Actualitzat 18/04/2009 23:17

AMPL.- Arrestat al sud de França el presumpte etarra Jurdan Martitegi al costat d'altres dos membres de la banda

Les Forces de Seguretat van confiscar tres pistoles i un vehicle amb les matrícules doblades


MADRID, 18 abr. (EUROPA PRESS) -

Les Forces de Seguretat franceses van detenir aquesta tarda a Perpinyà, al sud-est de França, Jurdan Martitegi Lizaso, considerat cap els comandos d'ETA, i altres dos presumptes membres de la banda terrorista.

En el moment de l'arrest, que ha estat possible gràcies a la investigació desenvolupada pel Cos Nacional de Policia, Martitegi ha admès als agents la seva vertadera identitat. "Sóc Jurdan Martitegi", ha dit, segons han informat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista.

L'operació s'ha produït quan el considerat cap dels comandos d'ETA mantenia una reunió amb altres dos membres de la banda terrorista. Es tracta d'un alliberat de l'aparell militar que feria les tasques d'escorta de Martitegi i d'un legal (no fitxat) d'ETA.

Els tres etarres han estat detinguts a la localitat francesa de Perpinyà mentre mantenien a una reunió. En l'operació, els agents van confiscar tres pistoles que Martitegi i l'etarra que feia les funcions de la seva escorta portaven.

Les Forces de Seguretat investiguen si aquesta tercera arma anava a ser lliurada al membre legal arrestat al mateix operatiu. Alhora, els agents van confiscar un vehicle amb les plaques de matrícula doblades.

MARTITEGI, A LA LLISTA DELS TERRORISTES MÉS BUSCATS

Fugit des de fa més d'un any i inclòs a la llista dels terrorista més buscats, ha estat un dels col·laboradors més pròxims de l'excap 'militar' Garikoitz Aspiazu, àlies 'Txeroki', detingut el 17 de novembre del 2008. Després de l'arrest d'aquest i del seu successor, Aitzol Iriondo Yarza, tres setmanes després, s'havia apuntat el seu nom com el d'un dels possibles relleus al capdavant dels comandos, juntament al de l'expert en explosius Eneko Gogeaskoetxea.

Jurdan Martitegi, 'Arlas', va néixer el 10 de maig de 1980 a Durango i, com la majoria dels etarres de la seva generació, va iniciar el seu historial delictiu a la 'kale borroka'. La seva identitat i fotografia han estat difoses àmpliament durant la persecució policial al 'complex Biscaia', que va posar en escac a les Forces de Seguretat des del final de la treva.

Martitegi va ser el responsable de posar en marxa des de febrer del 2007 aquest 'complex Biscaia' al costat d'Arkaitz Goikoetxea, detingut a l'operació de la Guàrdia Civil de juliol del 2007. Martitegi va fugir a França, però va deixar en marxa un o més comandos actius al País Basc. Abans havia participat directament en diversos atemptats, entre els quals hi ha el comès contra la casa quarter de Calahorra (Logronyo) el 21 de març del 2008 i el que va causar la mort al guàrdia civil Juan Manuel Piñuel a Legutiano el 14 de maig d'aquest any.

La desarticulació de part del 'complex Biscaia' va permetre conèixer els plans que havia forjat per atemptar contra el magistrat de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska o per segrestar i assassinar al regidor del PSE a Eibar Benjamí Atutxa. Alhora, Martitegi va intentar muntar una infraestructura d'ETA a Portugal.

Havia estat detingut per l'Ertzaintza amb anterioritat dues vegades. Va ser detingut per primera vegada el 5 de febrer de 2001 a Durango per agents de l'Ertzaintza, acusat de participar en diversos actes de 'kale borroka'. Fins aleshores, havia participat en desordres públics en 1997, havia protagonitzat un acte de terrorisme urbà contra la caserna de la Guàrdia Civil a Galdakao en la nit de cap D'any de 1999 i havia comès atacs de 'kale borroka' contra els jutjats de Durango i una sucursal bancària a Legazpia (Guipúscoa) en 2000. Per aquesta raó, va passar per les presons de Soto del Real, Alcalá Meco i Daroca.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés