L'Ajuntament de Girona i Ensenyament treballen per tenir un nou institut a la ciutat el curs vinent
ACN
Girona.-El ple de Girona ha aprovat una moció de CiU, ERC i la CUP en favor de la convocatòria d'un referèndum i dels càrrecs electes investigats per donar suport al dret a decidir. El text també condemna la "politització de l'estament judicial espanyol" i referma el compromís de la capital gironina amb el procés constituent. L'acord ha estat durament criticat pel PP i C's i ha rebut l'abstenció del PSC, que governa conjuntament amb CiU. Durant el ple, C'S i PPC han criticat que l'alcaldessa deixés penjar una estelada i que desaparegués la bandera espanyola de la façana. El regidor Lluc Salellas ha reconegut que va ser el grup municipal de la CUP qui va retirar la bandera espanyola en "solidaritat" amb l'alcaldessa de Berga. Madrenas ha dit que comparteix el fons de la protesta però no les formes. El ple també ha aprovat per unanimitat una moció ciutadana per construir un nou institut el curs vinent. La regidora d'Educació, Isabel Muradàs, ha explicat que han ofert dos solars a Ensenyament.
Girona s'ha posicionat un cop més al costat del Parlament de Catalunya i ha aprovat una moció per manifestar el seu suport a la convocatòria d'un referèndum, com a molt tard el setembre de 2017. Aquest compromís s'explicita a través d'una moció presentada, conjuntament, per CiU, ERC-MES i la CUP. En el text, també es recull el compromís per organitzar el debat sobre el procés constituent al municipi de forma coordinada amb l'AMI. La moció arriba just l'endemà de l'acte organitzat per l'AMI, ANC i Òmnium Cultural a Barcelona en favor de les institucions públiques. En aquest sentit, també es mostra el suport explícit a tots els ajuntaments i càrrecs electes investigats per la justícia per haver aprovat passos a favor del dret a decidir. El text també condemna "la politització de l'estament judicial espanyol" i exigeix una "separació real de poders com a garantia de democràcia". Com era previsible, la moció ha rebut les crítiques de PPC i C's, que hi ha votat en contra. "Es tracta d'una moció de llenguatge, to i formes que són d'una gran deslleialtat institucional", ha valorat la portaveu de C'S, Míriam Pujola. Per la seva banda, la regidora popular, Concepció Veray, ha criticat que es faci una crida a la "desobediència". "Si no els agrada la llei treballin per canviar-la però no se la saltin a la torera i cridin a la desobediència", ha remarcat. Per la seva banda, el PSC -que governa en coalició amb CiU però té llibertat de vot en temes nacionals- s'ha abstingut. El regidor Joaquim Rodríguez ha argumentat que estan a favor del dret a l'autodeterminació però només per "qüestions internacionals lligades al colonialisme" i també ha remarcat que seran "els màxims defensors" de l'autogovern de Catalunya. Guerra de banderesEl passat 4 de novembre al migdia, i en suport a l'alcaldessa de Berga –detinguda aquell mateix dia-, dos regidors de la CUP van penjar una estelada al balcó del consistori. Hores més tard, desapareixia la bandera espanyola de la façana i l'alcaldessa parlava en termes de "robatori". Ciutadans i PPC han portat aquest assumpte al ple i han demanat a l'alcaldessa que compleixi la llei i faci onejar les banderes oficials i també han assegurat que hi pot haver un "problema de seguretat" si qualsevol pot accedir al terrat del consistori i despenjar una bandera. "No es cobreixin uns als altres, qui va despenjar la bandera que sigui valent i ho digui", ha declarat la portaveu de C's, Míriam Pujola. El regidor de la CUP Lluc Salellas ha reconegut que va ser el seu grup qui va despenjar la bandera espanyola i se la va endur com a mostra de solidaritat amb l'alcaldessa detinguda. A més, ha lamentat que l'alcaldessa, Marta Madrenas, hagi decidit tornar-la a posar. Per la seva banda, l'alcaldessa de Girona ha assegurat que coincideix "absolutament" amb les queixes i condemnes de la CUP pel comportament de la justícia espanyola i la "falta de democràcia" de l'estat espanyol però ha discrepat de les formes . "El fons és 100% igual però no acabem de coincidir en la forma, posant i traient banderes no aconseguirem la independència, que és el nostre objectiu final", ha manifestat Madrenas. D'altra banda, la portaveu popular, Concepció Veray, ha recordat