MADRID, 29 Sep. (EUROPA PRESS)
L'advocada general de l'Estat, Marta Silva, ha registrat aquest dilluns davant del Tribunal Constitucional (TC) els dos recursos del Govern espanyol contra la Llei de Consultes catalana i el decret de convocatòria de la consulta sobiranista del 9 de novembre.
El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, pot convocar el ple de l'Alt Tribunal en qualsevol moment, segons la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, que admetria a tràmit els recursos del Govern estatal i suspendria automàticament la consulta per la independència.
L'article 161.2 de la Constitució estableix que la impugnació del Govern central produirà la suspensió de la disposició o resolució autonòmica recorreguda i que el TC pot ratificar o aixecar aquesta suspensió en un termini de cinc mesos.
Així, una vegada que el TC admeti les demandes del Govern cenral, ho traslladarà al Congrés i al Senat i a la comunitat autònoma perquè es personi i formuli al·legacions en quinze dies.
MESURES PER PRESERVAR LA JURISDICCIÓ DEL TC
L'article 4 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional també li permet adoptar quantes mesures calguin per preservar la seva jurisdicció, "incloent la declaració de nul·litat d'aquells actes o resolucions que la menyscabin".
Mentrestant, l'article 92 estableix que aquest òrgan pot "declarar la nul·litat de qualssevol resolucions que contravinguin les dictades a l'exercici de la seva jurisdicció, amb ocasió de l'execució d'aquestes, prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de l'òrgan que les va dictar".
La Llei catalana de consultes no refrendatàries i de participació ciutadana va ser aprovada en un ple extraordinari amb un únic punt ordre del dia convocat al Parlament i va sortir endavant amb 106 vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, la CUP i el diputat no adscrit Joan Ignasi Elena, mentre que PP i C's van votar en contra.
El TC no es pronunciarà en un primer moment sobre el fons de la qüestió; i altres vegades, ha analitzat la validesa de convocar una consulta per part d'una comunitat autònoma.
L'última vegada va tenir lloc el 25 de març del 2013, quan va anul·lar la declaració sobiranista que havia aprovat el Parlament i ha afirmat que en el marc de la Constitució una comunitat "no pot unilateralment convocar un referèndum d'autodeterminació per decidir sobre la seva integració a Espanya".
El setembre del 2008, l'alt tribunal va rebutjar també la consulta plantejada per l'aleshores lehendakari Juan José Ibarretxe i avalada per la majoria del Parlament basc per vulnerar l'article 149.1.32 de la Constitució, que reserva a l'Estat la competència exclusiva d'autoritzar la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.
