Actualitzat 21/11/2014 20:06

Fiscalia acusa Mas, Ortega i Rigau de negar-se a complir la resolució del TC

Eduardo Torres-Dulce
Foto: EUROPA PRESS

Afirma que Mas anteposa la seva "pròpia visió partidista de la realitat" a la llei

BARCELONA, 21 Nov. (EUROPA PRESS)

La querella de la Fiscalia contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament els acusa d'haver-se "negat obertament a donar la causa de compliment a una resolució emanada del màxim intèrpret de la Constitució", a l'organitzar el procés participatiu malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).

   Per això l'escrit --signat pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada i presentat aquest divendres al migdia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)-- apunta Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobeir l'autoritat judicial, perquè considera "manifesta" la seva negativa a complir la resolució de suspensió.

   A més de desobediència, la Fiscalia demana imputar-los pels presumptes delictes de prevaricació, usurpació d'atribucions judicials (contra la divisió de poders) i malversació de cabals públics.

   Sobre la presumpta desobediència, insisteix que sabien que la consulta prevista inicialment --primer-- i el procés participatiu --després-- havien estat suspesos, i al·ludeix a aquestes declaracions de Mas: "Si la Fiscalia vol conèixer qui és el responsable d'obrir els col·legis que em mirin a mi, el responsable sóc jo i el meu govern".

   Aclareix que no cal que la negativa del Govern a complir la decisió del TC fos expressa, sinó que "aquesta voluntat pot deduir-se, tant en comportaments actius com omisos, expressos o tàcits".

"AFAVORIDA I FINANÇADA" PEL GOVERN

   També recorda que va ser "una consulta planificada, afavorida i finançada" pel Govern, que el contingut de la suspensió no deixava marge al dubte i que, malgrat això, els tres querellats van participar en el seu foment de manera personal i directa, diu literalment.

   En el relatiu a la possible obstrucció a la justícia o usurpació d'atribucions judicials, la Fiscalia argumenta que els querellats amb les seves decisions van participar en diferents actes "han obstruït la vigència dels mandats del TC en una part substancial del territori nacional".

   Sobre la presumpta prevaricació administrativa continuada recorda que la Generalitat va donar "suport material i personal al procés de participació" i, en concret, va contractar serveis a l'empresa de bustiada Unipost per fer arribar una carta als catalans animant-los a participar.

   També van adoptar decisions per procedir a l'obertura de locals tant col·legis públics com seus de la Generalitat a l'estranger i van mantenir oberta la pàgina web sobre informació per votar, recorda la Fiscalia.

   Creu que les decisions adoptades pel Govern a partir del 4 de novembre "confirmen la persistència d'una voluntat de sobreposar la pròpia visió partidista de la realitat sobre el deure d'exercir les seves atribucions administratives de manera objectiva i conforme a dret".

   "Només aspiren a fer prevaler la seva voluntat sobre el contingut de les decisions que sobre aquesta qüestió havia adoptat el Tribunal Constitucional", afegeix la Fiscalia.

   Sosté que les múltiples decisions adoptades, com mantenir la pàgina web, l'obertura de col·legis o contractació de serveis "no poden ser prestigioses com actes polítics als efectes de quedar fora de l'àmbit del delicte de prevaricació administrativa".

   En aquest sentit, creu que el 9N no pot equiparar-se en la seva valoració com la declaració de sobirania que havia proclamat el Parlament, perquè aquesta no s'havia produït "violentant una decisió prèvia de suspensió adoptada pel Tribunal Constitucional" i tampoc comportava una acció concreta posterior.

   Finalment, veu un delicte de malversació de cabals públics doncs "s'ha incorregut en despesa pública per dur a terme actuacions delictives tant radicalment oposades a les resolucions" del TC.

DILIGÈNCIES DEMANADES

   Pel que fa a les diligències que la Fiscalia demana practicar al TSJC, a més de citar com a imputats els querellats, sol·licita que s'ordeni aportar còpia de totes les resolucions que els tres membres del Govern querellats van adoptar després de la suspensió.

   També demana que la policia judicial traslladi tot el contingut informàtic de la pàgina www.participa2014.cat i informi de la seva data de creació, vigència, "servidor en què es troba allotjada o persona responsable de la seva creació i manteniment".

   Demana que l'empresa de bustiada aclareixi d'on procedeixen les dades utilitzades per enviar la correspondència i el seu contracte amb la Generalitat, i a la Conselleria de Presidència tota la documentació relativa a les urnes i les paperetes.

   A més, vol que l'Alta Inspecció d'Educació i Catalunya reculli tota la informació que pugui sobre les actuacions de la Conselleria d'Ensenyament pel que fa a reunions amb directors dels col·legis per a la seva cessió per al 9N.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés