El músic osonenc publica el 2 d’abril ‘Ós polar’, el seu novè disc en solitari
ACN
Barcelona.-Quimi Portet hi torna, una vegada més. Amb ‘Ós bipolar’ (Música Global), al carrer el 2 d’abril, ja són nou els àlbums que l’infatigable músic osonenc ha creat després de la dissolució, ja llunyana, d’El último de la fila. Cuit lentament durant els darrers quatre anys, el resultat és un disc que Portet descriu com “absolutament apassionat i extrem” i alhora “exageradament eclèctic”. I en aquesta diversitat de tons, fruit d’una dedicació a l’àlbum intermitent i espaiada, el cantant i guitarrista s’hi reconeix i s’agrada. “Em veig retratat en un disc tan inclassificable estèticament, i no sé si el públic o la crítica ho consideraran un problema, però jo em sento feliç”, confessa a l’ACN.
A ‘Ós bipolar’ no hi ha ossos, ni trastorns mentals, i encara menys ossos amb trastorns mentals. El nom és tan sols un recurs líric del músic -marca de la casa- per cridar l’atenció amb una imatge insòlita que provoca perplexitat. Pel què fa a la cançó homònima que conté el disc, passa el mateix: “Totes les paraules estan pensades per endur-se a un altre lloc a qui ho escriu i a qui ho escolta. A mi ‘Ós polar’ em transporta; és un joc de paraules pueril i purament poètic perquè la gent marxi del seu espai de confort, per anar més lluny d’on es va normalment”, exposa. La voluntat d’evasió, per tant, apareix una vegada més darrere de les creacions de Quimi Portet. Un músic que assegura que al llarg de la seva carrera ha explorat “totes les possibilitats (líriques) en la música popular contemporània que li han permès de fugir del món”. Del món físic, cap a un món “millor, ingràvid i meravellós que m’he inventat jo”, descriu. Han passat quatre anys des de la publicació del seu darrer disc, ’Oh my love’ (Música Global, 2012). Un espai de temps entre àlbums més llarg del què en Portet és habitual, degut a compromisos diversos relacionats també amb la música (la participació al conjunt ‘Col·lectiu Eternity’, amb Jaume Sisa i Joan Miquel Oliver, o la gravació i recuperació amb Manolo Garcia de discos de Los Burros i Los Rápidos, principalment). Portet considera que aquesta circumstància li ha jugat a favor, perquè s’ha traduït en un disc “exageradament eclèctic”, un tret que el fa feliç. I és que a diferència d’altres processos de creació més concentrats en el temps, aquest àlbum “l’ha pogut observar molts cops des de lluny”, explica, perquè la composició i gravació s’ha dilatat en el temps, amb períodes de dedicació intermitents. “El que és rock, és molt rocker, el que és ‘patxanguero’, ho és més, el que és pertorbat, ho és més...”, reitera, i defensa per això que li ha sortit un disc “absolutament apassionat i musicalment més extrem”, i també “exageradament eclèctic”. Portet es reconeix en aquest “eclecticisme” del disc, en la veritat i la correspondència entre els seus diversos tons i el moment concret en què van ser concebudes les cançons. Un disc, amés, on Portet s’ha permès incloure tres divertiments en forma d’interludis i també un final sorprenent. Els ha batejat com ‘Rêverie Decorativa num. 13 (Ford Mustang)’, ‘Rêverie Decorativa num. 14 (Arnold Schwarzenegger), ‘Rêverie Pomposa num. 5 (Africa Twin), i l’eloqüent ‘Final’. Per a l’autor no es tracta de frivolitats, tot el contrari. “Això porta el disc a un món d’art i assaig, una mica intel·lectual”. Sobre la seva naturalesa, diu que són “petites coses” que surten a l’estudi, que li agraden però “no tenen l’entitat per transformar-les en cançó”. Portet considera que aquestes píndoles diuen molt sobre la seva manera de veure el disc i la feina a l’estudi: “Jo el meu ofici el considero sagrat, i el venero fins al punt que aquests acords no els vull llançar”. Manolo García i Núria Graham Manolo García i Núria Graham són dos col·laboradors destacats a ‘Ós bipolar’. La segona, vigatana com Portet i amiga de l’artista, comença a prodigar-se en discos d’altres músics (recentment ho ha fet al darrer àlbum de Mazoni), rendits davant la seva veu “espectacular”, en opinió del cantant. García canta amb Portet a la cançó més nostàlgica del disc, ‘Roda el món’, títol que remet a l’expressió ‘Roda el món i torna al Born’ i que resulta especialment escaient per a dos músics amb trajectòries conjuntes, primer, i després paral·leles, que darrerament han tornat a col·laborar. “És un plaer recordar aquelles èpoques, però sense atabalar-se tampoc. Vull dir, que estem amortitzats, sí, però encara no del tot fora de combat”, convé. Utilitzar aquesta “melancolia” com a energia per escriure i fer cançons és una cosa bonica, “igual com de jove s’utilitza per a la intensitat reproductiva”, afegeix fidel al sentit de l’humor que el caracteritza.Respecte a l’altra col·laboració recent amb Manolo Garcia per reviure l’època de Los Rápidos i Los Burros (el 2015 es van reunir per gravar noves cançons , remesclar vells discos i fer alguns concerts), Portet diu que la nostàlgia “hi ha jugat un paper minúscul”. Ha estat més el plaer de treballar junts tants anys després, assegura. I per si algú ho dubta encara, Quimi Portet ho repeteix un cop més: El último de la fila no tornarà.
