PLATJA D'ARO (GIRONA), 19 nov. (EUROPA PRESS) -
Acadèmics d'universitats espanyoles han advocat aquest dissabte per un nou model de finançament autonòmic que millori l'autonomia fiscal de les comunitats però de manera equitativa, sense distinció entre règim general i foral (País Basc i Navarra).
Ho han explicat en una taula sobre 'El repte del finançament autonòmic' al XXI Trobada d'Economia de S'Agaró (Girona), que ha estat moderada pel director de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), Àngel de la Fuente.
La professora d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona (UB) Maite Vilalta ha afirmat que les possibilitats tècniques per al model de finançament autonòmic "poden ser infinites, però els qui han d'arribar a consensos són els polítics", i ha augurat que la probabilitat d'un o un altre escenari dependrà dels esdeveniments que se succeeixin en els pròxims mesos.
Ha parlat de cinc escenaris possibles segons el posicionament de Catalunya: podria reclamar canvis en el sistema comú; una negociació bilateral sense sortir del model general, per exemple en el repartiment de la cistella tributària; una negociació bilateral d'un model semblant al foral, reprenent la proposta de pacte fiscal; no reformar el model, esperant a la reforma federal de la Constitució a mitjà termini, i una declaració d'independència de Catalunya.
En qualsevol cas, Vilalta ha considerat que cal un nou model de finançament "per seguir avançant", perquè l'autonomia financera de les autonomies és insuficient, el mecanisme d'anivellament és millorable, i no hi ha equitat per la separació entre les autonomies del règim general i del foral, al que ha afegit que en el model actual no s'ha complert el pacte.
REPARTIMENT DELS TRIBUTS
El professor de la Universitat de Màlaga Joaquín Orioles ha lamentat que, amb el sistema de finançament autonòmic actual, "cada quatre o cinc anys es desmunta i cal tornar a construir-lo", i ha apostat per pensar un model estable indefinit, trossejant el sistema fiscal, no el rendiment, sinó la propietat dels tributs, repartint-la entre les administracions.
Segons la seva proposta, per a l'Estat serien els impostos de major potència redistributiva, per a les autonomies els que graven el consum, i per a les administracions locals els d'activitats de proximitat i béns immobles.
El catedràtic d'Economia Pública de la Universitat de Saragossa Julio Gómez Laborda s'ha mostrat partidari de trobar "un punt de trobada a meitat de camí" entre el model general i foral, amb descentralització fiscal que inclogui un repartiment equitatiu entre tots els nivells d'administració segons la despesa al qual han d'afrontar pel seu nivell de competències.
