Actualitzat 24/04/2017 18:15

Aguirre deixa per segona vegada la política amb els seus dos homes forts a la presó acusats de corrupció

Esperanza Aguirre, Ignacio González Y Francisco Granados
EUROPA PRESS

MADRID, 24 abr. (EUROPA PRESS) -

La ja exportaveu del PP a l'Ajuntament de Madrid, Esperanza Aguirre, ha abandonat per segona vegada la política després que el segon 'home fort' de l'expresidenta autonòmica Ignacio González hagi entrat a la presó per la seva presumpta implicació en l'operació Lezo, que investiga irregularitats en la gestió del Canal Isabel II.

La renúncia d'Aguirre, que ha manifestat sentir-se "traïda" per qui va ser el seu substitut al capdavant de la Comunitat de Madrid, es produeix pocs dies abans que González entrés a la presó per la seva presumpta participació en aquesta trama de corrupció.

Visiblement afectada, Aguirre ha comunicat la seva decisió de deixar la seva acta de regidora en una declaració on ha subratllat que se sent "traïda" i "enganyada" per qui va ser el seu home de "màxima confiança".

González va ser detingut dimecres passat en l'operació Lezo per presumpta corrupció en la gestió del Canal Isabel II. A més, se l'acusa de rebre comissions per part de Javier López Madrid, conseller de la constructora OHL i gendre del seu president, Juan Miguel Villar Mir.

Després de negar durant tres hores els delictes dels quals se l'acusa i assegurar que ha actuat sempre en el plànol de la legalitat, el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco va decretar divendres passat presó incondicional i ha ingressat a Soto del Real.

No és el primer 'home fort' d'Esperanza Aguirre que entra a la presó. Granados ho va fer el 31 d'octubre del 2014, i actualment continua en una altra de les presons de la Comunitat de Madrid, la d'Estremera.

González va forjar la seva carrera política com a 'mà dreta' d'Esperanza Aguirre. Era tal la proximitat i complicitat que existia entre tots dos que dijous passat, quan l'expresidenta madrilenya parlava de la seva detenció no podia reprimir les llàgrimes.

Va reconèixer que estava "consternada" i que en el cas que els fets quedessin demostrats, seria un "pal molt fort" i "molt lamentable".

ESPIONATGE, CAJA MADRID I EL POLÈMIC ÀTIC

Durant la seva carrera, González no ha estat aliè a la polèmica encara que sempre sortia al pas defensant-se.

Ho va fer, i fa un mes i deu dies ho va reviure en la comissió d'investigació que se celebra a l'Assemblea --la seva última aparició pública abans de la detenció-- en el cas del suposat espionatge a polítics en la Comunitat de Madrid, del que també va ser víctima en ser espiat en un viatge que va realitzar a Cartagena de Indias amb Edmundo Rodríguez Sobrino, també detingut en l'operació Lezo.

De fet, aquest viatge ha inspirat els Agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil a l'hora de posar el nom a l'operació que fa l'ullet a l'almirall espanyol Blas de Lezo, que va organitzar la defensa de Cartagena de Indias durant el setge britànic del 1741.

Una altra de les seves actuacions amb més soroll mediàtic va ser la disputa dins del PP a Madrid per la successió de Miguel Blesa al capdavant de Caja Madrid, entitat que malgrat les seves intencions de presidir-la finalment va passar a dirigir-la Rodrigo Rato, també esquitxat per presumptes casos de corrupció.

Al seu torn, González està sent investigat per l'adquisició d'un àtic a la localitat de Marbella, una causa que porta un jutjat d'Estepona (Màlaga) on s'investiguen els presumptes delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals i suborn.

Les perquisicions van dirigides a determinar com, quan i per què va arribar l'immoble a González i la seva dona, que primer, el 2008, el van llogar; i posteriorment, el desembre del 2012, el van adquirir per 770.000 euros.

Carrera política lligada a Esperanza Aguirre Ignacio González va néixer Madrid el 19 d'octubre del 1960 i està casat amb l'empresària Lourdes Cavero.

Llicenciat en Dret, la seva carrera política ha estat lligada a la d'Aguirre, convertint-se en una de les persones de confiança i exercint càrrecs d'alta responsabilitat tant en els executius que ha presidit com en el PP de Madrid.

Així, González va ser sotssecretari del Ministeri de Cultura, Educació i Esports (1996-1999) durant el mandat d'Aguirre i secretari d'Estat per a l'Administració Pública en el Ministeri d'Administracions Públiques (1999-2002), aquesta vegada amb Jesús Posada al capdavant d'aquest departament.

Després va exercir la tasca de secretari d'Estat d'Immigració en el Ministeri de l'Interior (amb Ángel Acebes com a ministre) fins que Aguirre, com a presidenta de la Comunitat, el va nomenar vicepresident del seu executiu --el 1984 va accedir per oposició a una plaça de l'Ajuntament de Madrid com a funcionari del Cos Superior Tècnic i va coincidir allí amb l'actual portaveu del PP al Consistori--.

A més, va exercir com a president del Canal Isabel II fins al 2012. Durant aquesta etapa, el Canal va estendre les seves activitats a Llatinoamèrica amb operacions que ara estan sent investigades per l'Audiència Nacional davant indicis de presumptes irregularitats.

En aquest any i després de la dimissió d'Aguirre, es va convertir en president de la Comunitat de Madrid fins al final de legislatura. González va manifestar la seva disposició a repetir com a candidat en els anteriors comicis autonòmics, però finalment la candidata del PP va ser l'actual presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes.

En l'àmbit de partit, González també es va alçar amb la secretaria general del PP de Madrid per substituir en aquest càrrec l'exconseller Francisco Granados, a la presó provisional per la seva relació amb la trama Púnica i que va ser rellevat d'aquest lloc per pèrdua de confiança per part d'Aguirre.

Després que no fos designat candidat del PP a la Presidència de la Comunitat de Madrid, Ignacio González va abandonar la primera línia de la política i es va dedicar a l'activitat privada a través d'un bufet d'advocats, que va obrir aproximadament fa un any i mig al carrer Alcalá i que també ha estat registrat aquesta setmana en el si de l'operació Lezo.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés