BARCELONA, 3 Oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia ha demanat deu anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics electes i funcions de govern per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas pels suposats delictes de desobediència greu en qualitat d'autor i de prevaricació per l'organització de la consulta ciutadana sobre la independència del 9 de novembre del 2014.
A l'escrit d'acusació, els fiscals Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres també reclamen nou anys per a la llavors vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i per a qui era consellera d'Ensenyament, Irene Rigau --en els dos casos per desobediència greu comès per autoritat pública com cooperadores necessàries i prevaricació administrativa--.
El Ministeri Públic afegeix que, en el cas que el tribunal optés per imposar per separat les penes dels dos delictes, les condemnes totals siguin de nou anys i sis mesos per a Mas i de vuit anys i set mesos per a Ortega i Rigau, a més d'una multa.
Acusa Mas d'articular "una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió" acordada pel TC i de fer-ho emparant-se només en la seva voluntat i continuant els treballs però, això sí, amb la convenient discreció, afirma la Fiscalia; per a això suposadament es va concertar amb les altres dues acusades.
"Eren plenament conscients que amb això trencaven l'obligat acatament a les decisions del TC", sosté la Fiscalia, que els acusa d'intentar aparentar que la gestió del 9N quedava exclusivament en mans dels voluntaris sense participació del Govern.
ACTUACIONS CONCRETES
La Fiscalia conclou que Mas, "intencionadament i sense un altre empara que la seva mera voluntat" va desatendre el mandat del TC i va incomplir l'obligació, que com a convocant tenia, de deixar sense efecte la consulta del 9N, segons l'escrit d'acusació.
Ortega, com a vicepresidenta del Govern, va continuar exercint el control públic i la coordinació de tota la preparació de les votacions immediatament per sota de Mas i va ser la "impulsora directa de les principals actuacions administratives" per al 9N.
En el cas de Rigau, va posar a disposició de la consulta els mitjans del departament i es va servir dels caps dels serveis territorials del seu departament per garantir que els directors dels centres d'ensenyament secundari prestessin el suport necessari.
La Fiscalia creu que després de la suspensió de la consulta per part del TC del 4 de novembre, el Govern va continuar amb la gestió de la consulta, per exemple, mantenint activa el web oficial del 9N amb els logotips i telèfons de la Generalitat, fins arribar a la publicació a la mateixa dels resultats de les votacions.
També va continuar la campanya de publicitat institucional contractada per la Conselleria de Presidència --de fet, el Tribunal Suprem (TS) investiga també Francesc Homs, que estava al capdavant d'aquest departament--.
Van seguir endavant també els treballs relacionats amb la infraestructura informàtica per a les votacions i la distribució de material per a la votació --per exemple, sobres i paperetes-- que va ser distribuït en els col·legis; a més, es va condicionar el Pavelló Italià de Montjuïc com a centre de premsa per anunciar els resultats.
