L'etarra va ser absolt en el primer judici i condemnat en el segon pel reconeixement fotogràfic d'una testimoni
MADRID, 3 Febr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 32 anys de presó imposada a l'etarra Beinat Aguinagalde per l'assassinat de l'exregidor socialista Isaías Carrasco comès a Arrasate-Mondragón (Guipúscoa) el 7 de març del 2008, últim dia de campanya de les eleccions generals.
La Sala Penal ha ratificat la sentència que l'Audiència Nacional va imposar el juny passat a Aguinagalde per delictes d'assassinat terrorista, tinença d'armes de foc i danys, després de tenir en compte que una testimoni el va reconèixer amb "rotunditat i fermesa" com la persona que va veure al lloc de l'atemptat.
La testimoni va assegurar que aquest dia es va creuar abans i després amb l'autor dels trets i "va fixar la seva imatge en la memòria" perquè li va semblar "estrany que es trobés a aquelles hores aturat, al carrer i en actitud d'espera".
L'Audiència Nacional va fer aquest segon judici després que anteriorment absolgués l'acusat perquè considerava insuficients els reconeixements de dos testimonis. El Suprem li va ordenar revisar la sentència valorant l'esmentada prova.
EL TESTIMONI NO VA SER "DUBITATIU NI INSUFICIENT"
En la sentència, donada a conèixer aquest dimecres, el Suprem destaca ara que el testimoni de la principal testimoni de càrrec, que va fer un reconeixement fotogràfic del terrorista, "no va ser ni dubitatiu ni contradictori ni insuficient" i afegeix que el va identificar "sense cap gènere de dubtes".
Pel que fa a l'al·legació del condemnat basada en què no hi va haver una autèntica roda de reconeixement, els magistrats argumenten que "fer de la pràctica d'aquesta roda el signe distintiu del respecte al dret a un procés amb totes les garanties suposa apartar-se del genuí significat processal d'aquesta diligència i, sobretot, de la interpretació jurisprudencial d'aquell precepte".
"El reconeixement en roda no pot ser convertit en el pressupost 'sine qua non' per a la validesa constitucional del judici d'autoria", assenyala la Sala, per afegir que la Secció Tercera del Penal de l'Audiència Nacional va valorar que la identificació del condemnat va ser ratificada en dependències policials, davant del jutge d'instrucció i, "el que és decisiu", en un interrogatori "creuat" en el judici on el fiscal i les parts van poder preguntar "quants extrems van tenir per convenients en defensa de les seves tesis".
UN EXAMEN COM A COARTADA
L'alt tribunal també acredita la "falta de consistència" de la coartada que va oferir l'acusat, que va dir que en el moment del crim es trobava fent un examen d'Anatomia Patològica a la facultat de Medicina de Sant Sebastià, després d'haver-hi dubtes sobre de l'esmentada prova.
L'Audiència Nacional va prohibir al processat acudir a Mondragón durant deu anys des del compliment de la condemna i va estimar que la dona i fills de la víctima han de ser indemnitzats amb mig milió d'euros pel dany moral ocasionat i la pèrdua d'ingressos en la unitat familiar.
D'aquesta quantitat, va demanar descomptar les quantitats anticipades pel Consorci de Compensació d'Assegurances i el Ministeri de l'Interior, de manera que va acordar que l'acusat indemnitzi amb 140.180 euros la família, amb prop de 94.000 euros al Consorci de Compensació d'Assegurances i amb 265.906 euros al Ministeri de l'Interior.
El Tribunal Suprem ha considerat provat que el llavors membre del 'comando Asti' es va traslladar el 8 de març del 2008 als voltants del domicili de l'exregidor socialista i, quan aquest es va introduir en un vehicle cap a les 13.25 hores, es va situar davant del cotxe i va efectuar cinc trets contra el regidor des d'una distància de 0,90 a 1,50 metres amb "ànim de causar-li la mort".
Carrasco va morir una hora després a l'Hospital de l'Alto Deba com a conseqüència de les "greus" ferides sofertes. Després de l'atemptat, Aguinagalde va abandonar el lloc i ETA va reivindicar aquesta acció en un comunicat que va ser publicat en el diari 'Gara' el 2 d'abril del 2008.
