Actualizado 29/12/2016 08:07

Veïns de Montcada demanen requalificar una urbanització de la Serralada Marina perquè no enderroquin casa seva

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Més de 200 famílies estan afectades per un projecte de l'AMB que preveu una extinció diferida dels habitatges en 35 anys

ACN

Montcada i Reixac.-El Bosc d'en Vilaró és una urbanització assentada des dels anys 60 a la Serralada Marina que ocupa il·legalment 44,5 hectàrees de bosc, majoritàriament a Montcada i Reixac. Hi ha unes 270 parcel·les i es calcula que hi viuen un miler de persones que temen perdre casa seva a cost zero perquè un projecte impulsat per l'Ajuntament de Montcada i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) preveu restaurar la legalitat urbanística de l'espai –enderrocar les cases i reforestar la zona–. La formula legal escollida és l'extinció diferida, el que implica que els veïns podran gaudir de casa seva durant uns anys abans que s'executi la supressió de la urbanització. El veïnat s'han organitzat i reclamen als grups parlamentaris que permetin la requalificació dels terrenys per salvar les cases. Recorden que van ser les mateixes administracions les que van permetre aixecar els habitatges en ple 'boom' de les urbanitzacions i no volen pagar ara ells les conseqüències d'una mala gestió.

L'Ajuntament de Montcada va iniciar aquest procés cap a l'extinció de la urbanització el 2012, quan va recórrer a l'AMB per estudiar la situació legal de la urbanització. Es va concloure que era inviable la seva legalització i per resoldre la situació s'opta ara per la fórmula de l'extinció diferida de la urbanització, el que implica que els veïns haurien d'abandonar casa seva en uns 35 anys i cedir el terreny a l'administració sense rebre cap compensació a canvi.El document de bases que fixa aquestes condicions es va aprovar al ple de Montcada del mes de juliol. En concret s'estableix que la propietat dels terrenys passaria a mans de l'administració perquè aquesta pugui enderrocar les cases i repoblar el bosc. Davant les implicacions socials i econòmiques que suposa, però, es proposa un "període transitori" durant el qual els veïns continuen gaudint d'un dret de superfície per continuar vivint a casa seva unes dècades més.Segons el Pla General Metropolità (PGM), aquest període pot ser de fins a 75 anys, però l'AMB recorda en el document de bases elaborat pels serveis d'urbanisme que caldrà "modular els terminis" en funció de la situació de cada parcel·la, ja que el termini per concedir aquest dret de superfície començava a aplicar-se amb l'aprovació del PGM, l'any 1976, per la qual cosa ara quedarien encara per complir-se 35 anys."La situació està enquistada i no han calculat el cost social i el cost econòmic que suposa això", avisa la portaveu veïnal Begoña Navajo. De fet, els veïns han presentat al·legacions al projecte i s'han començat a reunir amb portaveus de tots els grups parlamentaris per exposar-los la seva situació. Creuen que tot i les passes que pugui fer l'Ajuntament i l'AMB, en última instància haurà de ser la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat la que es pronunciï sobre la sortida definitiva al conflicte.Les cases del Bosc d'en Vilaró es van construir els anys 60 en plena efervescència a Catalunya d'urbanitzacions en sòl rústic. Els veïns asseguren que al llarg de les dècades hi ha hagut "permissivitat" per construir, a l'hora que un tracte "discriminatori" vers el Bosc d'en Vilaró, ja que moltes altres urbanitzacions desenvolupades en les mateixes condicions sí s'han requalificat. L'AMB assegura, però, que en aquest cas es va actuar de manera "il·legal" des del primer moment."Les mateixes administracions han participat en que la urbanització estigui com està i reclamem el nostre dret a l'habitatge perquè ells han deixat que es consolidi. Aquí hi ha més de 250 cases que no es construeixen en dos dies. Avui el Bosc d'en Vilaró és lloc de primera residència i ens podem trobar en un període curt de temps amb una important problemàtica social", avisa la portaveu veïnal, Begoña Navajo.En aquest sentit, el mateix estudi elaborat per l'AMB determina que si bé en la dècada dels 70 es van construir la majoria de les cases, hi ha una vintena d'habitatges s'han aixecat en els últims quinze anys. Els veïns recorden que també han estat les diferents administracions públiques les que han permès que hi hàgim entre d'altres, servei d'aigua potable, subministrament elèctric, xarxa de telefonia o transport públic.A més, tot i ser en zona forestal, els propietaris recorden que paguen l'IBI i tota la resta d'impostos associats a l'habitatge i molts d'ells tenen també una hipoteca. "Com pot deixar-me diners el banc, si casa meva fos il·legal?", es pregunten els veïns, a mig camí entre la ironia i la indignació.Aquest més de desembre, la Generalitat, l'ÀMB i l'Ajuntament de Montcada van acordar la creació d'una comissió jurídica per donar resposta a les al·legacions presentades pels veïns al document de bases elaborat per l’AMB. En paral·lel, s'elevarà una consulta a la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat sobre la legalització de la zona.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés