El president de l'entitat, Miguel Carles, aposta per la venda com a única solució per retornar 3,5 MEUR als impositors afectats per la fallida de fa cinc anys
ACN
L'Aldea.-Vendre els actius al millor preu possible i enterrar l'entitat "amb honors". Aquests són els principals objectius que s'ha marcat l'actual president de la Cooperativa de l'Aldea, Miguel Carles, al càrrec des del passat mes de juliol. Després dels contratemps experimentats últimament en el terreny judicial, Carles explica en una entrevista a l'ACN que aquestes són les úniques opcions viables per poder retornar 3,5 milions d'euros als impositors afectats per la fallida de la secció de crèdit, just ara fa cinc anys. Amb una plantilla retallada fins al mínim, abandonada l'onerosa explotació de terres i la contractació d'un nou gerent, els responsables de l'entitat asseguren que ja no perden diners amb la comercialització de productes agraris. Les xifres, però, es troben molt lluny per arribar a complir els compromisos marcats al conveni aprovat majoritàriament pels creditors. El nou president confia que la venda d'actius pugui aportar entre 5 i 6 milions d'euros a l'entitat i així cobrir el deute amb els impositors: de 4,5 a 3,5 milions d'euros perquè una part important dels afectats, principalment els que no van subscriure el conveni, hauran d'assumir una quitança del 50%, i amb les entitats bancàries, xifra que ascendeix als 800.000 euros.
Cinc anys després que els socis i impositors de l'entitat despertessin d'un dia per l'altre atrapats en el malson del bloqueig dels seus comptes i estalvis, la Cooperativa de l'Aldea intenta aixecar el cap per, paradoxalment, tal i com subscriu l'actual president, poder-la "enterrar amb tots els honors" tan aviat com sigui possible per "oblidar i passar pàgina" després d'una "mala experiència". "La Cooperativa està guanyant diners, però no són suficients per pagar el que es deu: per molt que treballem no podrem acabar-ho de pagar mai", declara Carles, que es dedica a la producció de mol·luscs –és, de fet, president de la Federació de Productors de Mol·luscs del Delta de l'Ebre, Fepromodel-. A banda dels actualment 3,5 milions –l'entitat ja ha aplicat a la seva comptabilitat la quitança dels socis que van adherir-se al l'opció A del conveni o els que, directament, no es van adherir a cap de les dues vies-, 800.000 crèdits a entitats bancàries, principalment per un crèdit hipotecari pendent.Durant els últims mesos, l'expectativa d'una resolució del procés judicial amb relativa celeritat s'ha acabat esvaint després de la recent interlocutòria de l'Audiència de Tarragona en la qual exigia al jutjat número 1 de Tortosa, encarregat de la investigació, reformular els càrrecs que pesen sobre els investigats just quan el cas estava a punt d'arribar a la fase d'obertura de judici oral. Tot un cop per a les aspiracions dels afectats i dels responsables de l'entitat de rescabalar, almenys, una part dels diners que continuen entrampats. "Mentre hagin demandes al jutjat hem d'esperar sentències", recorda Carles qui, d'altra banda, entén que I, mentrestant, la Cooperativa, amb una estructura de personal i productiva redimensionada a la baixa –d'uns 26 a sis treballadors i centrada exclusivament en la comercialització de verdures i hortalisses, abandonant el conreu- continua funcionant però sense perspectiva que els comptes puguin cobrir els compromisos del concurs, que s'han de començar a fer efectius en poc més d'un any.En aquest context, la junta rectora ha optat per fer un pas decidit endavant cap una de les solucions que ja s'havien insinuat durant els últims anys però que va quedar relegada davant la suposada voluntat de mantenir, a tota costa, l'activitat agrària de l'entitat com a garantia de retorn dels estalvis dels impositors i pagament dels deutes. És a dir, la venda dels actius de l'entitat. "Nosaltres seguim endavant. Però, siguem realistes: per molt que movem, no podrem pagar els diners que devem. Hem de demanar crèdits? Tornar-nos a embolicar? No. Fem la proposta: un bon estudi, rebem i analitzem les ofertes", defensa. "La Cooperativa té força actius", recorda. Terrenys, magatzems i càmeres frigorífiques, bàsicament. En el cas que es produís la transacció, hauria de ser autoritzada pel jutge del Mercantil de Tarragona. "Segons els nostres assessors, es pot vendre si hi estem d'acord, sempre i quan els diners vagin als impositors, que per això s'ha fet", indica.Finançar la compraAixí, el primer pas ha estat sol·licitar una valoració a un perit especialitzat per determinar el seu valor econòmic, que Carles situa entre els 5 i 6 milions d'euros. Amb aquestes dades, afegeix, la idea és treure a la venda, a través de presentacions, "fins i tot a Rússia", precisa. Per facilitar l'operació de compra-venda, l'entitat està disposada a donar facilitats al possible comprador, finançant l'import de l'operació en un termini d'entre 10 i 15 anys. "Ens interessa, al comprador també i a l'endemà ja podria treballar", sosté. Altra