L'organització estava especialitzada en els fraus telefònics massius i ha causat un perjudici econòmic de 16 milions a milers de víctimes de la Xina
ACN
Barcelona.-La policia espanyola ha detingut més de 200 persones en la macrooperació que es va iniciar aquest dimarts a Barcelona, Alacant i Madrid contra una xarxa xinesa d'estafadors especialitzada en els fraus telefònics massius i que actuava a nivell internacional. El dispositiu, format per més de 600 agents, ha culminat també amb una vintena de registres en xalets de luxe a la demarcació de Barcelona -un d'aquests a Valldoreix- i a les províncies d'Alacant i Madrid. Des de diversos 'call center' situats en aquests xalets els detinguts van causar un perjudici econòmic que supera els 16 milions d'euros a milers de víctimes de la Xina. En total, s'han desmantellat 13 centres telefònics perfectament habilitats per cometre el frau. Aquesta és l'operació més important que ha portat a terme la policia espanyola en col·laboració amb les autoritats xineses.
A cada centre telefònic treballaven, amb gran hermetisme, de forma ininterrompuda i sense descans, un elevat nombre d'operadors -en algun cas fins a 50 en el mateix immoble-, seguint un sofisticat mètode per aconseguir enganyar a les seves víctimes potencials mitjançant trucades de telefonia IP. Aquesta macrooperació ha culminat amb la desarticulació de la trama espanyola d'una organització especialitzada en el frau telefònic massiu amb ramificacions a diversos països dels cinc continents. La investigació va començar el passat mes de juliol quan responsables del Ministeri de Seguretat Pública de la Xina van alertar la policia espanyola de la comissió de nombroses estafes a ciutadans xinesos, residents al seu país, a través d'un sistema de trucades mitjançant telefonia IP amb origen a Espanya. La coordinació entre els investigadors espanyols i xinesos va permetre descobrir el sofisticat 'modus operandi' dels estafadors i van desvetllar la seva infraestructura relacionada amb 20 xalets distribuïts per Barcelona, Alacant i Madrid. Tots els immobles eren de grans dimensions i estaven situats en urbanitzacions de luxe amb carrers estrets i poc trànsit. Aquestes característiques s'ajustaven al perfil ordenat pels màxims responsables de l'organització criminal i asseguraven una sèrie de mesures de seguretat dirigides a protegir i alertar els delinqüents que operaven en el seu interior davant una possible presència policial als voltants.El procediment seguit pels operadors telefònics seguia un guió perfectament definit. Realitzaven contínues trucades a nombres telefònics de llargues llistes de potencials víctimes fins a aconseguir que alguns caiguessin en l'engany. Per a això, els operadors es repartien tres tipus de papers. Els primers es feien passar per veïns, amics o fins i tot familiars de les persones a les quals havien anomenat, advertint-los que s'estaven produint moltes estafes en el seu entorn o al seu barri i que anessin amb compte. En un segon nivell, altres operadors es feien passar per policies, informant a les víctimes que serien objectiu del frau o, fins i tot, que ja ho eren. Finalment, un fals funcionari policial o judicial els demanava que ingressessin una quantitat de diners en uns comptes bancaris suposadament controlats, amb l'objectiu de poder rastrejar els defraudadores. No obstant, aquests comptes no estaven controlats per cap institució oficial sinó per l'organització criminal en paradisos fiscals. Les primeres investigacions realitzades als investigats van posar de manifest que, tot i les distàncies entre els xalets, el seu funcionament es repetia de forma idèntica. En tots hi havia un total hermetisme, amb un moviment escàs de persones, finestres tancades i fins i tot tapades o amb llums apagades.El treball dels investigadors va permetre obtenir informació que els va conduir a identificar els responsables de la logística dels xalets, així com constatar l'elevat nombre de persones que ocupaven els immobles, tot i les mesures de seguretat adoptades pels investigats com els canvis dels titulars dels contractes de lloguer, els pagaments que realitzaven sempre en metàl·lic o els escassos contactes físics entre ells.L'operació s'ha dut a terme sota la direcció de la Fiscalia de Criminalitat Informàtica, la Fiscalia de l'Audiència Nacional i els Jutjats Centrals d'Instrucció nombres 1, 3 i 5 de l'Audiència Nacional.
