La petjada fossilitzada d’entre 230 i 240 milions d’anys és la més ben conservada de la península ibèrica
ACN
Barcelona.-La direcció general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni ha lliurat aquest dimarts en dipòsit definitiu a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) la petjada fossilitzada de rèptil que es va trobar el passat mes d’abril a Olesa de Montserrat. La icnita, amb una antiguitat d’entre 230 i 240 milions d’anys i exemple més ben conservat de totes les petjades de rèptils fossilitzades trobades a la península ibèrica, serà estudiada i eventualment publicada a la comunitat científica internacional per investigadors de l’Institut i de la universitat UAB. El director general de patrimoni, Jusèp Boya, ha considerat que aquesta “troballa excepcional” col·loca Olesa i el país en una “dimensió internacional” en l’àmbit de la paleontologia.
La director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Júsep Boya, ha lliurat aquest matí en dipòsit definitiu a l’ICP la icnita localitzada fortuïtament als voltants d’Olesa de Montserrat el passat mes de maig. La petjada va ser trobada per membres del Centre Muntanyenc i de Recerca d’Olesa durant una sortida, que ho van posar en coneixement de l’Ajuntament del municipi. Al seu torn, el consistori va alertar el departament de Cultura de la Generalitat, que a través del Servei d’Arqueologia i Paleontologia l’ha custodiada fins avui.La troballa és “excepcional”, segons ha manifestat Boya, i és que aquesta icnita és la més ben conservada del seu gènere entre totes les que s’han trobat a la península ibèrica. Els experts la situen entre 230 i 240 milions d’anys enrere, és a dir, que la petjada correspondria a la icnoespècie Isochirotherium, que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures. Boya ha considerat que la icnita col·loca Catalunya en una “dimensió internacional” en paleontologia. El director del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Salvador Moyà, ha matisat el director general indicat que Catalunya ja és, de fet, un referent en aquest àmbit. Moyà ha recordat que aquí hi ha un dels registres fòssils més rics de tot l’espai euroasiàtic, amb exemples com el jaciment de primats del miocè de Can Mata, a Hostalets de Pierola, o el registre fòssil d’existència de dinosaures “més precís de tot el continent europeu”.Tots dos han reconegut i agraït l’acte de generositat gràcies al qual aquesta petjada fòssil ha arribat a mans finalment de l’Institut Català de Paleontologia. El seu director ha explicat que moltíssimes descobertes a Catalunya, algunes de les quals han tingut transcendència, han tingut un origen similar: la troballa fortuïta, habitualment per grups excursionistes i de recerca locals. “Uns grups que tenen una passió pel món natural, la paleontologia i l’arqueologia que són un terreny abonat per a la descoberta”, ha apuntat. De la seva banda, l’alcaldessa d’Olesa de Montserrat, Pilar Puidemon, s’ha mostrat satisfeta que fos al seu municipi on es va descobrir la icnita, però sobretot, de poder contribuir a l’estudi i difusió d’una peça d’aquest valor. “Aquest bé, de milions d’anys d’antiguitat, ja no és patrimoni d’un poble sinó general, i ara fem un pas enllà donant-li la seva destinació final”, ha exposat Puidemon respecte el recorregut que ha fet la icnita. A partir d’aquest dipòsit definitiu del departament de Cultura a l’ICP, la icnita d’Olesa serà estudiada i eventualment publicada a la comunitat científica internacional per investigadors del mateix Institut i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La troballa contribuirà al coneixement de les faunes triàsiques, tant a nivell ibèric com a nivell internacional, apunten des de l’ICP. En aquest sentit, es preveuen futures campanyes de camp a la zona per tal de trobar més restes i realitzar l’estudi geològic.
