El Comitè del Conveni d'Aarhus constata incompliments en accés a la informació i participació pública sobre la cimentera de Santa Margarida i els Monjos
ACN
Barcelona.-El Col·lectiu Ecologista Bosc Verd (EdC) i 16 veïns i veïnes del Penedès han fet pública una resolució del Comitè de Compliment del Conveni d'Aarhus de Nacions Unides, que els dóna la raó a una denúncia interposada sobre les autoritzacions atorgades a la planta d'Uniland Cementera SA, al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. En un comunicat, l'entitat ecologista afirma que Nacions Unides comparteix que es van cometre "incompliments sobre l'accés a la informació, la participació pública en la pressa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient" en relació a l'autorització ambiental que va atorgar a Uniland la Generalitat, el 3 de juny de 2010. Bosc Verd assegura que els permisos vam permetre modificar sustancialment l'activitat a la cimentera per tal de poder substituir el 33% del combustible amb residus urbans i fangs de depuradora.
Bosc Verd interpreta que "Nacions Unides declara il·legal l'autorització de la Generalitat de Catalunya per incinerar residus urbans i fangs de depuradora a la cimentera". Es remeten a la resolució del Comitè de Compliment del Conveni d'Aarhus de Nacions Unides de 19 de juny de 2017 (ACCC\/C\/2014\/99), que apunta entre d'altres vulneracions que no es va anunciar l'activitat per a la qual s'havia demanat l'autorització ambiental, sinó que es va parlar d'una activitat "totalment diferent". En concret, producció de ciment i extracció de roca, eludint detallar la qüestió de la incineració de residus. Per això, els denunciants consideren que ara el Govern hauria de tramitar "amb la màxima celeritat", el "procediment de revisió d'ofici de nul·litat de l'autorització ambiental tot demanant el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora". Els fets es remunten al juny de 2010, quan el titular del Departament de Medi Ambient era l'ecosocialista Francesc Baltasar durant el segon govern tripartit amb PSC i ERC. Bosc Verd també va denunciar que el mètode d'informació era insuficient i que vulnerava un article del Conveni d'Aarhus, ja que la resolució de l'autorització ambiental es va fer només per Internet. En aquest sentit, el Comitè de Nacions Unides parteix que es tracta d'una "pràctica sistèmica" i que, per tant, recomana que s'adoptin "les mesures legislatives, reglamentàries i executives per assegurar que el públic sigui informat adequadament de les resolucions i no només per internet".Finalment, la resolució de Nacions Unides de la que es fa ressò Bosch Verd apunta la vulneració de l'accés a la justícia per l'Estat espanyol "a causa de la llarga durada dels procediments judicials, el seu prohibitiu cost i la manca de mecanismes apropiats per eliminar o reduir aquestes barreres", apunta. Precisament, constata que aquestes limitacions van impedir al Col3lectiu Bosc Verd i als 16 veïns d'anar als tribunals.Els denunciants van presentar dues accions de nul·litat en via administrativa que no van ser admeses per la Generalitat el 17 de setembre de 2012 (etapa en què llavors era conseller el convergent Lluís Recoder) i, posteriorment, dos recursos administratius que també van ser desestimats per la Generalitat el 25 de gener de 2013, amb Santi Vila al capdavant de la consellera de Territori i Sostenibilitat. És llavors quan el Fons de Defensa Ambiental (FDA) va presentar el 17 de gener de 2014 una comunicació davant del Comitè de Compliment del Conveni d'Aarhus de Nacions Unides. L'FDA ha actuat en defensa del Col·lectiu Bosc Verd i 16 veïns i ha comptat amb el suport de la Clínica jurídica ambiental de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB).
