PALMA DE MALLORCA, 16 març (EUROPA PRESS) -
L'excap de la Casa Reial, Alberto Aza, ha assegurat, durant la seva declaració com a testimoni en el judici del cas Nóos, que la Casa del Rei "en cap cas no va tenir coneixement" de les presumptes irregularitats comeses a través de l'entitat presidida per Iñaki Urdangarin, de qui a més tenia llavors un "concepte positiu".
"No hi havia cap motiu per pensar que estaven incorrent en fets il·lícits", ha manifestat Aza, que, en el seu interrogatori per videoconferència, ha manifestat que si va començar a sentir-se preocupat per les activitats de l'exduc es va deure que els membres de la Família Reial "havien de tenir una determinada delicadesa" perquè la seva intervenció en empreses o negocis "no pogués ser interpretat com un tracte de favor".
Segons ha assenyalat, aquesta era una "pauta general" a la Casa Reial i per aquesta raó l'exassessor extern de la Casa Reial, José Manuel Romero, i ell mateix van despatxar la conveniència que Urdangarin abandonés l'Institut Nóos. "La millor recomanació va ser indicar-li que deixés Nóos i tota mena d'activitat mercantil o comercial" a la vista, ha dit de les informacions que apareixien publicades i "de la situació" de l'Institut.
Tal com ha incidit en aquest sentit, Romero, comte de Fontao, "em va plantejar la preocupació" davant del fet que "hi havia rumors que podien complicar o fer malbé la imatge de la Institució", per la qual cosa "em va dir que el que feia falta és que Urdangarin sortís de tot l'entramat i a mi em va semblar bé. Després d'això, Romero se'n va anar a Barcelona a explicar-los [a Urdangarin i Torres] la nostra opinió".
Després de ser preguntat sobre si va saber en quin moment es van constituir Nóos així com altres empreses de l'entramat, Aza ha manifestat que no: "Tingui en compte que la Casa Reial no té cap motiu per intervenir-hi ni interferir-hi, les competències de la Casa estan delimitades per norma. No es pot traspassar el límit de l'activitat pública de la Direcció de l'Estat cap al que són les seves activitats privades. No l'estranyi que [la Casa Reial] no entengui ni hagi d'entendre sobre aquestes qüestions", ha abundat.
De fet, inquirit per l'advocada del sindicat Manos Limpias, el testimoni ha assegurat que no va saber de la creació d'Aizoon --de la qual són propietaris a parts iguals Urdangarin i la seva dona, la infanta Cristina-. "No el va informar Romero de l'existència d'Aizoon?", l'ha interpel·lat la lletrada, i Aza ha respost que "d'aquest particular no en tinc notícies" com tampoc del fet que la mercantil formés part de l'entramat empresarial ordit per Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres.
Quant a les suposades irregularitats comeses a través d'Aizoon, Aza ha assegurat que "en cap cas" la Casa Reial pensava que la tasca d'aquesta societat fos il·legal. "Inapropiada sí, però no irregular", ha etzibat.
Sobre l'exsecretari personal de les Infantes, Carlos García Revenga, que durant diversos mesos va estar imputat en la causa, Aza ha manifestat que va ser "tardanament" quan va saber que formava part de la directiva de l'Institut Nóos en qualitat de tresorer, i ha assegurat en aquest sentit que la Casa Reial "no va destinar ni va encarregar a Revenga res relacionat amb Nóos ni amb les activitats privades d'Urdangarin".
"INQUIETUDS" ENTORN DE L'ACTIVITAT DE NÓOS
Alhora, ha assenyalat que amb ell no va parlar de les "inquietuds" que van començar a sorgir entorn de Nóos. En ser-li exhibits diferents documents i correus, ha incidit que no va despatxar amb Revenga "aquest tema, ni altres, ni cap", sinó que les converses les mantenia amb Romero.
D'altra banda, ha negat haver mantingut al Palau de la Zarzuela una reunió amb Urdangarin, Torres, l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i l'exalcaldessa de València Rita Barberà a fi d'abordar projectes futurs, en contra del que va declarar el mateix Torres durant la instrucció de la causa.
De fet, ha assenyalat que l'única trobada que va mantenir a la residència reial --"una i només una"-- va ser en relació amb la Copa Amèrica, i quan es va produir el canvi de govern del 2004. "Recordo molt bé la composició de la reunió", ha remarcat Aza, i ha precisat que estava presidida pel Rei, el president de l'Estat, el vicepresident econòmic, Jordi Sevilla com a ministre, Camps, Barberá, el propietari de la Copa Amèrica i un parell de socis". "L'objecte de la reunió era molt precís", ha sentenciat.
En concret, Torres al·ludeix a una reunió que situa el 29 de gener del 2004, gairebé nou mesos abans que se signés el conveni --8 de setembre--, pel qual l'Institut Nóos es va fer amb l'organització de l'anomenat Valencia Summit, un dels esdeveniments objecte de judici en aquesta causa.
