Actualizado 15/12/2016 14:56

L'Associació de Naturalistes de Girona s'oposa al projecte d'extreure or al Ripollès per l'impacte ambiental

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Denuncien que aquests tipus d'activitats són "incompatibles" amb el turisme i la ramaderia extensiva que es fa a la zona

ACN

Girona.-L'Associació de Naturalistes de Girona s'oposen al projecte d'investigació per extreure or, plata i altres minerals a una zona extensa del Ripollès, que inclou 6 municipis, l'endemà que l'empresa que ho vol portar a terme en donés a conèixer els detalls. Els ecologistes alerten de l'impacte ambiental d'aquesta activitat i molt especialment a nivell dels aqüífers. A l'espera del que determini la Generalitat, que serà qui decidirà si els atorga el permís per iniciar la investigació, denuncien que l'empresa no ha aportat prou informació en aspectes com ara l'anàlisi dels riscos en cas de vessament o contaminació de les aigües ni un pla de gestió de residus.

L'Associació de Naturalistes de Girona se suma a les veus contràries del projecte d'investigació per extreure or i altres materials –com ara plata- d'unes mines abandonades al Ripollès, concretament a la Vall de Ribes. Basant-se en les dades publicades al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el Projecte d'Investigació Serentill, que és el nom de l'empresa de Lleida que ho vol portar a terme, vol explorar prop de 8.000 hectàrees (261 quadrícules mineres) als termes municipals de Toses, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Campelles i Pardines. Els ecologistes denuncien que la documentació que l'empresa ha presentat a la Generalitat, que és qui haurà de decidir si li dóna la llicència per començar els treballs d'investigació i prospeccions, no inclou aspectes rellevants sobre l'impacte ambiental que tindrà aquesta activitat d'extracció minera a la zona. Concretament, afirmen que no es recullen els possibles impactes ambientals de la campanya de sondeigs a les aigües subterrànies i aqüífers existents i que tampoc s'ha presentat cap estudi hidrogeològic. Per altra banda, alerten que no s'analitzen amb "profunditat" els "riscos ambientals" d'un possible vessament o contaminació de les aigües, uns riscos que recorden tenen una "incidència directa" sobre l'abastament d'aigua dels municipis afectats pel projecte. En un comunicat, expliquen que també hi han trobat a faltar un Pla de Gestió de Residus així com la manera d'execució dels treballs, el tipus de perillositat dels residus i el seu posterior tractament. No els consta tampoc cap avaluació d’impacte ambiental que permeti conèixer amb detall els riscos i impactes derivats de la seva execució.Cal recordar que una part de la zona inclosa en la sol·licitud del permís d'investigació està dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Els ecologistes critiquen que a la documentació no es faci referència a les espècies protegides que es poden veure afectades per la investigació, com són el trencalòs, la perdiu blanca o el gall fer. Així mateix, afegeixen que el fet que el projecte afecti en la seva totalitat als rius Rigat, Planés, Toses i Freser, fa que també suposi una "amenaça" per a la truita.Per tot plegat, consideren que és un projecte "incompatible" amb el desenvolupament ambiental, social i econòmic de la zona, i molt especialment amb el turisme i la ramaderia extensiva perquè creuen que quedarien "perjudicats". L'oposició del territori Els ecologistes no són els únics que s'oposen al projecte. El Consell Comarcal del Ripollès i els Ajuntaments de la zona també han expressat la seva preocupació i per això van presentar-hi al·legacions. Consideren que afectaria negativament al patrimoni natural de la Vall de Ribes. Per la seva banda, els responsables de l'empresa van exposar ahir dimecres les línies generals del projecte en un acte a Queralbs (Ripollès), on van defensar la viabilitat de l'explotació de les mines abandonades, entre altres coses, perquè asseguren que aprofitaran les carreteres i les galeries subterrànies que ja hi ha fruit de l'explotació minera del passat, quan s'extreia sobretot plata i plom. Durant l'atenció als mitjans, van subratllar que les tècniques que usaran no generaran residus contaminants alhora que descarten afectacions a l'aigua subterrània perquè treballaran per sobre del nivell freàtic, un tema que preocupa especialment als alcaldes de la zona que ja han presentat al·legacions al projecte.El pla empresarial preveu una inversió de 65 MEUR i la creació de més de 100 llocs de treball, fet que comportarà, diuen, un important revulsiu econòmic a la zona. Per poder-ho tirar endavant, necessiten un permís de la Generalitat que encara no s'ha atorgat i que està pendent d'un informe de restauració ambiental de la zona. L'empresa calcula destinar uns 5 anys en la inspecció de la zona i l'extracció de mostres un cop tinguin l'autorització.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés