Santa Coloma, Sabadell i Badalona aplaudeixen els plans de Comín, mentre el Prat i Mataró són més escèptics pels dubtes sobre la seva aplicació
ACN
Barcelona.-La mesura anunciada aquest dimecres pel conseller de Salut, Antoni Comin, de finançar l'atenció primària en funció de les necessitats socioeconòmiques de la població de cada territori no ha estat rebuda de la mateixa manera pels principals beneficiaris del nou model d'assignació de recursos, majoritàriament municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ciutats com Santa Coloma de Gramenet, Sabadell o Badalona reben amb els braços oberts l'increment de recursos a ambulatoris de barris desfavorits com Santa Rosa, Torre-romeu o Sant Roc. Més escèptics són al Prat de Llobregat o Mataró, on els dubtes sobre l'aplicació del nou model pesen molt més. D'una manera o altra, tots veuen bé la millora del finançament, però resten expectants per saber en què es traduirà la inversió anunciada.
Sabadell és, després de Barcelona, el municipi amb més centres d'atenció primària (CAP) en entorn socioeconòmic desfavorable, segons el nou càlcul del Departament de Salut. N'hi ha quatre de detectats als barris de Torre-Romeu, Ca n'Oriac, Campoamor i la zona de Sabadell NordEl regidor de Salut de Sabadell, Ramon Vidal, ha explicat que la primera valoració és "molt positiva" perquè permet "avançar també en el compromís polític de la ciutat en relació a les desigualtat". Els quatre barris beneficiats per la nova assignació de recursos són tots a la perifèria de Sabadell i on, segons el mateix regidor, més desigualtats hi ha a la ciutat.Vidal aplaudeix el "canvi de paradigma" que suposa la mesura anunciada i espera que amb la nova assignació es puguin potenciar "recursos tècnics i humans" en aquestes zones. El regidor, però, no vol donar el llistat de Salut com a definitiu i avisa que el CAP Creu Alta –no apareix entre els 25 prioritaris– s'hauria de poder considerar perquè dóna servei a dos barris molt desiguals entre ells, com són Creu Alta i Can Puiggener. També se n'alegra del nou model de finançament l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon: "Es del tot necessari que es tingui una especial atenció a ciutats amb rendes familiars per sota de la mitjana, perquè es pugui dotar dels recursos necessaris aquests centres", ha explicat.L'alcaldessa, en la línia argumental de Comín recorda que malgrat l'accés a la sanitat és "universal", no tothom hi accedeix en condicions d'igualtat. Parlon diu que la iniciativa del Departament és "molt bona", però avisa que els nous criteris no han de suposar una "estigmatització" de barris i ciutats pel fet de tenir menys recursos.En el cas de Santa Coloma seran dos els CAP que es beneficiaran d'un major pressupost, els dels barris Llatí i de Santa Rosa, però com en el cas de Sabadell, Parlon no vol donar per definitiu el llistat: "Haurem de parlar amb el Departament perquè podria ser també Fondo i Singuerlín, per exemple, dependrà del que suposi aquest increment de dotació i a què es destini" .Segons ha explicat l'alcaldessa colomenca, la ciutat ha tingut recentment seriosos problemes en alguns barris perquè les baixes de Pediatria no s'han cobert i això ha generat unes molèsties i problemes a veïns que "no es poden permetre accedir a la sanitat privada" en cas de necessitat.Per la seva banda, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, que era present a la roda de premsa de Comín on es va anunciar el nou mètode de distribució de recursos, va celebrar que el Departament impulsés polítiques públiques que tinguessin en compte les "dificultats" que havien d'afrontar ciutats com Badalona, amb un alt nivell de desigualtat.La tercera ciutat de Catalunya compta amb dues Àrees Bàsiques de Salut entre les 25 que atenen una població més vulnerable des del punt de vista socioeconòmic. Són els CAP dels barris de Sant Roc, Llefià. L'alcaldessa aplaudia la iniciativa a través de les xarxes socials com una "millora cap a una sanitat pública més equitativa".El Prat i Mataró, més escèpticsNo ho veu igual la direcció de Salut Pública de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, qui ha informat que tot i compartir la necessitat de reduir les desigualtats en salut i millorar els criteris d'assignació, l'anunci del conseller "no aborda el problema de fons, sinó que busca fórmules de reassignació econòmica per continuar amb una política de reducció de recursos".En aquest sentit, des de l'Ajuntament del Prat lamenten els darrers anys de "continues retallades a l'atenció primària" i les seves conseqüències: "Ha suposat l'augment de la pressió per a tots els professionals sanitaris, l'increment de les llistes d'espera i una disminució evident de la qualitat assistencial".El consistori també veu amb poc entusiasme la identificació del CAP del barri de Sant Cosme –ABS Pujol i Capsada– com un dels més necessitats: "És una realitat ja coneguda que forma part d'una reivindicació històrica, que sembla ser que per fi serà reconeguda. Caldrà avaluar la distribució dels nous recursos i prestar atenció a la seva implementació".En aquesta mateixa línia opina l'Ajuntament de Mataró. "Ens preocupa que l'anunci parlava de reordenació i no d'un pressupost addicional i podria passar que el pressupost no s'incrementi", diu el regidor de Sanitat, Joan Vinzo, que denuncia la "precarietat laboral" del personal sanitari com a conseqüència de les retallades dels últims anys.A la capital del Maresme hi ha identificats tres ambulatoris a la llista dels més necessitats –un al barri de Rocafonda i dos al barri de Cerdanyola– i el regidor aplaudeix l'atorgament de més pressupost, tot i que recorda que aquesta priorització dels indicadors socioeconòmics ja els va reclamar per escrit a l'Institut Català de la Salut (ICS) el juliol de 2015"Ara hem d'esperar a veure om es materialitza perquè la nova contractació l'ha de fer el Servei Català de la Salut i no cada ABS concreta", comenta el regidor sobre l'arribada de nous recursos. Vinzo opina que perquè el pla de Comín sigui efectiu "hauria d'anar directe a recursos assistencials i a consolidar plantilles per evitar oscil·lacions de personal".