cosa és que aquest comprador decideixi mantenir l'activitat agrària, assumeix el president. "No té massa sentit canviar", raona, tot recordant que l'estructura està ideada i preparada per aquesta finalitat. Tanmateix, no descarta que alguna gran superfície pugui interessar-s'hi també com a centre logístic.La idea, elabora el president, és que tots aquests processos transcorrin en "paral·lel": tant el judicial, el de la venda com el de l'eventual continuïtat de l'activitat productiva de l'entitat. "Si cobrem arran de sentències i de la venda de la Cooperativa cobrirem de sobres, gairebé per duplicat, els diners que devem als impositors. Venem , cobrem el que puguem, l'enterrem amb honors i tots contents cap a casa", resumeix. De moment, però, Carles admet que la nova interlocutòria judicial, arran dels recursos dels investigats, pot retardar en mig any, com a mínim, el procediment. Tampoc descarta que la resolució final pugui trigar "quatre o cinc anys més", davant els possibles recursos de les parts. "Esperàvem una resolució força positiva i ha estat el contrari. Això ho retardarà tot", reitera.Ingressos insuficientsAixò, de retruc, té efectes també sobre l'estabilitat de la Cooperativa, centrada exclusivament en la comercialització dels productes hortofrutícoles i el compliment dels compromisos del conveni amb els creditors. Els gestors de l'entitat confiaven a poder disposar de 500.000 euros en disputa dins del procés judicial. "Hauríem pogut negociar amb aquests diners i els necessitem per treballar. De vegades no podem compres perquè no hem cobrat. L'única forma de treballar i donar confiança als pagesos de la zona és que portin els seus productes i cobrar en 20 dies", assegura. Actualment, apunta, l'entitat paga en un termini d'entre 40 i 60 dies. Els actuals ingressos provinents de l'activitat de comercialització agrària, declara Carles, permeten "sobradament" cobrir les despeses, però no són suficients per retornar "el deute a llarg termini". "Hauríem de treure dos tràilers diaris de producte i , això, siguem realistes no serà així", admet. Tot i que una part important del que es comercialitza s'ha de comprar fora –"ens fa falta mercaderia per la demanda que tenim"-, explica que durant els últims mesos "han vingut pagesos molt potents a vendre el producte" i les vendes s'han incrementat. L'any passat es van comercialitzar 250 tones de melons i, aquest 2015, s'han superat les 300. Part d'aquesta producció s'exporta a Guinea Equatorial, intentant valoritzar la qualitat de productes elaborats per pagesos del territori, de "quilòmetre zero", que permet un millor control de la qualitat. També s'hi preveu exportar, a partir d'enguany, coliflor i porro. L'entitat conserva també clients europeus però veu difícil, sovint, materialitzar els compromisos de servir productes com les carbasses per manca de suficient producció. La responsabilitat estratègica recau ara en mans del gerent Jordi Dolcet, que va aterrar poc abans de la nova junta rectora de l'entitat encapçalada per Carles i formada, majoritàriament, per impositors sense activitat agrària –a excepció de dos dels set membres-.Crítiques a l'administrador i a la GeneralitatMolt prudent a l'hora de qüestionar algunes decisions dels seus antecessors, el president lamenta errors en l'àmbit de la planificació agrària amb una aposta molt forta per la coliflor que en un context d'hivern càlid al centre d'Europa va impedir comercialitzar adequadament. Però, sobretot, carrega contra algunes decisions i errors de gestió econòmica dels administradors concursals, com multiplicar desorbitadament el valor d'un terreny que s'havia d'embargar o en l'acomiadament formalment erroni d'una treballadora que ha obligat la Cooperativa a desembutxacar una indemnització de milers d'euros. Creu que la junta encapçalada per Montse Llosa va prendre "totes les accions" i va argumentar-les correctament en l'àmbit judicial. L'entitat manté el mateix equip jurídic. Explica també que en el moment d'assumir el càrrec va intentar posar-se en contacte amb l'Associació d'Afectats, però que encara no ha rebut resposta.Carles, que agraeix els esforços tant als treballadors com a l'Ajuntament, es mostra també força crític amb el paper de la Generalitat en la crisi de la Cooperativa de l'Aldea. "D'ells sempre hem esperat ajudes i només hem tingut paraules. Els polítics et donen la solució per avui i per demà ja t'ho faràs", raona. Dubta que la sortida donada en el cas de la Cooperativa de Cambrils, afectada també per un cas de fallida de la secció de crèdit, sigui "bona" a llarg termini i entén que el fons aprovat per la Generalitat per evitar aquestes situacions generi reticències en algunes entitats. "La idea de fons és bona però hi ha seccions que deuen dir que si elles van bé quina obligació en tenen", apunta, tot recordant que es tracta de situacions que es poden gestar al llarg d'anys i on intervenen factors múltiples. "De vegades s'encobreixen i es fa la bola més gran", tanca.
