Diu que tenien l'"obligació" d'evitar pràctiques perjudicials per a l'entitat i que el control va desaparèixer "completament" amb Blesa
MADRID, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha imposat fiances per un total de 4,3 milions d'euros a 21 exconsellers de Caja Madrid en el marc de la causa en la qual investiga les despeses personals carregades per valor de 15,5 milions a les 'targetes black' des del 1999 fins al 2012.
En una sentència, notificada aquest divendres, el magistrat dóna un termini de tres dies per pagar les fiances, que oscil·len entre els 11.000 euros i els 610.000 euros assenyalada per a l'exconseller de la caixa proposat per IU, José Antonio Moral Santín, amb la finalitat de cobrir les responsabilitats civils que puguin derivar-se de la causa en la qual s'investiguen les despeses per valor de 15,5 milions d'euros carregats a les 'targetes B'.
El jutge adverteix que, si no es dipositen les esmentades fiances, es procedirà a l'embargament dels béns dels imputats i considera evident que no es tractava de "cap tipus de retribució o complement retributiu, ja que fer-ho amb unes targetes de manera discrecional escapa de les normes del sentit comú i de la lògica empresarial". En aquest sentit, al·ludeix a la inexistència de justificants, preceptes estatutaris o disposicions contractuals que permetin l'"atribució d'aquests fons al marc retributiu dels consellers".
Andreu considera que aquesta "pràctica irregular" va causar un "perjudici" a l'entitat i que "no és correcte que els consellers manifestin que ningú no els va cridar l'atenció" pel seu ús en profit propi. Segons la seva opinió, haurien d'haver estat ells mateixos els qui s'encarreguessin d'eliminar aquesta pràctica pel bé de la caixa, ja que aquesta supervisió i control estava entre les seves atribucions.
"La simple condició de conseller i l'acceptació de l'esmentada responsabilitat pressuposa el coneixement que no es pot entendre com a acceptable el lliurament d'una targeta per al seu ús discrecional i sense necessitat de justificar les necessitats de la despesa", explica el jutge.
En aquest sentit, recalca que l'arribada de Miguel Blesa a la presidència de Caja Madrid va fer augmentar "el límit quantitatiu" de les targetes i desaparèixer "completament" el "control qualitatiu", i alhora els moviments de caps de setmana o festius en cap cas poden correspondre a despeses de representació.
PARTITS, PATRONALS I SINDICATS
A més de Moral Santín, el magistrat imposa les fiances més altes al sindicalista de CCOO Francisco Baquero (356.000 euros), a l'exsecretari d'Estat d'Hisenda Estanislao Rodríguez Ponga, del PP (341.000 euros), a l'exsecretari d'Organització del PSM Antonio Romero (337.000), a l'exsecretari general del PP de Madrid Ricardo Romero de Tejada (283.000), i a l'exregidor socialista José María de la Riva (279.000).
També estableix caucions per a l'exdiputat socialista Ramón Espinar (238.000), l'exvocal a proposta del PP Carmen Cafranga (234.000), el representant de la Confederació de Quadres Ignacio de Navasqües (210.000), el representant de CCOO Rodolfo Benito (188.000), l'exconseller popular Alberto Recarte (187.000), l'exalcalde de Móstoles pel PSOE José María Arteta (186.000), l'expresident de l'Assemblea de Madrid Jesús Pedroche, del PP (172.000) i l'exvocal Mercedes Rojo, d'aquesta mateixa formació política (160.000).
Completen la relació l'exdiputat del PSOE Jorge Gómez (131.000 euros de fiança), l'expresident de la patronal CEOE, Gerardo Díaz Ferrán (126.000), el sindicalista de CCOO Pedro Bedia (105.000), el membre de la Junta Directiva del Reial Madrid i exvocal del PP Luis Blasco Bosqued (69.000), l'exconsellera socialista María Enedina Álvarez Gayol (63.000), l'exsecretari general d'UGT-Madrid José Ricardo Martínez (59.000) i l'exministre socialista Virgilio Zapatero (11.000).
El magistrat rebutja establir fiances per a sis exconsellers més que van al·legar en la seva declaració que havien tornat els imports gastats. Es tracta de l'exsecretari d'Estat de Comerç José Manuel Fernández Norniella (175.400 euros), l'integrant d'UGT Gonzalo Martín Pascual (129.700), l'integrant d'Unipyme Guillermo Marcos (133.600), el sindicalista de CCOO Juan José Azcona (99.300), l'expresident de la patronal madrilenya CEIM Arturo Fernández (37.300) i Javier López Madrid, de la patronal CEIM (34.800).
AMB TERCEIRO EREN DESPESES DE REPRESENTACIÓ
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 es remunta a la reunió del Consell d'Administració de Caja Madrid celebrada el 30 d'octubre del 1995, quan el llavors president, Jaime Terceiro, va informar del lliurament de les targetes als consellers i membres de la Comissió de Control "únicament i exclusivament" per a despeses de representació, inherents a les tasques pròpies del seu càrrec.
El predecessor de Miguel Blesa i president des del 1988 fins al 1996 va explicar els controls quantitatius i qualitatius de les 'visa', que tenien un límit de 600 euros que els consellers mai no van arribar a sobrepassar. "El filtre qualitatiu el feia el secretari general, a qui se li havien de presentar els justificants de les despeses. Uns filtres que van canviar amb el nomenament de Miguel Blesa", explica el jutge.
Amb tot, Andreu posa en relleu que els consellers "van haver de saber, van poder haver sabut i haurien tingut l'obligació de saber per què i com havien de fer ús dels fons que, a través de les esmentades targetes de crèdit, se'ls lliuraven".
Qualifica la declaració de l'exconseller delegat de Bankia Francisco Verdu de "contundent" per concloure que els consellers "havien i podien conèixer que l'ús tal com es va portar a terme de les esmentades targetes podia menyscabar els fons de l'entitat, de manera que podien i havien d'haver posat de manifest aquesta pràctica a fi d'evitar-la".
El jutge tipifica aquestes conductes com un delicte continuat d'administració deslleial, que sanciona els administradors de qualsevol societat que realitzin una sèrie de conductes causants de perjudicis, amb abús de les funcions pròpies del seu càrrec. Inclou com a alternativa la qualificació com a apropiació indeguda, tenint en compte que coneixien, o havien de conèixer, que l'ús de la targeta només podia estar destinat a despeses derivades de la seva funció.