a l'equip de govern que la llei l'obliga a tenir un retrat del rei a la sala de plens. Aprofitant el relleu al capdavant de la monarquia espanyola, l'exalcalde Carles Puigdemont va fer retirar els antics retrats del rei Joan Carles I i la reina Sofia i no s'ha penjat el deu seu successor. "Si no compleix la llei farem que se la requereixi a fer-ho", ha amenaçat la regidora popular. A més, tant C's com PPC han criticat que Madrenas no assistís als actes d'inauguració de la nova seu de la Fundació Princesa de Girona i no delegués en ningú. De rerefons hi ha, però, la moció que el ple de l'Ajuntament de Girona va aprovar el passat gener. El text condicionava la participació del consistori a les activitats de la Fundació privada al fet que canviés de nom. Durant el ple, l'alcaldessa ha explicat que a aquella hora estava a un congrés mèdic on s'aprovava la denominada 'Declaració de Girona' sobre els compromisos del metge de futur amb la societat, un acte que per a Madrenas era "importantíssim" i li va impedir anar a la inauguració de la fundació. Petició d'un nou institutEn l'apartat de mocions d'entitats ciutadanes, un representant de la FAPAC i els sindicats CCOO, UGT i SEPC ha defensat un text que demana a la Generalitat que faci un nou institut a la ciutat. Segons alerta la comunitat educativa, està augmentant la pressió d'alumnat a secundària i això fa necessari un nou centre a la ciutat. Enguany, ha començat el curs amb 44 grups de Primer d'ESO (dos més que el curs passat) i la previsió és que, d'aquí a quatre anys, siguin 48 grups. Per això, la moció considera que el Departament d'Ensenyament es mostra "passiu" i no té previst crear cap nou centre per assumir aquesta apujada d'alumnat. La moció també lamenta que l'institut Ermessenda –que des del curs 2014-2015 s'ubica provisionalment a l'edifici Cartanyà i que costa 85.000 euros en concepte de lloguer cada any- ha quedat petit i no pot assumir tota la demanda. Concretament, la moció demana a l'Ajuntament de Girona que, en un termini màxim de dos mesos, posi a disposició de la Generalitat un terreny on poder-hi construir un nou institut i que li demani "formalment" a la Generalitat que doni "màxima prioritat" a aquest projecte per al curs 2017-2018. La moció s'ha aprovat per unanimitat. Durant el debat del text, la regidora d'Ensenyament, Isabel Muradàs, ha explicat que han ofert dos possibles terrenys per ubicar un nou institut, que hauria de formar part de les opcions per a la preinscripció del curs vinent. Per tant, el nou centre començaria en barracons però, segons destaca Muradàs, no seria una "solució provisional" sinó que s'hauria de consolidar amb els anys per donar resposta a la demanda de l'educació postobligatòria (batxillerat) i també la formació provisional. La regidora confia que aquest mateix mes de novembre la Generalitat els comunicarà quina de les dues opcions és la millor i es posaran a treballar per dissenyar el nou centre, que des del consistori es vol que tingui quatre línies. Protesta de l'Escola d'Adults per reclamar un consergeA l'inici del ple, un grup de membres de l'Escola d'Adults de Girona s'ha manifestat a la plaça del Vi i una petita representació ha desplegat una pancarta a l'interior del ple. Demanen a l'Ajuntament que intercedeixi perquè, des de principi de curs, els manca un conserge a mitja jornada. Els manifestants han pogut parlar durant uns minuts amb l'alcaldessa, Marta Madrenas, que els ha recordat que la titularitat d'aquest centre recau en la Generalitat. Per la seva banda, la regidora d'Ensenyament, Isabel Muradàs, ha explicat que durant cinc anys havia estat l'ajuntament qui havia posat un treballador a fer de conserge a mitja jornada al centre. A canvi, el Departament d'Ensenyament els ho compensava fent obres de manteniment a algunes escoles per valor equivalent al què el consistori es gastava en el sou d'aquesta persona. Ara bé, Muradàs ha explicat que, enguany, el secretari municipal ha demanat posar per escrit aquest acord a través d'un conveni. "No és que anem passant-nos la pilota d'un costat a l'altre, nosaltres hem fet la proposta al departament i ell sabrà els motius que té per no tirar-ho endavant", ha remarcat Muradàs. El centre obre de les 8.45h del matí a les 22h i, des de principis de curs, només té un únic conserge.
