Actualizado 28/04/2017 15:50

Tarragona recupera dues peces de bronze d'època romana d'alt valor

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Són dos caps de mula que formarien part de la decoració d'un llit utilitzat en els banquets

ACN

Tarragona.-Tarragona ha recuperat dues peces escultòriques, considerades d'alt valor, en bronze d'època romana. Són dos caps d'èquid, de mula molt probablement, que formarien part de la decoració d'un llit emprat en els banquets romans. La troballa es va fa uns dos mesos durant els treballs arqueològics a l'antic solar de la caserna de la Guàrdia Civil, al carrer López Peláez, on s'han de construir habitatges. En aquest solar s'han trobat restes d'un extens edifici d'època romana situat a extramurs amb elements destacats, com un espai de pilars que sostindrien una armadura de fusta de coberta, o una zona funerària on es va descobrir, entre d'altres, la tomba amb l'esquelet d'un noi jove, que ja es va presentar el gener passat. Les peces escultòriques trobades estaran exposades al públic del 2 al 5 de maig, en horari de 8 a 15h, a l'entrada del Museu d'Història – Casa Castellarnau.

Les peces, de petites dimensions –uns 12-13cm-, formaven part d'un llit, concretament un 'lectus tricliniaris', emprat en els banquets romans. Aquests elements formaven part d'un llit, concretament d'un lectus tricliniaris, un llit emprat en els fastuosos banquets dels romans. L'estructura portant en fusta d'aquests llits es caracteritzava per un o dos respatllers als extrems en forma de coixí ondulat, denominats 'fulcra' i una armadura rectangular formada per travessers de fusta connectats a una graella de llistons o tires de cuir que sustentaven el matalàs i els coixins. Al seu torn, les quatre potes anaven acoblades als quatre travessers del llit. La decoració d'aquests 'fulcra' era acurada i seguia la silueta del respatller amb una estructura de bronze, d'on corresponen aquests caps de cavall, que formarien part d'una peça més gran, que no s'ha conservat.El bon estat de conservació de totes dues peces és rellevant i destaca la presència de damasquinats d'argent i diversos elements acoblats, així com la gran qualitat tècnica i artística dels objectes, el seu realisme i refinament. Les peces, que són buides, van ser realitzades a partir del procediment de la cera perduda.Els dos extrems de 'fulcra' estan configurats com dos caps d'èquid, segurament de mula en una actitud dinàmica. Ambdós animals giren bruscament el cap cap a un costat, fet que fa moure els pèls de la crinera. Presenten la boca oberta, els ulls oberts de bat a bat, els narius dilatats i les llargarudes orelles plegades cap enrere. Les mules van agençades amb diversos elements de guarniment: frontalera, muserola i collar. Destaca el collar fet amb una pell de pantera i amb la testa d'aquest felí. Les mules també duen uns penjolls de forma triangular fixats a la zona de les temples. Aquests elements, són fets de xapa i van ser fixats a través d'uns encaixos que es van practicar al cos principal. En aquest sentit, cal remarcar que una de les peces disposa d'un forat a la zona del coll realitzat a partir de la successió de tres forats circulars practicats amb un trepant i que molt probablement servia per sostenir un element ornamental que s'ha perdut.A nivell general, les temàtiques elegides per decorar els 'fulcra' es refereixen al déu Dionís i a la seva comitiva. El símbol de la mula es troba àmpliament testimoniat en els coronaments. En la iconografia dionisíaca, tant els sàtirs com Silè o el mateix Dionís apareixen cavalcant mules. La mula era considerada com un animal al marge de la civilització, amb comportaments sexuals estranys i de naturalesa bastarda i juganera, fet que lligava amb l'ambient dionisíac.DatacióLa gran majoria d'aquests objectes s'inspiren en el mobiliari hel·lenístic i es daten àmpliament entre el segle II aC i el segle I dC. En el món romà destaquen els exemplars recuperats a la zona vesuviana (Casa de Menandre, casa de C. Vibius Italicus). Altres 'fulcre' en bronze han estat localitzats a Amiternum i a Chieti en tombes datades a finals del segle I aC, principis del segle I dC.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés