Publicat 29/07/2015 14:09

Abertis porta Foment als tribunals pels 769 milions que reclama de l'AP-7

Abertis' CEO Francisco Reynes gestures during an interview with Reuters in Madri
REUTERS

Eleva al Suprem les reclamacions sobre Aumar

MADRID, 29 jul. (EUROPA PRESS) -

Abertis ha presentat un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid contra el rebuig del Ministeri de Foment a reconèixer el pagament d'una compensació pel menor volum de trànsit registrat en el tram de l'autopista AP-7 que gestiona el grup respecte al que va estimar inicialment, que xifra en 769 milions d'euros.

Així, la companyia de concessions d'infraestructures, a través de la seva filial Acesa, comença accions legals en relació amb el contenciós que manté amb Foment sobre aquesta reclamació des del 2011.

Abertis pren aquesta decisió després que el juny el Ministeri desestimés un recurs d'alçada presentat pel grup. "Davant d'aquesta situació, Acesa ha iniciat accions legals amb la interposició d'un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid", anuncia Abertis al seu informe de resultats semestrals.

Addicionalment, el grup assegura haver presentat davant de la Delegació del Govern a les societats concessionàries d'autopistes una sol·licitud d'interpretació formal del contracte de concessió i del Reial

Decret de l'any 2006 que el va modificar i va incloure una garantia de trànsit.

L'esmentat Reial Decret va modificar el contracte de concessió del tram de l'AP-7 entre Barcelona i Tarragona que gestiona Abertis a partir d'un conveni signat amb Foment en aquest any 2006.

En virtut d'aquest pacte, la companyia es va comprometre a invertir en l'ampliació i millora de l'autopista, sense augmentar tarifes ni estendre el seu termini de concessió. Com a contraprestació, l'Estat va articular un compte de compensacions per la qual, el 2021, data de finalització de la concessió, pagaria al grup l'import invertit.

El conveni preveia que l'increment de trànsit esperat després de la millora de l'autopista compensaria mentrestant la concessionària per la seva inversió. Tot i això, la crisi va provocar la caiguda dels usuaris i va activar la clàusula per la qual Foment devia compensació en el cas que es registrés un trànsit més baix del previst.

Abertis assegura que Foment reconeix els imports que li corresponen per les inversions des del 2006, però que a partir del 2011, coincidint amb el canvi de Govern, va deixar d'assumir la compensació pel desfasament en els tràfics.

La companyia calcula que, fins ara, la suma total que el Departament li ha d'abonar el 2021 per les inversions i la caiguda de trànsit puja a 1.809 milions d'euros, dels quals 769 milions nets corresponen al trànsit. Abertis ha aprovisionat aquest import als comptes del primer semestre.

"TAN LLUNY COM FACI FALTA"

En el seu informe de resultats, la companyia de concessions "manté la solidesa dels arguments que sustenten la validesa jurídica del conveni".

En la mateixa línia, el conseller delegat del grup, Francisco Reynés, malgrat expressar la seva disposició i "flexibilitat" per negociar amb Foment, ha garantit que el grup "arribarà tan lluny com faci falta per defensar els interessos dels accionistes" atès el seu convenciment que la Justícia els donarà la raó.

Així, durant la presentació a analistes dels resultats semestrals, Reynés ha exposat una bateria de dictàmens jurídics i informes independents que avalen la seva reclamació de compensacions.

ELEVA AL SUPREM EL CONTENCIÓS SOBRE AUMAR

Abertis manté en paral·lel un altre contenciós amb Foment sobre Aumar, filial del grup que gestiona els trams d'autopistes AP-7 Tarragona-Alacant i AP-4 Sevilla-Cadis.

En aquest cas, aquest mateix mes de juliol l'empresa ha presentat un recurs davant del Tribunal Suprem "davant del silenci administratiu" de Foment sobre la sol·licitud de reequilibri econòmic de la concessió que Abertis va presentar el 2011, per l'efecte que va produir en el negoci de l'autopista la construcció d'una via alternativa gratuïta.

El grup quantifica aquesta reclamació en 444 milions d'euros fins al tancament del 2013, de manera que a aquest import seria precís sumar el corresponent a les pèrdues d'ingressos des del 2014 i fins que el 2019 conclogui la concessió, "també reclamada i pendent de quantificació".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés