i Madrid, i en la seva compareixença ha atribuït a Matas les decisions que adoptava la fundació, com el fet que se simulessin actes de reunions que no s'havien produït i de decisions que tampoc no havien estat debatudes.
Segons ha manifestat el medallista olímpic, la declaració del qual ha arrencat passades les 9.30 hores, la Junta de Patrons d'Illesport es va reunir una sola vegada, "al principi de tot". Ballester ha assenyalat que les actes de la fundació les signava i redactava el seu gerent Gonzalo Bernal, també processat en aquesta causa.
Tal com ha explicat, va ser Matas qui el va proposar per al càrrec després d'emplaçar-lo la seva secretària a una reunió al Consolat. "Ens coneixíem des del 1996, quan vaig guanyar la medalla d'or en els Jocs Olímpics d'Atlanta. I quan era ministre vam mantenir el contacte", ha relatat.
Ballester ha manifestat que va començar a col·laborar amb les investigacions arran de les diferents informacions que s'anaven abocant als mitjans entorn de presumptes irregularitats en la celebració de dos fòrums sobre turisme i esport organitzats a Palma per Nóos, així com en relació amb la construcció del velòdrom Palma Arena, el sobrecost de més de cinquanta milions d'euros del qual està sent investigat.
Així, va ser el 2009, després de ser detingut a l'agost en l'operació policial del cas Palma Arena, quan va iniciar les converses amb la Fiscalia i l'Advocacia de la Comunitat Autònoma i "vaig ser coneixedor de tot el que havien declarat empresaris, funcionaris i gent lligada a la meva feina". Segons ha manifestat, hi havia en aquestes declaracions "contradiccions i evasives" en les quals "es posava en dubte l'ètica" en la gestió de les arques públiques, el "saqueig de les quals en cap moment era la meva intenció".
