Afirma que ho feia com "un compromís personal": "L'ajudava com si puc ajudar el porter o l'amiga del meu fill"
PALMA DE MALLORCA, 18 maig (EUROPA PRESS) -
Federico Rubio, adjunt a la Direcció General de Tributs --dependent del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques-, ha confirmat durant la seva declaració en el judici del cas Nóos que des de principis dels anys noranta fins al 2010 es va encarregar de confeccionar les declaracions de l'IRPF i de Patrimoni de la Infanta Cristina, mentre que va fer la mateixa funció amb Iñaki Urdangarin entre el 1997 i el 2001.
Tal com ha posat de manifest en la seva compareixença com a testimoni, Rubio ha manifestat que si efectuava aquesta tasca es devia a un "compromís personal meu", i ha recalcat que "mai se'm va remunerar per aquesta raó". "Les ajudava com si puc ajudar el porter o l'amiga del meu fill", ha incidit Rubio.
El nom de Rubio ha transcendit diverses vegades durant els primers mesos del judici. Urdangarin ha manifestat durant la seva declaració que l'IRPF de la Infanta l'elaborava Rubio, assessor que "venia per part de la Casa del Rei" i qui, segons ha manifestat per la part de l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, era la persona que des de l'Agència Tributària supervisava periòdicament les activitats de l'Institut Nóos.
Torres es va referir alhora a Rubio com el funcionari que en el seu moment va recomanar a Joan de Borbó "deixar l'herència a Suïssa al rei Joan Carles" per pagar menys impostos.
Durant el seu interrogatori, Rubio, que ha manifestat tenir una "amistat cordial" amb la Infanta i el seu marit, ha asseverat no haver tingut "en absolut" cap relació amb l'Institut Nóos i tampoc amb la resta de societats que formaven part del conglomerat empresarial impulsat per Urdangarin i l'exsoci Diego Torres. "Amb Aizoon, mai", ha afirmat de la mateixa manera respecte a la mercantil propietat de la Infanta i el seu marit.
El testimoni ha insistit que l'"única acció" que ha realitzat amb el matrimoni ha estat la confecció de les seves declaracions d'IRPF i de Patrimoni i la seva presentació davant de l'Agència Tributària.
Segons ha precisat, era el llavors secretari personal de les Infantes, Carlos García Revenga, qui li proporcionava les dades amb vista a la tributació dels impostos i, en alguna ocasió, si faltava alguna informació, "em va dir que em posés directament amb Iñaki".
CONTACTE AMB ELS GERMANS TEJEIRO
Alhora, ha recordat que també mantenia contacte amb l'exassessor d'Urdangarin, Miguel Tejeiro, el contacte del qual va sorgir el 2002. Tant aquest com el seu germà, Marco Antonio Tejeiro, també "em donaven les dades".
Rubio ha manifestat finalment que va deixar de confeccionar la declaració d'Urdangarin a la seva petició. El funcionari ha explicat que quan l'exduc i la Infanta van contraure matrimoni el 1997 i es van traslladar a Barcelona, Urdangarin li va transmetre que a partir d'aquest moment "tindria assessors a Barcelona" que s'ocuparien d'això. "Amb ella vaig seguir perquè per les seves condicions específiques així m'ho van demanar", ha sentenciat en relació amb la senyora Cristina.
Està previst que la Secció Primera de l'Audiència Provincial de les Balears culmini, aquest dimecres i dijous, els interrogatoris de testimonis en el marc del judici, en què més de 300 persones han testificat sobre el coneixement que tenien sobre les activitats de l'Institut Nóos i de la seva vinculació amb les Administracions públiques, de les quals de manera presumptament irregular l'entitat va percebre més de sis milions d'euros.
Després d'aquestes dues sessions, el judici quedarà interromput fins al dia 31 de maig, data que arrencarà la prova pericial. En concret, les declaracions dels pèrits tindran lloc del 31 de maig al 3 de juny i del 7 al 10 de juny.
Després quedaran pendents la pràctica de la prova documental, les conclusions de les parts, els informes i el torn de l'última paraula. Els 17 acusats de la causa, entre els quals es troben la Infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin, hauran d'estar obligatòriament presents a la sala de vistes durant el tràmit de conclusions i l'última paraula.
