Pineda va infiltrar un advocat d'Ausbanc per "muntar espectacles" en les assemblees de Caja Madrid
MADRID, 29 juny (EUROPA PRESS) -
L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ha assegurat el passat 16 de juny davant del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz que va conèixer per la premsa que el seu successor Rodrigo Rato va signar un contracte de 600.000 euros amb Ausbanc per blindar-se de les pressions que rebia el banc per part de Luis Pineda, després que el 1997 es cancel·lessin uns convenis publicitaris.
Així ho recull les transcripcions de les declaracions davant del jutge instructor Pedraz, que obren el sumari que ha sortit a la llum, al qual ha pogut accedir Europa Press.
Durant l'interrogatori, Blesa va manifestar que va conèixer a través dels mitjans de comunicació el contracte que va signar Rato amb Ausbanc, "a la seva sortida de la presidència" de Caja Madrid.
D'aquesta manera, va acusar Rato de cedir a les extorsions del president d'Ausbanc, Luis Pineda, amb la finalitat d'evitar les pressions que rebia l'entitat després de finalitzar un contracte de publicitat. Des de la subscripció del nou conveni, Caja Madrid va passar a ser "una entitat fantàstica", va afegir davant de Pedraz.
Blesa va afirmar que quan va entrar a presidir el banc tenia constància que existia uns convenis de publicitat amb l'associació. En aquest moment, és Pineda el que es posa en contacte i es reuneix amb el director de Comunicació Juan Astorqui per concretar la renovació d'aquest contracte.
Tot i això, l'entitat financera decideix no fer cap tipus de renovació dels serveis publicitaris perquè no estava d'acord amb el preu exigit --que segons ha titllat Blesa, era "desorbitat" per a la poca difusió que tenen els mitjans d'Ausbanc--, i perquè "no tenia cap interès" per a la Caixa. A més, a Blesa no té "cap dubte" que les societats de Pineda són un "entramat" organitzat per al "benefici propi".
Així i tot, l'associació ofereix a Caja Madrid un servei de "certificats de qualitat" dels productes financers, que va ser rebutjat perquè aquesta empresa "no era ningú per donar certificats de qualitat", va explicar Blesa.
A partir d'aquest moment, segons va relatar l'expresident de Caja Madrid davant del magistrat de l'Audiència Nacional, van començar les pressions de Pineda a través de la seva revista 'Mercado de Dinero' i de les seves intervencions "molt crítiques" a RNE. I, ha assegurat que va rebre amenaces sobre la publicació d'un vídeo, que "no existia" --va matisar-- sobre la seva estada a Cuba al costat d'Astorqui.
Entre les maniobres de Pineda per pressionar Blesa, es troba la filtració d'un advocat contractat, Alejandro Castilla de los Santos, en les llistes de l'Assemblea de Caja Madrid, per "muntar espectacles" en les reunions. Una altra de les estratègies era dir-li a altres entitats que o li pagava pels seus serveis o els "passaria com a Blesa".
Alhora, ha constatat que Astorqui es va reunir diverses vegades amb els seus homòlegs d'altres entitats, com Banc Santander, La Caixa, Popular i BBVA, per "frenar" Pineda. Aquest acord entre les entitats financeres mai va arribar a materialitzar-se, ja que només Caja Madrid i BBVA --que també va ser perjudicada per Ausbanc, segons ha afirmat Blesa-- estaven disposades a portar-ho a terme. És més, ha destacat que alguns dels assistents informaven a Pineda d'aquesta conspiració.
També, ha afirmat que només va coincidir una vegada amb Pineda, tot i la insistència d'aquest --a través de la secretària de Blesa i del director de Comunicació-- per reunir-se amb el llavors president de Caja Madrid. Aquesta trobada va ser a la sortida del Club Financer Gènova, en què li va dir: "Quan seurem per prendre un cafè i arreglar el que és nostre?", va descriure davant de Pedraz.
D'altra banda, Blesa va subratllar que la "venjança" de Pineda per no cedir als seus xantatges va ser la querella de Manos Limpias el desembre del 2012 per la compra del Banc de Florida per part de Caja Madrid, que el porta a la presó dues vegades.
Sobre aquest fet, va dir que li va sorprendre que l'advocat del sindicat fos el mateix Pineda i va recordar que després es va conèixer que el responsable d'Ausbanc "va comprar" participar en aquesta querella a canvi de pagar 3.000 euros al mes a Manos Limpias.
En aquesta línia, ha emfatitzat que "des del principi" va sospitar de la relació que mantenia Pineda, Manos Limpias i el jutge que va instruir la causa, Elpidio José Silva. De fet, va denunciar que el dia que Blesa va sortir de la presó de Soto del Real, el magistrat i Pineda es van reunir per impedir que això succeís i va assegurar pot aportar proves d'això.
Blesa també va aprofitar l'interrogatori per posar èmfasi en la relació entre Silva i Pineda. Així, va constatar que en ple procés judicial contra Blesa, el magistrat va acudir a l'aniversari de Pineda celebrada a Estepona (Màlaga) i que el partit polític del jutge va ser finançat pel president de l'associació.
Finalment, sobre la filtració dels seus correus electrònics a la premsa, va recalcar que va ser Silva qui se'ls va enviar a Pineda perquè després aquest els "difongués" i "comercialitzés".
