Considera una "obligació" buscar vies de negociació
BARCELONA/MADRID, 20 abr. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha lliurat al president del Govern, Mariano Rajoy, un document amb 46 reclamacions durant la reunió que han mantingut a Madrid, i la primera és la celebració d'un referèndum vinculant a Catalunya que doni "resposta política a un mandat democràtic".
En el document, que supera els 23 punts del qual va lliurar el seu antecessor Artur Mas a Rajoy a l'estiu de 2014, mesures sobre polítiques socials, política fiscal i financera i un ampli capítol sobre incompliments de l'Estat amb Catalunya, invasió de competències autonòmiques i interferències en l'acció de govern.
Els punts del document queden englobats en la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya; la garantia dels drets socials; els incompliments de l'Estat amb Catalunya, invasió de competències i interferències en l'acció de Govern, i la necessitat d'evitar la judicialització de la política.
MANDAT DEMOCRÀTIC
Com primer punt, Puigdemont ha demanat una resposta política a un mandat democràtic, respectant la voluntat expressada pels catalans a les eleccions del 27 de setembre: "És obligació, per tant, dels demòcrates buscar les vies de negociació i diàleg que possibilitin donar sortida a les aspiracions democràtiques de la majoria".
En matèria de garanties de drets socials, Puigdemont ha demanat abordar el dèficit estructural de finançament del sistema públic de salut, i ha reprotxat al Govern haver pres "decisions que han incrementat la despesa o impugnat mesures que haguessin contribuït a ajustar-lo", com la taxa sobre l'expedició de recepta mèdica.
Sobre una assistència sanitària universal bàsica, ha recordat que la Generalitat ha tractat d'oferir-la aportant 170 milions d'euros per donar cobertura a col·lectius que el Govern exclou; també ha criticat la reducció del finançament en polítiques socials en els últims quatre anys; el finançament insuficient de la llei de dependència; i la impugnació de la llei d'emergència a l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
El president català també ha criticat els fons econòmics destinats a les polítiques actives de feina; ha acusat al Govern d'haver reduït les ajudes destinades a centres especials de treball (CET); veu menyspreu al paper de Catalunya en el disseny de reubicació de refugiats --sobre els quals la Generalitat té competència exclusiva--; ha deplorat haver anul·lat el Fons d'Asil, Migració i Integració, així com haver reduït el programa de Desenvolupament Rural ([PDR]).
POLÍTICA FISCAL I FINANCERA
En matèria de política fiscal i financera, el document considera "desproporcionada i injusta" la distribució del dèficit 2016; lamenta l'evolució de la despesa pública, que fa necessari que les autonomies disposin de més recursos; titlla de discriminatori el model de finançament per a Catalunya; censura la limitació de mesures tributàries per incrementar ingressos recorrent davant del TC la majoria d'impostos aprovats per la Generalitat, i reprotxa les dificultats d'accés al crèdit.
Pel que fa a incompliments de l'Estat amb Catalunya, assenyala el necessari respecte al model d'escola catalana; l'incompliment del Govern pel que fa a beques universitàries; la descentralització del 0,7% de l'IRPF per a fins socials; i la invasió de competències de les lleis del tercer sector i del voluntariat.
També deplora la centralització del Fons d'Ajuda Europeu per a les Persones més Desafavorides (FEAD); l'incompliment en la gestió descentralitzada de subvencions en matèria d'immigració; el no abonament per part del Govern de les taxes judicials recaptades; l'impediment del desplegament del Consell de Justícia de Catalunya; un desfasament del finançament de la policia de Catalunya-Mossos d'Esquadra, i la inversió a Catalunya en els pressupostos generals de l'Estat "molt lluny" del pes de Catalunya al PIB estatal.
Veu també ignorància cap a la disposició addicional tercera de l'Estatut; els projectes pendents al voltant al Corredor del Mediterrània i altres inversions prioritàries; el traspàs pendent de la xarxa de Rodalies i Regionals; la falta d'autonomia en el model de gestió centralitzada de ports i aeroports, i el "greu risc" que suposa el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre.
També critica l'intent de recentralització que suposa la Llei de garantia d'unitat de mercat (LGUM); la restricció de competències que significa l'impacte de la reforma del sector elèctric en la indústria, i el buidat de competències catalanes en matèria de comerç.
Subratlla qüestions com l'acció exterior de la Generalitat amb recursos d'inconstitucionalitat; la dificultat en el vot dels residents a l'exterior; la invasió de competències a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL); els incompliments en matèria cultural en el finançament d'equipaments, i l'incompliment en la devolució definitiva dels 'papers de Salamanca'.
El text també critica la impugnació de la llei catalana de professions de l'esport; el canvi de criteri respecte a la deduïbilitat de l'IVA de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); la pèrdua d'un múltiplex de la CCMA; la conflictivitat institucional per vulneració de competències, i els traspassos pendents, completament aturats des de 2011.
Finalment, el document demana evitar la judicialització de la política a través del respecte a l'autonomia local i als seus càrrecs electes abandonant la persecució per part de la Delegació del Govern contra consistoris i municipis que han manifestat el seu suport a decisions aprovades pel Parlament.
