El programa 'Life Pinassa' contempla actuacions de plantació, sembra i aclarida per afavorir la regeneració de l'espècie
ACN
El Bruc.-Els boscos de pinassa de Montserrat pràcticament van desaparèixer arran dels grans incendis de l'any 1986, en què van cremar-se prop de 7.000 hectàrees de bosc i matolls. Trenta anys després, aquesta espècie de pi no ha rebrotat i corre el perill de perdre's de manera definitiva. Davant d'aquest fet, diverses institucions catalanes s'han unit per tirar endavant un projecte amb fons europeus –Life Pinassa- per conservar i recuperar els boscos de pinassa del país. Segons ha explicat a l'ACN Jordi Camprodon, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya –un dels socis del projecte-, les actuacions que s'estan duent a terme per afavorir la regeneració d'aquesta espècie de pi se centren, bàsicament, en plantacions, sembres i també aclarides del bosc. El projecte Life Pinassa compta amb un pressupost de 2 MEUR i s'allargarà fins el 2019.
Els boscos de pinassa són considerats per la Unió Europea un hàbitat d'interès comunitari prioritari. A Catalunya, aquesta tipologia de boscos van des del Prepirineu, passant per la Catalunya Central, fins els Ports (a Tarragona). Amb tot, malgrat que els boscos de pinassa presenten diverses problemàtiques a tots els indrets on es troben, la major afectació es concentra a Montserrat, on aquesta espècie està en perill de desaparèixer. El motiu és el gran incendi que va haver-hi l'any 1986 i que va arrasar la majoria de 'pinus nigra' (pinassa) de Montserrat que, trenta anys després, no han rebrotat ni s'han reproduït. Gràcies a un fons europeu, s'ha pogut tirar endavant un projecte que vol abordar de manera integrada els principals problemes i amenaces que suporta aquesta espècie de pi amb l'objectiu bàsic de poder-los conservar i recuperar. El projecte l'executen quatre socis que són el Centre de la Propietat Forestal, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), la Fundació Catalunya – La Pedrera i el Departament d'Interior a través dels Bombers GRAF. La pinassa, especialment vulnerable als grans incendis forestals Un dels investigadors del CTFC, Jordi Camprodon, ha explicat que els boscos de pinassa són especialment vulnerables als grans incendis forestals, ja que, "a diferència d'altres espècies de pins, la pinassa no s'adapta a aquesta tipologia d'incendis perquè les seves pinyes i pinyons no resisteixen el foc i, un cop es crema, l'arbre desapareix". Precisament, això és el què va passar a Montserrat amb motiu dels grans incendis del 1986 i, segons ha apuntat Camprodon, trenta anys després es pot comprovar que aquesta espècie no ha colonitzat l'espai cremat, sinó que el terreny ha estat ocupat per altres espècies com el pi blanc o les alzines.Tot i que en altres indrets del territori català on també s'està duent a terme el projecte Life Pinassa com ara el Solsonès una de les actuacions se centra en les cremes controlades per part dels GRAF, a Montserrat aquesta actuació s'ha descartat perquè, segons Camprodon, "les pinasses no són prou madures i hi ha molta competència d'altres espècies, fet que posaria en perill els boscos". Per això, les actuacions a Montserrat es fan amb mitjans manuals i mecànics i consisteixen, bàsicament, en el desbrossament del sotabosc, la plantació de pinasses –es calcula que unes 3.000- i també la sembra. La protecció dels elements més anticsD'altra banda, l'investigador del CTFC ha detallat que també s'estan duent a terme altres accions com ara protegir les espècies més grans i antigues perquè no es tallin o bé deixar fusta morta repartida pel bosc amb l'objectiu d'afavorir la biodiversitat. Respecte aquest últim punt, els tècnics també estan instal·lant caixes niu en diversos arbres per tal que s'hi instal·lin ratpenats, una espècie que va associada als boscos de pinassa. En concret, per aconseguir protegir els rodals més antics i singulars de pinassa, la Fundació Catalunya – La pedrera ha comprat el dret de tala d'algunes finques de propietaris privats per un període de 25 anys amb l'objectiu que "almenys, durant aquest període de temps, evitem que aquests arbres es puguin tallar", segons ha apuntat un dels tècnics de Territori i Medi Ambient de la Fundació, Josep Maria Fabra. Els treballs forestals que s'estan duent a terme a Montserrat compten també amb una vessant social, ja que l'empresa que els està desenvolupant és Social Forest, una companyia de gestió forestal i treballs silvícoles orientada a la formació i a la inserció laboral de joves en situació d'exclusió o d'atur.
